Els noms de les variants del SARS-CoV-2

imatge del virus

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha proposat modificar la nomenclatura de les variants del SARS-CoV-2, el coronavirus de la COVID-19: proposa que cada variant tingui associada una lletra de l'alfabet grec (alfa, beta, gamma, delta, [...] òmicron, etc.), en ordre correlatiu sempre que sigui possible. Amb aquesta recomanació, l’OMS vol facilitar un ús adequat de terminologia especialitzada en mitjans generals que eviti els problemes de correcció o d’estigmatització associats a altres noms en circulació, ja sigui per incorreccions o errors si s'usa la nomenclatura especialitzada de la virologia (per exemple, la variant P.1), ja sigui per estigmatització si es fan servir adjectius lligats a llocs geogràfics (per exemple, *la variant índia o *la variant sud-africana).

Alhora, l’OMS ha precisat la definició del que es considera una variant preocupant (VOC) i una variant d’interès (VOI), els tipus de variants que rebran aquesta nova nomenclatura amb lletres gregues. Les variants preocupants (o variants de preocupació) són les que, per les mutacions que acumulen, s’encomanen amb més facilitat, provoquen quadres més greus o nous de la malaltia o donen problemes d’efectivitat en tractaments o vacunes. Les variants d’interès, que cal seguir per a veure com evolucionen, són les que s'escampen per diversos països o mostren transmissió comunitària, associades a efectes concrets de manifestació de la malaltia d’una manera estable.

La manera més adequada d’escriure els nous noms d’aquests tipus de variants és, doncs, amb el nom de la lletra grega en català, sense cap tipus de marca gràfica (ni cursiva ni majúscula inicial): així, la forma anglesa variant of concern Alpha hauria de ser variant preocupant alfa o, simplement, variant alfa (millor que variant B.1.1.7 o *variant britànica). La voluntat de l’OMS és que aquestes etiquetes siguin més fàcils de pronunciar, de recordar i que es puguin emprar sense errors ni ambigüitats. Per això en recomana l’ús en contextos de salut pública, periodístics o divulgatius.

En textos especialitzats continua sent adequat emprar la nomenclatura científica pròpia dels virus, en què les variants es designen a partir de la informació que dona la seqüenciació genòmica, tenint en compte les mutacions que va acumulant successivament un aïllat víric de referència (per exemple, variant B.1.617.1).

 

[Font: TERMCAT]