L'Acadèmia fa 150 anys

logo de l'aniversari de l'ACMSCB

Aquest any 2022 en fa 150 de la fundació de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, una entitat que ha tingut un paper cabdal en la transformació d’aquestes ciències en el nostre entorn cultural, en la promoció de canvis en la pràctica de les professions que atenen la salut i també en el manteniment del català com a llengua d’expressió científica. 

L’any 1872, un grup d’estudiants amb el suport d’alguns professors funden l’Acadèmia com a reacció davant la poca importància que es donava a la naixent medicina experimental en aquella universitat del segle XIX llastada per un funcionament burocràtic, centralista i poc engrescador. Des de llavors, l’Acadèmia  ha estat sempre implicada en els grans debats científics, tecnològics, organitzatius i ètics que acompanyen irremissiblement l’evolució de l’atenció sanitària. Actualment té al voltant de 30.000 socis que participen en els centenars d’actes i congressos que s’hi organitzen regularment, publica una revista clau per a entendre la sanitat a Catalunya (els Annals de Medicina), i s’estructura en una xarxa singular de societats especialitzades i de filials territorials que arriben físicament a la majoria de les comarques i territoris de Catalunya, de les illes Balears i d’Andorra.  

Ja que fem història, val la pena recordar que fou en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) quan Antoni Bartomeus, en representació de l’Acadèmia, presentà un treball que fou com una llavor per als futurs professionals de la medicina i la salut: “Necessitat de reconstruir el llenguatge mèdich-biològich català”. Aquesta ponència posà les bases per als congressos de metges de llengua catalana (que més tard canviaren el nom a “congressos de metges i biòlegs de llengua catalana”) i per al treball terminològic de recuperació del català com a llengua plena d’expressió científica, que fou completat pel Dr. Manuel Corachan (president de l’Acadèmia de 1932 a 1934) en el seu reconegut Diccionari de medicina, publicat el 1936. La guerra civil en posposà la distribució, que fou després impedida pel nou règim franquista, el qual, a banda de depurar responsabilitats polítiques del mateix Corachan, obligà a la castellanització de l’Acadèmia. 

No va ser fins molts anys després, quan la repressió sobre l'ús públic de la llengua catalana començà a relaxar-se, en la dècada dels 70 del segle passat, que els successius presidents de l'Acadèmia en aquella etapa, Josep Laporte —de qui també enguany celebrem el centenari del naixement—, Josep Alsina i Bofill i Oriol Casassas recuperaren el treball de Corachan i la feina callada que l’Institut d’Estudis Catalans havia fet clandestinament durant els anys 40, 50 i 60, i lideraren, primer, el Vocabulari mèdic i, més tard, el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEM), publicat per Enciclopèdia Catalana. La feina de la segona edició i de l'edició en línia del DEM fou continuada pels presidents de l’Acadèmia als anys 90, Màrius Foz i Joaquim Ramis. Aquestes tasques en què l’Acadèmia fou clau són l’antecedent immediat de la feina de consolidació de la llengua científica que un conjunt d'institucions, amb el rol essencial del TERMCAT en la fixació de la terminologia catalana i la mediació científica de la SocDEMCAT, intentem continuar en aquest portal de terminologia de ciències de la salut.

Si voleu sumar-vos a la commemoració d’aquest 150 aniversari, la Junta de Govern de l’Acadèmia ha organitzat una sèrie d’actes, amb un programa que podeu consultar en aquest enllaç: https://www.academia.cat/programa-actes-150-exposicions.

 

Oriol Ramis
Membre de la SocDEMCAT