Lesions principals de les extremitats inferiors de futbolistes

metge examinant una lesió de genoll

Les lesions de genoll, de turmell i musculars són les més habituals en futbolistes. Les repassem de la mà del doctor Pedro Álvarez, metge de la Mutualitat Catalana de Futbolistes.

En aquest esport, la majoria de lesions es localitzen a les extremitats inferiors. Genolls, turmells i músculs són les parts més afectades per la pràctica del futbol.

1. Lesions més freqüents del turmell

L'articulació del turmell és el punt on s'uneixen el peu i la cama. La seva funció principal és garantir una transmissió adequada de forces cap al peu, tant en posició vertical com durant la locomoció. És el punt més distal de les extremitats inferiors i és la base que sustenta l'aparell locomotor.

Fractura de turmell: És la més freqüent de totes les lesions esportives amb afectació òssia, i encara més al futbol. Les més habituals són les fractures mal·leolars, que, normalment, requereixen tractament quirúrgic i un temps de recuperació d’un mínim de tres mesos. Entre les més greus i de pitjor pronòstic hi ha la fractura de piló tibial, amb afectació a la base de la tíbia i el peroné amb l'astràgal. El temps de recuperació total pot arribar fins a més d'un any. S’ha d’estar tres mesos sense trepitjar el terra i després fer rehabilitació. El turmell pot anar millorant durant dos anys.

Fractura de metatarsians: En el context esportiu, comprenen des de fractures simples aïllades fins a fractures d’uns quants metatarsians, provocades per la trepitjada d'un contrincant a alta velocitat o per una caiguda amb el peu en flexió plantar. S’ha de seguir un tractament conservador en casos de fractures poc desplaçades (unes sis setmanes de recuperació) i fer una intervenció quirúrgica si no es resol (uns cinc mesos). Cal destacar la lesió del cinquè metatarsià. La configuració de les botes de futbol, amb tacs al davant i al taló, fa que que quedi desprotegit l'arc plantar, cosa que afavoreix el traumatisme directe.

Fractura de calcani: El calcani és l'os del taló on s’insereix el tendó d'Aquil·les. Podem parlar de fractures d'estrès, que es van produint lentament en activitats com saltar i córrer, i de fractures agudes, que quasi sempre es produeixen per caigudes d’altura. Es recomanen tres mesos sense carregar el peu lesionat, i després començaran els exercicis per a donar mobilitat al peu. Com sempre, el temps de recuperació dependrà de l'esportista.

Esquinç de turmell: Un esquinç de turmell succeeix quan un lligament s'estira excessivament, es torça o s'esquinça. Aquesta lesió es classifica en:

  • Esquinç de grau I: Esquinç lleu sense trencament lligamentós. Sensibilitat lleu amb tumefacció discreta, estabilitat. La recuperació és d’entre 1 i 2 setmanes.
  • Esquinç de grau II: Esquinç amb trencament lligamentós parcial. Dolor, inflamació, equimosi, estabilitat, dificultat per a caminar. La recuperació és d’entre 2 i 5 setmanes.
  • Esquinç de grau III: Esquinç amb trencament lligamentós complet del peroneoastragalí anterior i posterior. Dolor fort, inflamació, hemorràgia, inestabilitat, incapacitat per a caminar. La recuperació és d’entre 3 i 6 setmanes.

2. Lesions més freqüents del genoll

Lligaments del genoll: Els lligaments connecten els ossos entre si. Els que estan per fora de l'articulació del genoll, anomenats lligament lateral intern i lligament lateral extern, sustenten el genoll, de manera que li proporcionen estabilitat i limiten el moviment lateral. El lligament lateral intern és el més fort de tots dos.

  • Trencament del lligament encreuat anterior (LEA): És una de les pitjors lesions del futbol. Estimació de recuperació d’entre 8 i 12 mesos.
  • Trencament del lligament encreuat posterior: Estimació de recuperació d’unes 16 setmanes.

Classificació de lesions dels lligaments lateral intern i lateral extern:

  • De primer grau: Sense esquinçament del lligament.
  • De segon grau: Amb esquinçament parcial del lligament.
  • De tercer grau: Amb esquinçament total del lligament.

Lesions dels teixits tous: Els teixits tous que recobreixen el genoll també poden lesionar-se. Es tracta de les lesions següents:

  • Esquinçament del menisc: Es produeix quan gira la part superior de la cama mentre el peu queda fix a terra. El menisc, que té forma de mitja lluna, actua d'amortidor de l'articulació. Distingim dos meniscos: intern i extern. El temps de recuperació varia molt segons si es tracta d'una meniscectomia o d’una sutura meniscal; així, pot anar de 2 a 3 mesos o de 4 a 5 mesos, respectivament.
  • Esquinçament del tendó rotulià: Aquest tendó connecta la ròtula amb els músculs de la cuixa.

3. Els trencaments musculars

Els músculs són estructures contràctils altament vascularitzades, la funció de les quals és contraure's i estirar-se per produir moviment i, així, poder complir les diferents funcions vitals. Els esportistes que pateixen trencaments descriuen el dolor que causen com si haguessin rebut una pedrada, sobretot quan es donen a la part posterior de la cama o el panxell, concretament en el múscul bessó. Per això, alguns denominen síndrome de la pedrada el trencament de fibres del bessó.

La classificació dels trencaments musculars està determinada pel nombre de fibres que es trenquen en una lesió concreta. Així, els trencaments es poden classificar en:

  • Trencament lleu o moderat: Es tracta de microtrencaments fibril·lars. Hi distingim:
    • Grau I (o trencament lleu): Recuperació de 8 a 10 dies.
    • Grau II (o trencament moderat): Recuperació de 3 a 4 setmanes.
  • Trencament greu: Es tracta d’un trencament de fibres d'una proporció que pot ser de diversos centímetres de longitud, fins al trencament complet del múscul.
    • Grau III (o trencament greu): Recuperació d'1 a 3 mesos.

Igualment, podem classificar els trencaments musculars segons la zona de l'extremitat inferior afectada. Els que es produeixen amb més freqüència són els següents:

  • Lesions d'isquiotibials: Aquest tipus d'esquinçament es produeix, sobretot, en esports que requereixen una contracció dels isquiotibials per a desaccelerar bruscament en una correguda explosiva.
    • Grau I (o trencament lleu): Recuperació de 8 a 10 dies
    • Grau II (o trencament moderat): Recuperació de 3 a 4 setmanes
    • Grau III (o trencament greu): Recuperació d'1 a 3 mesos
  • Lesió de panxell: Es tracta de l'anomenat síndrome de la pedrada. És el trencament dels bessons, uns músculs ubicats en el panxell que estan molt exigits a l'hora de saltar. Hi distingim:
    • Grau I (o trencament lleu): Recuperació de 8 a 10 dies.
    • Grau II (o trencament moderat): Recuperació de 3 a 4 setmanes.
    • Grau III (o trencament greu): Recuperació d'1 a 3 mesos.
  • Lesió de quàdriceps: És una lesió dolorosa, que en alguns casos pot ser greu. Hi distingim:
    • Grau I: Mitjanament dolorós i lleument sensible al tacte o la pressió.
    • Grau II: Més inflamació i un hematoma més profund a la cuixa.
    • Grau III: Múscul visiblement inflamat i adolorit; és possible que estigui considerablement morat.


Autoria: Federació Catalana de Futbol

Logo FCF

Mutualitat Catalana de Futbolistes

Logo MCF