Quan sentim a parlar d’una lluna de mel, el primer que ens sol venir al cap és el viatge de noces o els primers temps d’una parella. Però en el camp de la medicina aquesta denominació s’utilitza en un sentit especialitzat diferent: consisteix en una recuperació i millora transitòria que es produeix en el curs d’algunes malalties en el moment de començar la teràpia.

És el cas de la diabetis, una malaltia metabòlica que pot tenir diverses causes: la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees, la resistència a l’acció de la insulina i l’alteració de la seva secreció combinades, o l’alteració del metabolisme dels hidrats de carboni durant la gestació, per exemple. Un cop diagnosticada, amb l’inici del tractament, hi ha una fase de lluna de mel, en què es produeix una recuperació funcional temporal de les cèl·lules beta pancreàtiques, de manera que s’ha d’administrar una menor quantitat d’insulina o retirar-la, fins i tot.

És important tenir en compte que el pacient no s’ha curat ni s’ha recuperat de la diabetis, tot i que els valors de la glucèmia es trobin dins la normalitat. Per tant, cal seguir estrictament les recomanacions terapèutiques dels metges, amb la pauta de fàrmacs i el manteniment d’hàbits de vida saludables (dieta, exercici, ingesta de líquid, etc.) aconsellats.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme i d’altres relacionats en el Diccionari de malalties metabòliques. Obesitat i diabetis.

(Font: TERMCAT)