L'Organització Mundial de la Salut proposa dedicar el dia 11 d'abril de cada any a conscienciar la societat sobre l'abast del trastorn neurològic que us proposem com a #termedelasetmana: la malaltia de Parkinson.

La malaltia de Parkinson és una síndrome que afecta els nuclis basals del cervell, de caràcter idiopàtic i de curs progressiu, produïda per la degeneració i la disminució de neurones dopaminèrgiques. Apareix habitualment entre els 40 i els 70 anys i es caracteritza per bradicinèsia o acinèsia, tremolor en repòs, rigidesa muscular i trastorn postural.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un dels nombrosos exemples d'eponímia mèdica, és a dir, de terme creat a partir d'un nom propi de persona; en aquest cas, a partir del nom del metge anglès James Parkinson.

Convé tenir en compte que en contextos de divulgació és habitual la reducció de la denominació completa, malaltia de Parkinson, i se sol parlar simplement de pàrkinson (en minúscula i amb accent sobre la primera síl·laba, en contextos com ara "fa anys que pateix pàrkinson" o "els malalts de pàrkinson requereixen un tractament..."). De fet, el cognom ja s'ha adaptat en altres formes com ara parkinsonisme o síndrome parkinsoniana. I el mateix tipus de reducció es fa en un altre terme de l'àmbit mèdic ben conegut: la malaltia d'Alzheimer o, simplement, alzheimer.