Avui hem conegut la mort del professor Màrius Foz i Sala (1929-2021), pocs dies abans d’arribar als 91 anys d’edat. Amb una llarga trajectòria professional, entre altres responsabilitats i càrrecs fou cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Can Ruti (1983-1999); catedràtic de medicina de la Universitat de La Laguna (1979) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1980); president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1982-1990, abans ho havia estat de la seva Societat d’Endocrinologia i Nutrició); membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (1985), on va ser vicepresident (1989-1992) i president de la Secció (2000-2008), i membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1993). Havia estat guardonat amb la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic (1989) i amb el Premi Josep Trueta a la recerca científica (1998).

A banda d’aquests mèrits i reconeixements professionals, en aquest espai el volem recordar sobretot pel seu paper clau en la utilització i en el manteniment del català com a llengua científica i, especialment, per la seva dedicació incansable al Diccionari enciclopèdic de medicina (DEM), publicat en primera edició l’any 1990.

Quan el Dr. Oriol Casassas (1923-2012), que havia estat el director i l’ànima del DEM, en deixà la responsabilitat, foren en Màrius Foz i en Joaquim Ramis (1928) els encarregats de continuar l’obra i redactar-ne i preparar-ne la segona edició (2000), la qual ha estat objecte després de successives posades al dia, ja en suport digital. Aquesta obra ha proporcionat la base de la terminologia actual en català de les ciències de la salut i de la vida, i ha constituït l’embrió de la feina d’actualització permanent d’aquesta terminologia, a través del projecte DEMCAT. El Dr. Foz ha estat una de les baules que han lligat el treball seminal dels primers congressos de metges de llengua catalana, el del Dr. Manuel Corachan (1881-1942) durant el primer terç del segle XX (publicació del Diccionari de medicina, 1936) i la tasca de resistència lingüística a l’entorn del Dr. Josep Alsina i Bofill (1904-1993) durant la segona meitat del segle XX (publicació del Vocabulari mèdic de l’Acadèmia, 1975), amb el temps present.

Màrius Foz, com ja ho havien fet els doctors Casassas i Alsina Bofill, va cuidar amb una atenció especial la coordinació institucional, no sempre fàcil, de totes les institucions interessades en la normalització del català científic; entre d’altres, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, la Fundació Enciclopèdia Catalana, el TERMCAT i l'Administració mateixa (a través del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya). Aquest teixit de col·laboració ha fet possible progressivament unificar recursos i esforços en els intents de normalització de la llengua en la xarxa d’atenció sanitària. Foz també va mantenir un contacte regular, sobretot a través de l’IEC, amb les iniciatives que han anat sorgint al País Valencià.

Com a mostra del seu tarannà, volem remarcar el seu mèrit i compromís en la feina de posar al dia els termes de la genètica, a partir de la base original del DEM. Aquesta tasca, actualment en curs en el projecte DEMCAT sota la direcció del professor Ramon Bartrons, va comptar amb la defensa aferrissada i el suport incansable del professor Foz. Efectivament, després de molta feina prèvia de sensibilització i convenciment, en una reunió mantinguda el 14 de gener del 2019, ja vora els 90 anys, Màrius Foz defensà la responsabilitat de l’IEC i especialment de la Secció de Ciències Biològiques en el manteniment de la terminologia mèdica catalana i el paper estratègic de la terminologia de la genètica. Això portà, poc després, a l’assignació de recursos econòmics, potser migrats però sempre benvinguts, per poder afrontar la feina. El professor Foz encara va contactar amb nosaltres poc després per demanar que un dia el visitéssim, quan ja disposéssim de la feina avançada, per ensenyar-li com accedir a la xarxa i poder consultar ell mateix els progressos de la revisió. Malauradament la pandèmia no ho va permetre i ara que aquesta primavera es podran publicar els primers resultats d’aquesta feina, ja no hi serem a temps... Descansi en pau.

[Font: Oriol Ramis, membre de la SOCDEMCAT]