QI
QI
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca quocient intel·lectual, n m
- ca QI, n m sigla
- es cociente intelectual
- es coeficiente intelectual
- es CI sigla
- en intelligence quotient
- en IQ sigla
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Quocient entre la intel·ligència d'un individu, mesurada amb una sèrie de proves, i el nivell mitjà corresponent a la seva edat i grup social.
Nota
- El quocient intel·lectual acostuma a mantenir-se relativament estable al llarg dels anys. Abasta una escala quantitativa de valors, en la qual la intel·ligència mitjana se situa en el 100, mentre que els valors per sota de 70 es consideren propis de retard mental i els valors per sobre de 130, propis d'intel·ligència superior.
quadrantanopia
quadrantanopia
Neurologia
- ca quadrantanòpsia, n f
- ca quadrantanopia, n f sin. compl.
- es cuadrantanopía
- es cuadrantanopsia
- en quadrantanopia
- en quadrantanopsia
Neurologia
Definició
Visió deficient o ceguesa en un quadrant del camp visual d'un o ambdós ulls com a conseqüència d'una lesió a la via òptica.
quadrantanòpsia
quadrantanòpsia
Neurologia
- ca quadrantanòpsia, n f
- ca quadrantanopia, n f sin. compl.
- es cuadrantanopía
- es cuadrantanopsia
- en quadrantanopia
- en quadrantanopsia
Neurologia
Definició
Visió deficient o ceguesa en un quadrant del camp visual d'un o ambdós ulls com a conseqüència d'una lesió a la via òptica.
quadriparèsia
quadriparèsia
Neurologia
- ca tetraparèsia, n f
- ca quadriparèsia, n f sin. compl.
- es cuadriparesia
- es tetraparesia
- en quadriparesis
- en tetraparesis
Neurologia
Definició
Parèsia que afecta les quatre extremitats produïda per lesions de la motoneurona superior, malalties neuromusculars o trastorns psiquiàtrics.
Nota
- La tetraparèsia pot presentar-se amb flaccidesa (com a la síndrome de Guillem Barré) o amb espasticitat (per exemple, secundària a una lesió medul·lar).
quadriplegia
quadriplegia
Neurologia
- ca tetraplegia, n f
- ca quadriplegia, n f sin. compl.
- es cuadriplejía
- es tetraplejía
- en quadriplegia
- en tetraplegia
Neurologia
Definició
Paràlisi de les extremitats superiors i inferiors produïda per una lesió cerebral, del sistema nerviós perifèric o medul·lar a nivell cervical alt.
qualia [la]
qualia [la]
Neurobiologia del comportament
- ca qualia [la], n m pl
- es qualia
- en qualia
Neurobiologia del comportament
Definició
Conjunt d'estats mentals que tenen un contingut fenomènic elemental procedent de l'experiència subjectiva conscient.
quart parell cranial
quart parell cranial
Neuroanatomia
- ca nervi troclear, n m
- ca IV parell cranial, n m sin. compl.
- ca nervi patètic, n m sin. compl.
- ca quart parell cranial, n m sin. compl.
- es cuarto par craneal
- es IV par craneal
- es nervio patético
- es nervio troclear
- en cranial nerve IV
- en fourth cranial nerve
- en pathetic nerve
- en trochlear nerve
Neuroanatomia
Definició
Nervi cranial que s'origina a la cara dorsal del mesencèfal, es decussa i innerva el múscul oblic superior de l'ull.
quequesa
quequesa
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca quequesa, n f
- es tartamudez
- en stuttering
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Alteració de la parla caracteritzada per la repetició espasmòdica de sons, especialment de consonants inicials, i per l'allargament de sons i pauses.
Nota
- La quequesa forma part de les alteracions vinculades amb la disfèmia. S'ha relacionat amb trastorns de l'activació cerebral de les àrees lingüístiques i amb la representació bilateral del llenguatge.
quiasma òptic
quiasma òptic
Neuroanatomia
- ca quiasma òptic, n m
- es quiasma óptico
- en optic chiasm
Neuroanatomia
Definició
Regió de la via òptica en la qual es decussen contralateralment la part dels axons de les cèl·lules ganglionars de la retina que recullen la informació dels hemicamps retinals interns.
Nota
- La lesió del quiasma òptic implica la pèrdua de visió dels hemicamps visuals externs o temporals que es perceben sobre els hemicamps retinals interns o nasals.
quimioceptor
quimioceptor
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca quimioceptor, n m
- ca quimioreceptor, n m
- es quimiorreceptor
- en chemoreceptor
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Receptor sensorial que detecta la presència d'estímuls de naturalesa química i transmet als centres nerviosos la informació sobre la composició i les característiques d'aquestes substàncies.