Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
laberint ossi

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

  • ca  laberint ossi, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conjunt de cavitats òssies de l'orella interna, allotjades en la porció petrosa de l'os temporal, limitades per un teixit ossi compacte i resistent, difícilment aïllable del teixit ossi del voltant, anomenat càpsula laberíntica. Comprèn una cavitat central, el vestíbul ossi, on hi acaben els conductes semicirculars ossis (superior, posterior i extern) i del qual emergeix un conducte tubular enrotllat, anomenat còclea òssia. El laberint es relaciona amb la superfície exterior del penyal per dos canalicles o aqüeductes (aqüeducte del vestíbul i aqüeducte del cargol) i per un conducte voluminós, el conducte auditiu intern.
laberint perilimfàtic

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

  • ca  espai perilimfàtic, n m
  • ca  espai de Retzius, n m sin. compl.
  • ca  laberint perilimfàtic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Espai comprès entre les formacions toves del laberint membranós i les parets del laberint ossi, que és ple de perilimfa.
laberint posterior

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

  • ca  laberint posterior, n m
  • ca  laberint vestibular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Part posterior del laberint que és formada pel vestíbul i els conductes semicirculars i que s'encarrega del manteniment de l'equilibri.
laberint vestibular

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

  • ca  laberint posterior, n m
  • ca  laberint vestibular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Part posterior del laberint que és formada pel vestíbul i els conductes semicirculars i que s'encarrega del manteniment de l'equilibri.
laberíntic -a

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

  • ca  laberíntic -a, adj
  • en  labyrinthine

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent al laberint.
labetalol

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

  • ca  labetalol, n m
  • es  labetalol, n m
  • fr  labétalol, n m
  • en  labetalol, n
  • CAS  36894-69-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Farmàc blocador d'adrenoreceptors ß.

Nota

  • El labetalol és emprat en el tractament de la hipertensió arterial.

    La denominació labetalol és la forma catalana corresponent a la DCI.
labferment

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

  • ca  labferment, n m
  • ca  enzim coagulant de la llet, n m sin. compl.
  • ca  enzim lab, n m sin. compl.
  • ca  ferment lab, n m sin. compl.
  • ca  lab, n m sin. compl.
  • ca  lactoferment, n m sin. compl.
  • ca  quall, n m sin. compl.
  • ca  quimosina, n f sin. compl.
  • ca  renina, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Enzim que té la propietat de coagular la caseïna de la llet i que es troba especialment a l'estómac dels animals joves.

Nota

  • La denominació lab prové de l'alemany.
labial

Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

  • ca  labial, adj

Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
En fonologia, dit de l'articulació caracteritzada per la intervenció dels llavis.
labial

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

  • ca  labial, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent als llavis; dit del múscul orbicular dels llavis.
labialisme

Neurologia, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

  • ca  labialisme, n m

Neurologia, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Defecte de pronunciació de les consonants labials i de les labiodentals.