Back to top

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
paidopsiquiatria paidopsiquiatria

Pediatria, Salut mental > Psiquiatria

  • ca  paidopsiquiatria, n f
  • ca  pedopsiquiatria, n f sin. compl.
  • ca  psiquiatria infantil, n f sin. compl.

Pediatria, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Part de la psiquiatria que té per objecte l'estudi i el tractament dels trastorns mentals de la infància.
  • ca  digerir, v tr
  • ca  coure, v tr sin. compl.
  • ca  pair, v tr sin. compl.

Gastroenterologia

Definició
Efectuar una digestió.
pal pal

Ciències de la salut > Conceptes troncals

  • ca  pal, n m
  • es  palo
  • fr  bois
  • en  wood

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Peça de fusta dreta, rodona, d'una certa llargària.
pal de campetx pal de campetx

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  campetx, n m
  • ca  pal de campetx, n m sin. compl.
  • es  campeche
  • fr  campèche

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Petit arbre espinós (Haematoxylon campechianum) de la família de les cesalpiniàcies, els troncs del qual tenen el duramen vermell brunenc a causa de la substància colorant que contenen, l'hematoxilina. La fusta (dita palo de campeche), trossejada i per ebullició en alcohol i èter, dona l'extret, emprat com a colorant. El decuit havia estat usat com a astringent.
pal de Rodes pal de Rodes

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  pal de Rodes, n m
  • ca  pal de rosa, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Fusta de color de rosa, emprada en perfumeria i com a pólvores esternutatòries, provinent de l'arbre Convolvolus scoparius.
pal de rosa pal de rosa

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  pal de Rodes, n m
  • ca  pal de rosa, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Fusta de color de rosa, emprada en perfumeria i com a pólvores esternutatòries, provinent de l'arbre Convolvolus scoparius.
pal del Brasil pal del Brasil

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  pal del Brasil, n m

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Fusta de l'arbre de les cesalpinàcies (Cesalpinia echinata), astringent i colorant.
pal sant pal sant

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  guaiac, n m
  • ca  pal sant, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere d'arbres de l'Amèrica central (Haití, República Dominicana) de la família de les zigofil·làcies, al qual pertanyen les espècies Guaiacum officinale i G. sanctum, de les quals és extreta una goma resina balsàmica emprada com a reactiu en proves de detecció de sang oculta; havia estat emprada també en el tractament del reumatisme i la gota i com a diürètic i diaforètic.
  • ca  pala, n f

Odontoestomatologia

Definició
Porció ampla i plana de les dents incisives.
pala de l'espatlla pala de l'espatlla

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

  • ca  omòplat, n m
  • ca  escàpula, n f sin. compl.
  • ca  os de l'espatlla, n m sin. compl.
  • ca  os de la paleta, n m sin. compl.
  • ca  pala de l'espatlla, n f sin. compl.
  • ca  pala de l'esquena, n f sin. compl.
  • ca  pala del dors, n f sin. compl.
  • ca  pala del muscle, n f sin. compl.
  • es  escápula
  • es  omóplato
  • fr  omoplate
  • fr  scapule
  • en  omoplata
  • en  scapula

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os parió pla, ample i de forma triangular, que constitueix la part posterior de l'espatlla. S'articula amb la clavícula i l'húmer.
Os pla i parió, de forma triangular, amb dues cares, anterior i posterior, tres cantells i tres angles. És situat a la part superior i posterior del tòrax, articulat amb la clavícula, amb la qual forma l'esquelet del muscle, i amb l'húmer. Es desenvolupa per vuit punts d'ossificació, un de primitiu i set de secundaris. El primitiu apareix, al centre de l'os, entre els dies 45 i 60 de la vida embrionària; els secundaris apareixen, excepte el coracoidal principal que ho fa cap a l'any i mig, entre els catorze i els vint anys, i són anomenats coracoidal accessori, acromial, glenoidal superior, punts inferior i marginal i placa glenoidal. ((omòplat))

Nota

  • La denominació omòplat prové del grec omopláte 'el pla de l'espatlla'.
  • La denominació escàpula prové del llatí scapula.