Back to top

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
pala de l'esquena pala de l'esquena

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

  • ca  omòplat, n m
  • ca  escàpula, n f sin. compl.
  • ca  os de l'espatlla, n m sin. compl.
  • ca  os de la paleta, n m sin. compl.
  • ca  pala de l'espatlla, n f sin. compl.
  • ca  pala de l'esquena, n f sin. compl.
  • ca  pala del dors, n f sin. compl.
  • ca  pala del muscle, n f sin. compl.
  • es  escápula
  • es  omóplato
  • fr  omoplate
  • fr  scapule
  • en  omoplata
  • en  scapula

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os parió pla, ample i de forma triangular, que constitueix la part posterior de l'espatlla. S'articula amb la clavícula i l'húmer.
Os pla i parió, de forma triangular, amb dues cares, anterior i posterior, tres cantells i tres angles. És situat a la part superior i posterior del tòrax, articulat amb la clavícula, amb la qual forma l'esquelet del muscle, i amb l'húmer. Es desenvolupa per vuit punts d'ossificació, un de primitiu i set de secundaris. El primitiu apareix, al centre de l'os, entre els dies 45 i 60 de la vida embrionària; els secundaris apareixen, excepte el coracoidal principal que ho fa cap a l'any i mig, entre els catorze i els vint anys, i són anomenats coracoidal accessori, acromial, glenoidal superior, punts inferior i marginal i placa glenoidal. ((omòplat))

Nota

  • La denominació omòplat prové del grec omopláte 'el pla de l'espatlla'.
  • La denominació escàpula prové del llatí scapula.
pala del dors pala del dors

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

  • ca  omòplat, n m
  • ca  escàpula, n f sin. compl.
  • ca  os de l'espatlla, n m sin. compl.
  • ca  os de la paleta, n m sin. compl.
  • ca  pala de l'espatlla, n f sin. compl.
  • ca  pala de l'esquena, n f sin. compl.
  • ca  pala del dors, n f sin. compl.
  • ca  pala del muscle, n f sin. compl.
  • es  escápula
  • es  omóplato
  • fr  omoplate
  • fr  scapule
  • en  omoplata
  • en  scapula

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os parió pla, ample i de forma triangular, que constitueix la part posterior de l'espatlla. S'articula amb la clavícula i l'húmer.
Os pla i parió, de forma triangular, amb dues cares, anterior i posterior, tres cantells i tres angles. És situat a la part superior i posterior del tòrax, articulat amb la clavícula, amb la qual forma l'esquelet del muscle, i amb l'húmer. Es desenvolupa per vuit punts d'ossificació, un de primitiu i set de secundaris. El primitiu apareix, al centre de l'os, entre els dies 45 i 60 de la vida embrionària; els secundaris apareixen, excepte el coracoidal principal que ho fa cap a l'any i mig, entre els catorze i els vint anys, i són anomenats coracoidal accessori, acromial, glenoidal superior, punts inferior i marginal i placa glenoidal. ((omòplat))

Nota

  • La denominació omòplat prové del grec omopláte 'el pla de l'espatlla'.
  • La denominació escàpula prové del llatí scapula.
pala del muscle pala del muscle

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

  • ca  omòplat, n m
  • ca  escàpula, n f sin. compl.
  • ca  os de l'espatlla, n m sin. compl.
  • ca  os de la paleta, n m sin. compl.
  • ca  pala de l'espatlla, n f sin. compl.
  • ca  pala de l'esquena, n f sin. compl.
  • ca  pala del dors, n f sin. compl.
  • ca  pala del muscle, n f sin. compl.
  • es  escápula
  • es  omóplato
  • fr  omoplate
  • fr  scapule
  • en  omoplata
  • en  scapula

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os parió pla, ample i de forma triangular, que constitueix la part posterior de l'espatlla. S'articula amb la clavícula i l'húmer.
Os pla i parió, de forma triangular, amb dues cares, anterior i posterior, tres cantells i tres angles. És situat a la part superior i posterior del tòrax, articulat amb la clavícula, amb la qual forma l'esquelet del muscle, i amb l'húmer. Es desenvolupa per vuit punts d'ossificació, un de primitiu i set de secundaris. El primitiu apareix, al centre de l'os, entre els dies 45 i 60 de la vida embrionària; els secundaris apareixen, excepte el coracoidal principal que ho fa cap a l'any i mig, entre els catorze i els vint anys, i són anomenats coracoidal accessori, acromial, glenoidal superior, punts inferior i marginal i placa glenoidal. ((omòplat))

Nota

  • La denominació omòplat prové del grec omopláte 'el pla de l'espatlla'.
  • La denominació escàpula prové del llatí scapula.
paladar paladar

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

  • ca  paladar, n m
  • ca  cel de la boca, n m sin. compl.
  • ca  sostre de la boca, n m sin. compl.
  • ca  uranisc, n m sin. compl.
  • es  paladar
  • fr  palais
  • en  palate

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Sostre de la cavitat bucal i sòl de la cavitat nasal. De forma còncava en el sentit transversal i en l'anteroposterior, és constituït per una part òssia i per una part tova anomenada vel del paladar.

Nota

  • La denominació uranisc prové del grec ouranískos 'sostre de la boca', diminutiu de ouranós 'cel'.
paladar artificial paladar artificial

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia, Material mèdic i ortopèdic

  • ca  paladar artificial, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Placa protètica emprada per a obstruir una perforació o una fenedura del paladar.
paladar caigut paladar caigut

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

  • ca  paladar caigut, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Úvula anormalment llarga.
paladar caigut paladar caigut

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

  • ca  paladar caigut, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Paladar que ha perdut el control neuromuscular.
paladar de fumador paladar de fumador

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia, Toxicologia

  • ca  paladar de fumador, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia, Toxicologia

Definició
Trastorn del paladar present en els grans fumadors, caracteritzat per una zona eritematosa o blanquinosa, amb petits orificis que corresponen a glàndules mucoses inflamades.
paladar dur paladar dur

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

  • ca  paladar dur, n m
  • ca  paladar ossi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Porció òssia del paladar, integrada per la unió de les cares inferiors de les apòfisis palatines dels maxil·lars superiors i la cara inferior de la porció horitzontal d'ambdós ossos palatins.
paladar gòtic paladar gòtic

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

  • ca  paladar ogival, n m
  • ca  paladar gòtic, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Paladar estret, amb una volta elevada i angulosa aguda.