Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
quefiroteràpia

Gastroenterologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  quefiroteràpia, n f

Gastroenterologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tractament pel quefir.
queix

Anatomia > Òrgans i sistemes

  • ca  queix, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Regió de la galta corresponent a les barres.
queixal

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  queixal, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Nom donat a diverses plantes medicinals.
queixal de vella

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  dent de lleó, n f
  • ca  apagallums, n f sin. compl.
  • ca  lletsó d'ase, n m sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  queixal de vella, n f sin. compl.
  • ca  taraxacum, n m sin. compl.
  • nc  Taraxacum officinale

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de la família de les compostes, que creix en prats, vores de camps i de camins, etc, sobretot a muntanya. Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives.
Planta de la família de les compostes (Taraxacum officinale), estesa per les regions temperades de l'hemisferi nord, l'arrel de la qual conté taraxerol, colina, inulina, levulosa i pectina. Ha estat emprada com a tònic estomàquic i depuratiu. ((taraxacum))
queixals de llop

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  tríbol, n m
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  picatalons, n m sin. compl.
  • ca  punxaclaus, n m sin. compl.
  • ca  queixals de llop, n m pl sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • nc  Tribulus terrestris

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les zigofil·làcies, ajaguda, de 10 a 60 cm, que creix en camps, ermassos, vores de camins, vies de trens i solars suburbans, arreu dels Països Catalans. La part aèria, en infusió o en decuit, ha estat emprada contra la litiasi renal. Com a ús extern, també ha estat utilitzada contra ferides i erupcions cutànies.
queixals de vella

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.
queixals de vella

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  tríbol, n m
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  picatalons, n m sin. compl.
  • ca  punxaclaus, n m sin. compl.
  • ca  queixals de llop, n m pl sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • nc  Tribulus terrestris

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les zigofil·làcies, ajaguda, de 10 a 60 cm, que creix en camps, ermassos, vores de camins, vies de trens i solars suburbans, arreu dels Països Catalans. La part aèria, en infusió o en decuit, ha estat emprada contra la litiasi renal. Com a ús extern, també ha estat utilitzada contra ferides i erupcions cutànies.
quelació

Bioquímica i biologia molecular, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

  • ca  quelació, n f
  • es  quelación
  • en  chelation

Bioquímica i biologia molecular, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Procés mitjançant el qual es forma un complex de coordinació, anomenat quelat, entre un ió metàl·lic i un lligand bidentat o multidentat. La quelació comporta un canvi notable de les propietats dels ions que la sofreixen, especialment pel que fa a la coloració i la conductivitat elèctrica. Té aplicació en anàlisi química i una gran importància biològica, puix que a través d'aquest procés manifesten llur activitat els pigments més importants dels éssers vius.
quelant

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

  • ca  quelant, n m
  • ca  agent quelant, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definició
Cadascuna de les diverses espècies aniòniques o neutres que poden establir dos o més enllaços per molècula amb un mateix ió metàl·lic. Els agents quelants més comunament emprats són l'àcid aminoacètic, les diamines terminals de cadena curta, la dimetilglioxima i l'anió acetilacetonat.
quelat

Disciplines de suport > Química

  • ca  quelat, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Denominació genèrica dels complexos cíclics que resulten de la interacció dels lligands bidentats o multidentats amb cations metàl·lics. Els quelats presenten algunes propietats característiques, com ara volatilitat, solubilitat baixa en dissolvents polars i elevada en els apolars, i també una notable estabilitat tèrmica i, en molts casos, inèrcia química.