epilèpsia
epilèpsia
- ca epilèpsia, n f
- es epilepsia, n f
- fr épilepsie, n f
- en epilepsy, n
.FITXA REVISADA, Neurologia
Definició
Trastorn consistent en la repetició de crisis epilèptiques causades per una descàrrega anormal espontània i sincronitzada d'un grup de neurones, que presenta una expressió clínica variada segons la localització del focus d'origen, caracteritzada per la pèrdua de la consciència, fenòmens motors anormals, convulsions i trastorns psíquics o sensorials.
Els ictus cerebrals són la causa més freqüent de crisis epilèptiques en l'adult.
L'epilèpsia també pot estar causada per lesions cerebrals secundàries a una cirurgia, cicatrius posttraumàtiques, tumors, malformacions cerebrals o trastorns metabòlics.
Els ictus cerebrals són la causa més freqüent de crisis epilèptiques en l'adult.
L'epilèpsia també pot estar causada per lesions cerebrals secundàries a una cirurgia, cicatrius posttraumàtiques, tumors, malformacions cerebrals o trastorns metabòlics.