Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
analèpsia

Ciències de la salut > Conceptes troncals

  • ca  analèpsia, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Recuperació de les forces després d'una malaltia.
coma epilèptic

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

  • ca  coma epilèptic, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Coma que apareix com a conseqüència d'una crisi epilèptica.
crisi epilèptica

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

  • ca  crisi epilèptica, n f
  • ca  crisi comicial, n f sin. compl.
  • ca  ictus epilèptic, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Fenomen clínic d'aparició sobtada, expressió variable, convulsant o no, amb o sense disminució de la consciència, generalitzat o localitzat, que hom observa en l'epilèpsia com a resultat d'una descàrrega brusca, intensa i hipersincrònica d'un agregat cortical neuronal.
crisi epilèptica amiotònica

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

  • ca  crisi epilèptica amiotònica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Crisi epilèptica generalitzada consistent en la pèrdua del to postural amb caiguda del malalt, i que sovint s'associa amb crisis mioclòniques.
crisi epilèptica focal

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

  • ca  crisi epilèptica focal, n f
  • ca  crisi epilèptica localitzada, n f sin. compl.
  • ca  crisi epilèptica parcial, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Crisi epilèptica localitzada o parcial que irrita la funció de l'àrea cortical on s'origina la descàrrega (lòbul frontal, àrea motora primària, àrea sensitiva primària i lòbul parietal, lòbul occipital, lòbul temporal del complex amigdalohipocàmpic, còrtex posterolateral). La simptomatologia és, per tant, molt diversa: desviació conjunta dels ulls, contracció tònica postural del braç, contraccions tonicoclòniques de l'hemicòs contralateral, parestèsies de l'hemicòs contralateral, al·lucinacions visuals complexes o elementals, al·lucinacions olfactives, gustatives, fixació de la mirada, automatismes, al·lucinacions auditives complexes o elementals, vertigen, etc. D'entre les sensacions psicosensorials complexes, les més freqüents són la sensació del déjà vu, del jamai vu i del pensament forçat.
crisi epilèptica generalitzada convulsant

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

  • ca  crisi epilèptica generalitzada convulsant, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Crisi epilèptica que afecta més o menys extensament diversos músculs del cos. Hom distingeix entre crisis tòniques, clòniques o tonicoclòniques.
crisi epilèptica mioclònica

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

  • ca  crisi epilèptica mioclònica, n f
  • ca  crisi epilèptica clònica, n f sin. compl.
  • ca  mioclònia epilèptica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Batzegades musculars breus d'un o diversos músculs, sovint generalitzades en forma de flexió dels quatre membres, desencadenades per una estimulació lumínica o auditiva intermitents, o bé espontànies.
crisi epilèptica tònica

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

  • ca  crisi epilèptica tònica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Crisi epilèptica generalitzada en forma de contracció tònica de flexió o d'extensió, de durada molt curta i que provoca la caiguda del malalt endavant o endarrere respectivament.
crisi epilèptica tonicoclònica

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

  • ca  crisi epilèptica tonicoclònica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Crisi epilèptica generalitzada convulsant, clàssica, amb pèrdua profunda de la consciència, caracteritzada per una contracció de flexió o d'extensió, durant la qual el malalt pot emetre un crit intens per espasme laringi, amb interrupció de la respiració i cianosi consecutiva, seguida d'una fase de contraccions clòniques progressivament intenses, violentes, sincròniques i simètriques de les quatre extremitats, moment en què apareixen salivació i respiració ronca i sorollosa. Sovint s'acompanya, però no indispensablement, de mossegada de la llengua o de les genives, micció involuntària i lesions provocades per la caiguda del malalt.
crit epilèptic

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

  • ca  crit epilèptic, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
So agut que coincideix amb el principi del gran atac comicial.