branca comuna del laberint
branca comuna del laberint
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca branca comuna del laberint, n f
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Conducte ossi i membranós, format per la unió dels extrems no ampul·lars dels conductes semicirculars superior i posterior, que constitueix la seva desembocadura al vestíbul i a l'utricle, respectivament.
conducte coclear
conducte coclear
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca conducte coclear, n m
- ca cargol membranós, n m sin. compl.
- ca còclea membranosa, n f sin. compl.
- ca conducte de Löwenberg, n m sin. compl.
- ca laberint acústic, n m sin. compl.
- ca làmina espiral membranosa, n f sin. compl.
- ca membrana espiral del conducte coclear, n f sin. compl.
- ca porció membranosa de la làmina espiral, n f sin. compl.
- ca rampa de Löwenberg, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Conducte del laberint membranós que s'enrotlla en forma d'espiral a la còclea. S'origina en el sòl del vestíbul per mitjà d'un extrem tancat (fons de sac inicial o vestibular), i en aquest indret comunica, mitjançant el conducte de Hensen, amb el sàcul, el qual està situat immediatament per sobre d'ell. Des del sòl del vestíbul s'introdueix en el conducte espiral de la còclea, el recorre en tota la seva extensió i acaba en un cul-de-sac (fons de sac terminal). Durant el seu trajecte pel conducte espiral de la còclea se situa a la vora externa o lliure de la làmina espiral, de manera que completa aquest envà ossi, i intercepta qualsevol comunicació lateral entre les rampes timpànica i vestibular. Observat en una secció transversal té forma de triangle, el vèrtex del qual descansa sobre la làmina espiral; la base està formada per un engruiximent periòstic de la làmina dels contorns, anomenat lligament espiral. La cara anterior, que mira cap a la rampa vestibular, és anomenada membrana de Reissner, i la cara posterior, corresponent a la rampa timpànica, està constituïda per la membrana basilar. L'epiteli de revestiment del conducte coclear presenta una zona especialitzada, que és l'òrgan espiral de Corti.
espai perilimfàtic
espai perilimfàtic
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca espai perilimfàtic, n m
- ca espai de Retzius, n m sin. compl.
- ca laberint perilimfàtic, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Espai comprès entre les formacions toves del laberint membranós i les parets del laberint ossi, que és ple de perilimfa.
laberint anterior
laberint anterior
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca laberint anterior, n m
- ca laberint coclear, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Part anterior del laberint que és formada per la còclea i que s'encarrega de l'audició.
laberint estatocinètic
laberint estatocinètic
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca laberint estatocinètic, n m
- ca laberint no acústic, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Conjunt format pel vestíbul i els conductes semicirculars.
laberint membranós
laberint membranós
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca laberint membranós, n m
- ca bulb auditiu, n m sin. compl.
- ca laberint endolimfàtic, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Conjunt de bosses i conductes membranosos de l'orella interna, que comprèn el vestíbul membranós (urticle, sàcul, porció inicial del conducte coclear i conducte endolimfàtic), els conductes semicirculars membranosos (superior, posterior i exterior) i el conducte coclear.
laberint ossi
laberint ossi
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca laberint ossi, n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Conjunt de cavitats òssies de l'orella interna, allotjades en la porció petrosa de l'os temporal, limitades per un teixit ossi compacte i resistent, difícilment aïllable del teixit ossi del voltant, anomenat càpsula laberíntica. Comprèn una cavitat central, el vestíbul ossi, on hi acaben els conductes semicirculars ossis (superior, posterior i extern) i del qual emergeix un conducte tubular enrotllat, anomenat còclea òssia. El laberint es relaciona amb la superfície exterior del penyal per dos canalicles o aqüeductes (aqüeducte del vestíbul i aqüeducte del cargol) i per un conducte voluminós, el conducte auditiu intern.
laberint posterior
laberint posterior
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca laberint posterior, n m
- ca laberint vestibular, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Part posterior del laberint que és formada pel vestíbul i els conductes semicirculars i que s'encarrega del manteniment de l'equilibri.
otoesclerosi
otoesclerosi
Otorrinolaringologia
- ca otoesclerosi, n f
- ca capsulitis del laberint, n f sin. compl.
- ca otoespongiosi, n f sin. compl.
- fr otosclérose
- en otosclerosis
Otorrinolaringologia
Definició
Afecció de la cadena òssia de l'orella mitjana, que consisteix en la formació d'una massa esponjosa davant la base de l'estrep, que redueix progressivament els seus moviments. Dona lloc a una progressiva sordesa de transmissió. Hom dona el nom d'otoesclerosi maligna a la que va acompanyada d'esclerosi coclear, per la qual cosa es produeix sordesa de transmissió i de percepció alhora.
plexe venós prostàtic
plexe venós prostàtic
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Urologia
- ca plexe venós prostàtic, n m
- ca laberint de Santorini, n m sin. compl.
- ca plexe de Santorini, n m sin. compl.
- ca plexe pubovesical, n m sin. compl.
- ca plexe pudend de Santorini, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Urologia
Definició
Plexe venós situat entre el pubis i la pròstata, de la qual envolta, en forma de semicorona, la cara anterior i les laterals. Hi desemboca la vena dorsal profunda del penis.