Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
beri-beri lleu

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

  • ca  beri-beri lleu, n m
  • ca  beri-beri frustrat, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Es caracteritza per astènia, anorèxia i trastorns nerviosos sensitivomotors (insensibilitat de la pell dels peus i de les cames, dificultat per a la deambulació, etc).
blet

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  blet, n m
  • ca  quenopodi, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere de plantes herbàcies (Chenopodium sp) de la família de les quenopodiàcies, que colonitzen, en general, solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc. El blet blanc (Ch. album) havia estat emprat com a verdura, d'efecte laxant suau. El blet pudent (Ch. vulvaria) exhala una fortor repugnant característica i havia estat emprat com a antihistèric, antiespasmòdic, emmenagog, etc.
cori lleu

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia

  • ca  cori lleu, n m

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Regió llisa del cori, sense vellositats coriòniques.
cresta de la matriu de l'ungla

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia

  • ca  cresta de la matriu de l'ungla, n f
  • ca  cresta del llit unguial, n f sin. compl.
  • es  cresta de la matriz ungueal, n f

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia

Definició
Cadascuna de les prominències vasculars longitudinals de la matriu de l'ungla.
dent de lleó

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  dent de lleó, n f
  • ca  apagallums, n f sin. compl.
  • ca  lletsó d'ase, n m sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  queixal de vella, n f sin. compl.
  • ca  taraxacum, n m sin. compl.
  • nc  Taraxacum officinale

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de la família de les compostes, que creix en prats, vores de camps i de camins, etc, sobretot a muntanya. Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives.
Planta de la família de les compostes (Taraxacum officinale), estesa per les regions temperades de l'hemisferi nord, l'arrel de la qual conté taraxerol, colina, inulina, levulosa i pectina. Ha estat emprada com a tònic estomàquic i depuratiu. ((taraxacum))
digestió del llot

Bioquímica i biologia molecular

  • ca  digestió del llot, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Procés bioquímic a través del qual la matèria orgànica del llot és gasificada, liquada o convertida en composts orgànics més estables.
efecte Bernouilli

Disciplines de suport > Física

  • ca  efecte Bernouilli, n m
  • ca  llei de Bernouilli, n f sin. compl.
  • ca  principi de Bernouilli, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Física

Definició
Disminució de la pressió d'un fluid que ocorre en la conversió de l'energia potencial en cinètica, quan hi ha una acceleració del moviment del fluid.
freixura

Veterinària

  • ca  freixura, n f
  • ca  lleu, n m sin. compl.

Veterinària

Definició
Entranyes, especialment els pulmons; pràcticament, només pulmons dels animals.
gitam

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  gitam, n m
  • ca  lletimó, n m sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • es  dictamo blanco
  • es  dictamo real
  • es  fraxinela
  • es  fresnillo
  • fr  dictame
  • fr  fraxinelle
  • nc  Dictamnus hispanicus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, que creix en boscs d'alzina i de pi blanc a la terra baixa. Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores.
Planta herbàcia perenne (Dictamus albus), de la família de les rutàcies. Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals. ((lletimó))
herba pucera

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  herba pucera, n f
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  herba pucera vera, n f sin. compl.
  • ca  plantatge de ca, n m sin. compl.
  • ca  puça en llavor, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  saragatona de llei, n f sin. compl.
  • es  zaragatona
  • fr  herbe-aux puces
  • en  fleawort
  • nc  Plantago psyllium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies, alta de 10 a 40 cm, que prospera en terrenys sorrencs i pedregosos de gairebé tot el país. Les seves llavors (saragatona, llavor de puça), riques en mucílag, en maceració han estat emprades com a laxant, emol·lient i antiinflamatori. Com a ús extern, en cataplasmes, també han estat utilitzades contra el dolor reumàtic i en el tractament de les ferides.