Back to top

Diccionari d'immunologia

Presentació
fibronectina fibronectina

Resposta immunitària

  • ca  fibronectina, n f
  • es  fibronectina
  • fr  fibronectine
  • en  fibronectin

Resposta immunitària

Definició
Proteïna de la matriu extracel·lular, ubiqua en el teixit connectiu, el plasma i la superfície de les cèl·lules, que mitjançant el reconeixement de diverses molècules d'adhesió, principalment integrines de la membrana cel·lular, participa en l'estructura i cohesió dels diferents components cel·lulars dels teixits.
ficoeritrina ficoeritrina

Material i animals d'experimentació

  • ca  ficoeritrina, n f
  • ca  PE, n f sigla
  • es  ficoeritrina
  • es  PE sigla
  • fr  phycoérythrine
  • fr  PE sigla
  • en  phycoerythrin
  • en  PE sigla

Material i animals d'experimentació

Definició
Fluorocrom que té un màxim d'emissió de color taronja emprat en immunofluorescència, normalment en forma de conjugat amb anticossos.

Nota

  • La sigla PE prové de l'anglès phycoerythrin.
fingolimod fingolimod

Immunomodulació

  • ca  fingolimod, n m
  • es  fingolimod
  • fr  fingolimod
  • en  fingolimod
  • CAS  162359-55-9

Immunomodulació

Definició
Fàrmac immnosupressor selectiu, que s'uneix al receptor 1 de l'esfingosina-1-fosfat (S1P) localitzat en els limfòcits i fàcilment travessa la barrera hematoencefàlica per unir-se al receptor S1P1 en les cèl·lules neurals del SNC, emprat en el tractament de l'esclerosi múltiple.
FITC FITC

Material i animals d'experimentació

  • ca  isotiocianat de fluoresceïna, n m
  • ca  FITC, n m sigla
  • es  isotiocianato de fluoresceína
  • es  FITC sigla
  • fr  isothiocyanate de fluorescéine
  • fr  FITC sigla
  • en  fluorescein isothiocyanate
  • en  FITC sigla

Material i animals d'experimentació

Definició
Fluorocrom que té un màxim d'emissió de color verd emprat en immunofluorescència, normalment en forma de conjugat amb anticossos.

Nota

  • La sigla FITC prové de l'anglès fluorescein isothiocyanate.
fitohemoaglutinina fitohemoaglutinina

Regulació del sistema immunitari

  • ca  fitohemoaglutinina, n f
  • es  fitohemaglutinina
  • fr  phytohémagglutinine
  • en  phytohemagglutinin

Regulació del sistema immunitari

Definició
Lectina obtinguda del fruit de la mongetera, Phaseolus vulgaris, emprada com a activador policlonal in vitro, especialment dels limfòcits T.

Nota

  • La fitohemoaglutinina s'utilitza per a estudiar la funció dels limfòcits T en el test de transformació limfoblàstica (TTL).
fixació de complement fixació de complement

Immunitat innata

  • ca  fixació de complement, n f
  • es  fijación de complemento
  • fr  fixation du complément
  • en  complement fixation

Immunitat innata

Definició
Prova fonamentada en l'absorció i l'activació del complement pels complexos antigen-anticòs formats en la reacció immunitària entre un antigen i el seu anticòs específic que s'han posat en contacte.

Nota

  • Aquesta prova es fa servir per a determinar la presència d'un anticòs (o d'un antigen) específic en la mostra de sèrum o de teixit.
  • ca  tacrolimús, n m
  • ca  FK506, n m sigla
  • es  tacrolimo
  • es  tacrolimus
  • es  FK506 sigla
  • fr  tacrolimus
  • fr  FK506 sigla
  • en  tacrolimus
  • en  FK506 sigla
  • CAS  104987-11-3

Immunomodulació

Definició
Fàrmac immunosupressor, inhibidor de la calcineurina i aïllat del fong Streptomyces tsukubaensis, que inactiva els limfòcits T mitjançant la inhibició del senyal de transducció del TCR, emprat en la prevenció del rebuig en trasplantaments.
FKBP FKBP

Transducció de senyals intracel·lulars

  • ca  FKBP, n f
  • es  FKBP
  • fr  FKBP
  • en  FKBP

Transducció de senyals intracel·lulars

Definició
Proteïna intracel·lular que regula la funció de la calcineurina i que actua com a diana per al tacrolimús.

Nota

  • La sigla FKBP prové de l'anglès FK506 binding protein ('proteïna d'unió a l'FK506').
flagel·lina flagel·lina

Infecció per agents patògens

  • ca  flagel·lina, n f
  • es  flagelina
  • fr  flagelline
  • en  flagellin

Infecció per agents patògens

Definició
Proteïna que forma el constituent principal del flagel d'un bacteri mòbil i que s'utilitza com a antigen experimental.
floculació floculació

Tècniques de diagnòstic i de recerca

  • ca  floculació, n f
  • es  floculación
  • fr  floculation
  • en  flocculation

Tècniques de diagnòstic i de recerca

Definició
Reacció de precipitació pròpia d'alguns antisèrums, que només pot ser observada en un estret interval de la reacció antigen-anticòs en l'equilibri i que produeix un precipitat característic en forma de flocs.