Back to top

Diccionari de psiquiatria

Presentació
  • ca  haixix, n m
  • es  hachís, n m
  • es  haschís, n m
  • fr  charas, n m
  • fr  haschisch, n m
  • en  hasheesh, n
  • en  hashish, n
  • de  Haschisch, n n

Definició
Mescla de parts de la planta del cànem indi, especialment la resina, que en ser fumada o ingerida produeix una sensació euforitzant i d'alteració de la percepció.

Nota

  • L'haixix i la marihuana, pels seus efectes tòxics i la capacitat de crear addicció, es consideren drogues. El seu principi actiu, el cànnabis, es troba en una concentració més elevada en l'haixix que en la marihuana.
  • ca  hermetisme, n m
  • es  hermetismo, n m
  • fr  hermétisme, n m
  • en  hermetism, n

Definició
Expressió individual de les emocions, sentiments o afectes d'una manera tal que impedeix que les altres persones puguin arribar a interpretar-los.
  • ca  heroïna, n f
  • es  heroína, n f
  • fr  héroïne, n f
  • en  heroin, n
  • de  Heroin, n n

Definició
Droga opioide semisintètica en forma de pols blanca i amarga, amb propietats sedants i narcòtiques.
5-hidroxitriptamina 5-hidroxitriptamina

  • ca  serotonina, n f
  • ca  5-hidroxitriptamina, n f sin. compl.
  • ca  5-HT, n f sigla
  • es  5-hidroxitriptamina, n f
  • es  serotonina, n f
  • es  5-HT, n f sigla
  • fr  5-hydroxytryptamine, n f
  • fr  sérotonine, n f
  • fr  5-HT, n f sigla
  • en  5-hydroxytryptamine, n
  • en  serotonin, n
  • en  5-HT, n sigla
  • de  5-Hydroxytryptamin, n n
  • de  Serotonin, n n
  • de  5-HT, n n sigla

Definició
Neurotransmissor que intervé en la regulació de l'estat d'ànim, la son, el desig sexual, la gana, la temperatura corporal o la memòria i que exerceix un paper important en alguns trastorns mentals.
  • ca  higiene del son, n f
  • es  higiene del sueño, n f
  • fr  hygiène du sommeil, n f
  • en  sleep hygiene, n
  • de  Schlafhygiene, n f

Definició
Conjunt de mesures conductuals i ambientals destinades a aconseguir un son reparador i un descans adequat que promoguin l'estat d'alerta diürn i evitin trastorns primaris del son.
  • ca  hiperabstracció, n f
  • es  hiperabstracción, n f
  • fr  hyperabstraction, n f
  • en  hyperabstraction, n
  • de  Hyperabstraktion, n f

Definició
Alteració del curs del pensament caracteritzada per un discurs abstracte i vague.
  • ca  hiperactivitat, n f
  • es  hiperactividad, n f
  • fr  hyperactivité, n f
  • en  hyperactivity, n
  • de  Hyperaktivität, n f

Definició
Augment de l'activitat motora que pot respondre a causes psicològiques o patològiques, les quals poden tenir relació amb trastorns mentals o amb lesions neurològiques.
hiperactivitat vegetativa hiperactivitat vegetativa

  • ca  hiperactivitat vegetativa, n f
  • es  hiperactividad vegetativa, n f
  • fr  hyperactivité neurovégétative, n f
  • en  neurovegetative hyperactivity, n
  • de  vegetative Hyperaktivität, n f

Definició
Hiperactivitat del sistema nerviós vegetatiu, que inclou una gran diversitat de símptomes, com ara sensació d'ofec, palpitacions, sudoració, insensibilitat, vòmits o diarrees.
  • ca  hiperemotivitat, n f
  • es  hiperemotividad, n f
  • fr  hyperémotivité, n f
  • en  hyperemotivity, n
  • de  Hyperemotivität, n f

Definició
Sensibilitat emotiva superior a la normal, amb reaccions emocionals exagerades als estímuls afectius.
  • ca  hiperfàgia, n f
  • es  hiperfagia, n f
  • fr  hyperphagie, n f
  • en  hyperphagia, n
  • de  Hyperphagie, n f

Definició
Ingestió excessiva de menjar per manca de sensació de sacietat.