ECG
ECG
Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca electrocardiograma, n m
- ca ECG, n m sigla
- es electrocardiograma, n m
- es ECG, n m sigla
- fr électrocardiogramme, n m
- fr ECG, n m sigla
- en electrocardiogram, n
- en ECG, n sigla
- en EKG, n sigla
Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definició
Traçat obtingut amb l'enregistrament gràfic de l'activitat elèctrica del cor, que es pot utilitzar amb una finalitat diagnòstica.
ecografia Doppler
ecografia Doppler
Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca ecografia Doppler, n f
- es ecografía Doppler, n f
- fr échographie Doppler, n f
- en Doppler scanning, n
- en Doppler ultrasonography, n
Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definició
Ecografia basada en la utilització de l'efecte Doppler que permet obtenir informació per mitjà de la detecció i l'anàlisi de les característiques del flux sanguini en els vasos i en els teixits.
electrocardiograma
electrocardiograma
Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca electrocardiograma, n m
- ca ECG, n m sigla
- es electrocardiograma, n m
- es ECG, n m sigla
- fr électrocardiogramme, n m
- fr ECG, n m sigla
- en electrocardiogram, n
- en ECG, n sigla
- en EKG, n sigla
Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definició
Traçat obtingut amb l'enregistrament gràfic de l'activitat elèctrica del cor, que es pot utilitzar amb una finalitat diagnòstica.
embassament
embassament
Hematologia i hemoteràpia
- ca embassament, n m
- ca vessament, n m
- es derrame, n m
- es encharcamiento, n m
- fr épanchement, n m
- en effusion, n
Hematologia i hemoteràpia
Definició
Acció de sortir una substància líquida d'un vas o d'una cèl·lula cap a l'exterior.
èmbol
èmbol
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
- ca èmbol, n m
- es émbolo, n m
- fr embole, n m
- fr embolus, n m
- en embolus, n
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
Definició
Cos d'origen generalment orgànic que pot ser arrossegat pel corrent sanguini a través d'artèries i venes.
Un èmbol pot ser un coàgul de sang o de fibrina, material ateromatós, greix, pus, bacteris, cèl·lules tumorals, líquid àmnic o aire.
Un èmbol pot ser un coàgul de sang o de fibrina, material ateromatós, greix, pus, bacteris, cèl·lules tumorals, líquid àmnic o aire.
Nota
- La denominació èmbol prové del grec émbolos 'tap, tascó, obturador'.
embòlia
embòlia
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
- ca embòlia, n f
- es embolia, n f
- fr embolie, n f
- en embolism, n
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
Definició
Obstrucció d'una artèria, una vena o un capil·lar per un èmbol arrossegat per la sang.
EMT
EMT
Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca estimulació magnètica transcranial, n f
- ca EMT, n f sigla
- es estimulación magnética transcraneal, n f
- es EMT, n f sigla
- fr stimulation magnétique transcrânienne, n f
- fr SMT, n f sigla
- en transcranial magnetic stimulation, n
- en TMS, n sigla
Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definició
Sistema generador d'impulsos magnètics que, aplicats sobre la superfície del crani, indueixen un corrent elèctric de direcció perpendicular que estimula les interneurones de la superfície cortical i indueix indirectament la despolarització de neurones.
L'estimulació magnètica transcranial es pot utilitzar com a teràpia per a estimular o inhibir neurones de percepció situades a l'escorça cerebral en trastorns depressius resistents i en alteracions de la memòria.
L'estimulació magnètica transcranial es pot utilitzar com a teràpia per a estimular o inhibir neurones de percepció situades a l'escorça cerebral en trastorns depressius resistents i en alteracions de la memòria.
encèfal
encèfal
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca encèfal, n m
- es encéfalo, n m
- fr encéphale, n m
- en encephalon, n
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definició
Part del sistema nerviós central continguda en el crani que comprèn el cervell, el cerebel, el mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi.
Nota
- La denominació encèfal prové del grec enkephalos 'cervell', format a partir de en 'en' i kephale 'cap'.
epilèpsia
epilèpsia
Neurologia
- ca epilèpsia, n f
- es epilepsia, n f
- fr épilepsie, n f
- en epilepsy, n
Neurologia
Definició
Trastorn consistent en la repetició de crisis epilèptiques causades per una descàrrega anormal espontània i sincronitzada d'un grup de neurones, que presenta una expressió clínica variada segons la localització del focus d'origen, caracteritzada per la pèrdua de la consciència, fenòmens motors anormals, convulsions i trastorns psíquics o sensorials.
Els ictus cerebrals són la causa més freqüent de crisis epilèptiques en l'adult.
L'epilèpsia també pot estar causada per lesions cerebrals secundàries a una cirurgia, cicatrius posttraumàtiques, tumors, malformacions cerebrals o trastorns metabòlics.
Els ictus cerebrals són la causa més freqüent de crisis epilèptiques en l'adult.
L'epilèpsia també pot estar causada per lesions cerebrals secundàries a una cirurgia, cicatrius posttraumàtiques, tumors, malformacions cerebrals o trastorns metabòlics.
episodi
episodi
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca episodi, n m
- es episodio, n m
- fr épisode, n m
- en episode, n
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definició
Esdeveniment patològic de durada breu i definit clarament per les manifestacions clíniques, que acostuma a aparèixer com a complicació de processos crònics.