Back to top

Terminologia de l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Presentació
malaltia aguda malaltia aguda

Ciències de la salut > Conceptes troncals

  • ca  malaltia aguda, n f
  • es  enfermedad aguda, n f
  • fr  maladie aiguë, n f
  • en  acute disease, n

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Malaltia caracteritzada per una aparició sobtada i per la rapidesa del seu curs evolutiu.
malaltia vascular cerebral malaltia vascular cerebral

Angiologia, Neurologia

  • ca  ictus, n m
  • ca  ictus cerebral, n m
  • ca  accident vascular cerebral, n m sin. compl.
  • ca  malaltia vascular cerebral, n f sin. compl.
  • ca  AVC, n m sigla
  • es  accidente vascular cerebral, n m
  • es  enfermedad vascular cerebral, n f
  • es  ictus, n m
  • es  ictus cerebral, n m
  • es  AVC, n m sigla
  • fr  accident vasculaire cérébral, n m
  • fr  ictus cérébral, n m
  • fr  AVC, n m sigla
  • en  brain attack, n
  • en  cerebrovascular accident, n
  • en  cerebrovascular stroke, n
  • en  stroke, n
  • en  CVA, n sigla

Angiologia, Neurologia

Definició
Alteració transitòria o definitiva del funcionament d'una o diverses zones de l'encèfal que apareix com a conseqüència d'un trastorn de la circulació sanguínia cerebral.

L'ictus cerebral es pot produir per causa isquèmica o hemorràgica.

Les manifestacions clíniques varien depenent de la zona cerebral afectada i de l'extensió i intensitat de l'afectació. Els principals signes per a reconèixer un ictus cerebral poden ser la pèrdua de força o de mobilitat en una meitat del cos, la pèrdua de sensibilitat en una meitat del cos, la pèrdua de visió, el desequilibri, la dificultat de la parla i l'aparició de mal de cap intens i sobtat.

Els ictus cerebrals representen una de les principals causes de discapacitat i de mort a nivell mundial. El temps entre l'aparició dels símptomes i l'inici del tractament condiciona les seqüeles que tindrà el pacient, que poden estar relacionades amb el llenguatge i la parla, amb la funció motora o amb trastorns cognitius, conductuals i emocionals.

La prevenció dels ictus cerebrals consisteix a adquirir hàbits de vida saludables i controlar els factors de risc vascular com la hipertensió arterial, la diabetis, la hipercolesterolèmia o algunes malalties cardíaques, com per exemple la fibril·lació auricular o les malalties valvulars. A més, també hi ha mesures molt efectives per a prevenir la recurrència d'ictus cerebrals en pacients que s'han vist afectats prèviament per aquest problema de salut.

Nota

  • 1. La denominació ictus prové del llatí ictus 'cop, xoc'.

    2. Les denominacions accident vascular cerebral i malaltia vascular cerebral són pròpies de contextos comunicatius més generals.

    3. Les denominacions apoplexia, ictus apoplèctic i xoc apoplèctic es consideren obsoletes.

    4. En registres col·loquials també es fan servir les denominacions atac de feridura, embòlia o trombosi.
  • ca  marxa, n f
  • es  marcha, n f
  • fr  démarche, n f
  • en  gait, n

Fisioteràpia

Definició
Manera de caminar, normal o patològica.
medul·la espinal medul·la espinal

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

  • ca  medul·la espinal, n f
  • es  médula espinal, n f
  • fr  moelle épinière, n f
  • fr  moelle spinale, n f
  • en  spinal cord, n

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Porció del sistema nerviós central continguda en el conducte vertebral que s'estén des del forat occipital fins a la part superior de la regió lumbar que té com a funció controlar un gran nombre de reflexos, conduir impulsos en sentit descendent de l'encèfal als efectors perifèrics per les vies motores i vegetatives, i transmetre informació dels receptors perifèrics a l'escorça cerebral o cerebel·losa per les vies sensorials ascendents.

La medul·la espinal està formada per un nucli intern de substància grisa i una capa externa de substància blanca, i envoltada per les tres meninges.

La medul·la espinal no ocupa tot l'interior de la columna vertebral. En l'adult arriba fins al disc intervertebral situat entre la primera i la segona vèrtebra lumbar.
medul·la oblonga medul·la oblonga

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

  • ca  bulb raquidi, n m
  • ca  medul·la oblonga, n f sin. compl.
  • es  bulbo raquídeo, n m
  • es  médula oblongada, n f
  • fr  bulbe rachidien, n m
  • en  bulb, n
  • en  bulbus, n
  • en  medulla oblongata, n

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Part inferior del tronc de l'encèfal que s'estén des de la protuberància anular fins a l'inici de la medul·la espinal.
memòria memòria

Neurologia, Salut mental

  • ca  memòria, n f
  • es  memoria, n f
  • fr  mémoire, n f
  • en  memory, n

Neurologia, Salut mental

Definició
Capacitat de recordar una informació concreta, emmagatzemada en el cervell, sobre una cosa apresa o una vivència experimentada anteriorment.

La memòria es compon de tres processos bàsics: la codificació, l'emmagatzematge i la recuperació.
model d'atenció model d'atenció

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

  • ca  model d'atenció, n m
  • es  modelo de atención, n m
  • fr  modèle d'attention, n m
  • en  model of care, n

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definició
Conjunt de mesures que cal adoptar per a prestar una atenció integral i integrada a persones afectades per un problema de salut o una situació específics.
mort cerebral mort cerebral

Neurologia

  • ca  mort cerebral, n f
  • es  muerte cerebral, n f
  • fr  mort cérébrale, n f
  • en  brain death, n

Neurologia

Definició
Aturada irreversible de les funcions cerebrals amb absència de la respiració espontània, i la conservació de la funció cardiocirculatòria.

En una situació de mort cerebral es pot mantenir artificialment la funció cardiorespiratòria per a conservar els òrgans per a ser trasplantats.
musicoteràpia musicoteràpia

Neurologia, Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Entorn professional > Professions

  • ca  musicoteràpia, n f
  • es  musicoterapia, n f
  • fr  musicothérapie, n f
  • en  music therapy, n
  • en  musicotherapy, n

Neurologia, Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Entorn professional > Professions

Definició
Disciplina especialitzada basada en la utilització terapèutica de la música per a restablir, mantenir o millorar la salut mental, física i emocional d'una persona.