Back to top

Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions

Presentació
  • ca  capacitat, n f
  • es  capacidad, n f
  • fr  capacité, n f
  • en  capacity, n

Definició
Conjunt d'aptituds d'una persona per a prendre decisions o realitzar una activitat determinada.
  • ca  capacitat d'obrar, n f
  • ca  capacitat, n f sin. compl.
  • es  capacidad, n f
  • es  capacidad de hecho, n f
  • es  capacidad de obrar, n f
  • fr  capacité, n f
  • fr  capacité d'exercice, n f
  • en  capacity, n
  • en  capacity to act, n
  • en  legal capacity, n

Definició
Capacitat d'una persona d'exercir de manera personal i plena els drets atorgats per l'ordenament jurídic i d'assumir-ne les obligacions.

Nota

  • 1. La capacitat d'obrar comporta la possibilitat de dur a terme actes jurídics. Normalment, s'assoleix en arribar a la majoria d'edat.
  • 2. La capacitat d'obrar pot variar en funció de les circumstàncies que afecten la capacitat de decidir d'una persona. Es pot donar el cas, doncs, que es dugui a terme un procés de modificació de la capacitat, que, per sentència judicial, en concreti l'abast i els complements necessaris per a actuar, com ara la tutela o la curatela.
  • 3. Des d'un punt de vista legal, es distingeix la capacitat d'obrar de la capacitat jurídica. Tanmateix, la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006) considera que no s'ha de fer aquesta distinció entre capacitat d'obrar i capacitat jurídica i que totes les persones han de tenir la mateixa capacitat, sense restriccions ni exclusions. Així, segons la Convenció, les persones amb discapacitat tenen plena capacitat d'obrar, encara que necessitin alguns suports per tal d'exercir-la; per tant, a l'hora de prendre decisions la seva voluntat no es pot substituir. Es tracta d'oferir l'ajuda necessària en cada moment perquè la persona pugui prendre les seves decisions, en lloc de privar-la d'aquest dret.
  • ca  capacitat d'obrar, n f
  • ca  capacitat, n f sin. compl.
  • es  capacidad, n f
  • es  capacidad de hecho, n f
  • es  capacidad de obrar, n f
  • fr  capacité, n f
  • fr  capacité d'exercice, n f
  • en  capacity, n
  • en  capacity to act, n
  • en  legal capacity, n

Definició
Capacitat d'una persona d'exercir de manera personal i plena els drets atorgats per l'ordenament jurídic i d'assumir-ne les obligacions.

Nota

  • 1. La capacitat d'obrar comporta la possibilitat de dur a terme actes jurídics. Normalment, s'assoleix en arribar a la majoria d'edat.
  • 2. La capacitat d'obrar pot variar en funció de les circumstàncies que afecten la capacitat de decidir d'una persona. Es pot donar el cas, doncs, que es dugui a terme un procés de modificació de la capacitat, que, per sentència judicial, en concreti l'abast i els complements necessaris per a actuar, com ara la tutela o la curatela.
  • 3. Des d'un punt de vista legal, es distingeix la capacitat d'obrar de la capacitat jurídica. Tanmateix, la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006) considera que no s'ha de fer aquesta distinció entre capacitat d'obrar i capacitat jurídica i que totes les persones han de tenir la mateixa capacitat, sense restriccions ni exclusions. Així, segons la Convenció, les persones amb discapacitat tenen plena capacitat d'obrar, encara que necessitin alguns suports per tal d'exercir-la; per tant, a l'hora de prendre decisions la seva voluntat no es pot substituir. Es tracta d'oferir l'ajuda necessària en cada moment perquè la persona pugui prendre les seves decisions, en lloc de privar-la d'aquest dret.
capacitat funcional capacitat funcional

  • ca  capacitat funcional, n f
  • es  capacidad funcional, n f
  • fr  capacité fonctionnelle, n f
  • en  functional capacity, n

Definició
Capacitat d'una persona de dur a terme les activitats quotidianes amb certa autonomia i participar en la societat.

Nota

  • 1. La capacitat funcional es pot veure especialment limitada en les persones amb un trastorn mental greu i persistent, especialment pel que fa a la motivació per dur a terme activitats i tasques i a l'hora de plantejar-se metes.
  • 2. La capacitat funcional de les persones amb trastorns mentals greus i persistents es pot millorar amb programes de rehabilitació comunitària.
capacitat jurídica capacitat jurídica

  • ca  capacitat jurídica, n f
  • es  capacidad de derecho, n f
  • es  capacidad de goce, n f
  • es  capacidad jurídica, n f
  • fr  capacité de jouissance, n f
  • en  capability, n

Definició
Capacitat d'una persona de ser titular de drets i obligacions, que s'adquireix amb el naixement i que només s'extingeix per la mort.

Nota

  • La capacitat jurídica no depèn de cap circumstància física, psíquica o sensorial que pugui ser determinant de qualsevol tipus de discapacitat. Per tant, les persones amb discapacitat continuen tenint capacitat jurídica, encara que puguin tenir modificada la capacitat d'obrar.
càrrega de la malaltia càrrega de la malaltia

  • ca  càrrega de la malaltia, n f
  • es  carga de la enfermedad, n f
  • es  carga de morbilidad, n f
  • fr  charge de morbidité, n f
  • en  burden of disease, n
  • en  disease burden, n

Definició
Indicador de salut que mesura l'impacte d'un problema de salut en la població en termes econòmics, de mortalitat i de morbiditat, a partir de la diferència entre l'estat de salut d'una persona en un moment determinat i l'estat de salut ideal.

Nota

  • 1. La càrrega de la malaltia depèn de la freqüència, la mortalitat i la discapacitat associades a una malaltia o un grup de malalties.
  • 2. La càrrega de la malaltia és un indicador molt rellevant per a avaluar la pèrdua de salut de la població, ja que permet comparar diversos problemes de salut i orientar la planificació de polítiques sanitàries.
  • 3. La càrrega de la malaltia s'expressa, principalment, en anys de vida ajustats per discapacitat. Altres indicadors relacionats són els anys de vida ajustats per qualitat, els anys potencials de vida perduts i els anys viscuts amb discapacitat.
  • 4. La càrrega de la malaltia associada als trastorns mentals i als trastorns per ús de substàncies és elevada, ja que l'inici de molts trastorns mentals greus es produeix en la joventut i la mortalitat prematura pot ser alta, sigui per malalties somàtiques associades o per suïcidi.
  • ca  centre d'atenció i seguiment d'addiccions, n m
  • ca  centre d'atenció a les drogodependències, n m sin. compl.
  • ca  centre d'atenció i seguiment a les drogodependències, n m sin. compl.
  • ca  CAS, n m sigla
  • ca  CASD, n m sigla
  • es  centro de atención a las drogodependencias, n m
  • es  centro de atención y seguimiento a las drogodependencias, n m
  • es  CAD, n m sigla
  • es  CAS, n m sigla
  • es  CASD, n m sigla

Definició
Centre d'atenció ambulatòria en què s'ofereix tractament per als trastorns per ús de substàncies d'acord amb un model biopsicosocial i un abordatge interdisciplinari, alhora que es fomenta la prevenció i es vetlla per la reinserció laboral i la reinserció social de les persones que hi acudeixen.

Nota

  • 1. El centre d'atenció i seguiment d'addiccions compta, principalment, amb un equip de professionals de la medicina, la psiquiatria, la infermeria, la psicologia clínica, l'educació social i el treball social.
  • 2. Al centre d'atenció i seguiment d'addiccions s'hi poden dirigir tant les persones majors de 18 anys que tenen problemes de consum de substàncies com les seves famílies per demanar tractament.
  • 3. Les denominacions centre d'atenció a les drogodependències i centre d'atenció i seguiment a les drogodependències s'han substituït per centre d'atenció i seguiment d'addiccions.
  • ca  centre d'atenció i seguiment d'addiccions, n m
  • ca  centre d'atenció a les drogodependències, n m sin. compl.
  • ca  centre d'atenció i seguiment a les drogodependències, n m sin. compl.
  • ca  CAS, n m sigla
  • ca  CASD, n m sigla
  • es  centro de atención a las drogodependencias, n m
  • es  centro de atención y seguimiento a las drogodependencias, n m
  • es  CAD, n m sigla
  • es  CAS, n m sigla
  • es  CASD, n m sigla

Definició
Centre d'atenció ambulatòria en què s'ofereix tractament per als trastorns per ús de substàncies d'acord amb un model biopsicosocial i un abordatge interdisciplinari, alhora que es fomenta la prevenció i es vetlla per la reinserció laboral i la reinserció social de les persones que hi acudeixen.

Nota

  • 1. El centre d'atenció i seguiment d'addiccions compta, principalment, amb un equip de professionals de la medicina, la psiquiatria, la infermeria, la psicologia clínica, l'educació social i el treball social.
  • 2. Al centre d'atenció i seguiment d'addiccions s'hi poden dirigir tant les persones majors de 18 anys que tenen problemes de consum de substàncies com les seves famílies per demanar tractament.
  • 3. Les denominacions centre d'atenció a les drogodependències i centre d'atenció i seguiment a les drogodependències s'han substituït per centre d'atenció i seguiment d'addiccions.
  • ca  centre de dia de salut mental, n m
  • ca  centre de dia, n m sin. compl.
  • ca  CD, n m sigla
  • ca  CDSM, n m sigla
  • es  centro de día, n m
  • es  centro de día de salud mental, n m
  • es  CD, n m sigla
  • es  CDSM, n m sigla
  • fr  centre de jour, n m
  • fr  centre de jour en santé mentale, n m
  • en  day care centre, n
  • en  day centre, n
  • en  mental health day centre, n

Definició
Centre d'atenció sanitària en què s'ofereix atenció integral diürna a persones amb un trastorn mental greu, sovint crònic, segons un pla de rehabilitació individual i amb una perspectiva psicosocial, amb l'objectiu que assoleixin la reinserció i la integració social i que mantinguin o recuperin el funcionament social amb un nivell d'autonomia adequat.

Nota

  • 1. Els centres de dia de salut mental s'han reconvertit, en la major part, en serveis de rehabilitació comunitària, amb un model d'intervenció més actiu envers la persona, el seu entorn i la comunitat.
  • 2. Des del centre de dia de salut mental es vetlla per la continuïtat assistencial a través de la coordinació amb el centre de salut mental de referència.
  • 3. El centre de dia de salut mental compta, principalment, amb un equip de professionals de l'educació social, la psicologia, la teràpia ocupacional i el treball social.
  • ca  centre de desenvolupament infantil i d'atenció precoç, n m
  • ca  centre de desenvolupament infantil i d'atenció primerenca, n m
  • ca  CDIAP, n m sigla
  • es  centro de desarrollo infantil y atención temprana, n m
  • es  centro de desarrollo infantil y de atención precoz, n m
  • es  CDIAP, n m sigla

Definició
Centre en què es duen a terme intervencions terapèutiques en infants de 0 a 6 anys amb trastorns del desenvolupament, o amb risc social o individual de patir-ne, i s'ofereix orientació i suport a les famílies i a les escoles d'educació infantil.

Nota

  • 1. El centre de desenvolupament infantil i atenció precoç necessita coordinar-se de manera estreta amb el centre d'atenció primària i el centre de salut mental infantil i juvenil.
  • 2. El centre de desenvolupament infantil i atenció precoç compta, principalment, amb un equip de professionals de la neuropediatria, la psicologia, la fisioteràpia, la logopèdia i el treball social.