decisió compartida
decisió compartida
- ca decisió compartida, n f
- es decisión compartida, n f
- fr décision médicale partagée, n f
- fr décision partagée, n f
- en shared decision, n
Definició
Decisió presa de manera consensuada entre el conjunt de professionals de la salut i la persona atesa o, si escau, el seu entorn.
Nota
- La decisió compartida es basa en l'establiment d'una bona relació assistencial, en el coneixement de les característiques i de les expectatives personals de la persona atesa i els seus familiars, i en la informació adequada sobre el problema de salut i les alternatives diagnòstiques i terapèutiques disponibles.
defensor | defensora
defensor | defensora
- ca defensor judicial | defensora judicial, n m, f
- ca defensor | defensora, n m, f sin. compl.
- es defensor | defensora, n m, f
- es defensor judicial | defensora judicial, n m, f
Definició
Figura jurídica de suport i protecció de la capacitat d'obrar de caràcter provisional que té per objecte assistir i representar una persona amb discapacitat quan té un conflicte d'interessos amb el tutor o el curador o bé quan necessita protecció abans que la tutela, la curatela o la figura de suport idònia en el seu cas s'hagin constituït oficialment.
defensor judicial | defensora judicial
defensor judicial | defensora judicial
- ca defensor judicial | defensora judicial, n m, f
- ca defensor | defensora, n m, f sin. compl.
- es defensor | defensora, n m, f
- es defensor judicial | defensora judicial, n m, f
Definició
Figura jurídica de suport i protecció de la capacitat d'obrar de caràcter provisional que té per objecte assistir i representar una persona amb discapacitat quan té un conflicte d'interessos amb el tutor o el curador o bé quan necessita protecció abans que la tutela, la curatela o la figura de suport idònia en el seu cas s'hagin constituït oficialment.
deficiència
deficiència
- ca deficiència, n f
- es deficiencia, n f
- fr déficience, n f
- en impairment, n
Definició
Afectació consistent en la pèrdua o l'anormalitat permanent d'una estructura o una funció física, sensorial, intel·lectual o mental en una persona com a conseqüència d'una malaltia, un trastorn o un accident.
Nota
- 1. La deficiència en relació amb un problema de salut mental pot ser un símptoma, com ara una al·lucinació, un dèficit cognitiu o una dificultat adaptativa a l'estrès, o un comportament, com ara el consum de substàncies.
- 2. La deficiència pot causar rebuig social, el qual pot provocar l'aïllament social i la disminució de l'autoestima de la persona afectada. Tot plegat, pot incrementar o agreujar els símptomes o els comportaments patològics.
- 3. La deficiència del funcionament mental o del comportament pot afectar la capacitat de prendre decisions autònomes.
delació voluntària
delació voluntària
- ca autotutela, n f
- ca delació voluntària, n f sin. compl.
- es autotutela, n f
- es delación voluntaria, n f
- fr auto-tutelle, n f
- fr tutelle autonome, n f
- en auto-guardianship, n
Definició
Designació voluntària d'una persona com a tutor o, si escau, de les persones excloses per a aquest càrrec, que una persona amb competència pot fer en previsió d'una modificació de la capacitat.
Nota
- 1. L'autotutela s'atorga mitjançant un document públic notarial, en què es poden incloure altres disposicions relatives tant a la cura de la persona com a l'administració dels seus béns. També s'hi poden establir òrgans de control o fiscalització de la tutela i definir la manera d'exercir-la.
- 2. L'autotutela pot formar part de la planificació de decisions anticipades.
dependència
dependència
- ca dependència, n f
- es dependencia, n f
- fr dépendance, n f
- en dependency, n
Definició
Estat d'una persona que necessita l'ajuda d'una altra persona per a dur a terme les activitats de la vida diària o per a prendre decisions sobre els aspectes que afecten la seva vida.
Nota
- 1. La dependència pot ser permanent o transitòria i pot estar causada per efectes de l'edat, per un problema de salut, generalment crònic, o per una discapacitat que derivi en una pèrdua d'autonomia física, psíquica o sensorial.
- 2. La dependència en el cas de les persones amb trastorns mentals greus i persistents augmenta a causa dels problemes orgànics que sovint porten associats aquests trastorns, com ara malalties metabòliques, obesitat o consum de substàncies.
derivació a la comunitat
derivació a la comunitat
- ca prescripció social, n f
- ca derivació a la comunitat, n f sin. compl.
- ca recomanació d'actius, n f sin. compl.
- es derivación a la comunidad, n f
- es prescripción social, n f
- fr prescription sociale, n f
- en social prescribing, n
Definició
Mitjà pel qual professionals de la salut, sobretot de l'atenció primària, o del treball social i persones ateses, sovint amb risc d'aïllament social, identifiquen conjuntament activitats comunitàries en l'entorn local on poder participar per a millorar la salut mental i la qualitat de vida, de manera alternativa o complementària als tractaments mèdics habituals.
Nota
- 1. La prescripció social, basada en el model biopsicosocial, és una eina de prevenció i de promoció de la salut mental, que ajuda a mantenir un estil de vida actiu i saludable, fomenta la resiliència i contribueix a ampliar la xarxa de suport de les persones i a millorar el seu benestar emocional.
- 2. En la prescripció social es poden aconsellar activitats diverses, de caire lúdic, cultural o esportiu, entre altres, que formen part de l'oferta d'una comunitat determinada, d'un barri o d'un municipi.
desenvolupament psicosocial
desenvolupament psicosocial
- ca desenvolupament psicosocial, n m
- es desarrollo psicosocial, n m
- fr développement psychosocial, n m
- en psychosocial development, n
Definició
Procés maduratiu global de la personalitat individual que té lloc de la infància a la maduresa, el qual serveix per a adquirir actituds socials.
Nota
- Un desenvolupament psicosocial òptim pot actuar com a factor de protecció.
desigualtat social
desigualtat social
- ca desigualtat social, n f
- es desigualdad social, n f
- fr inégalité sociale, n f
- en social inequality, n
Definició
Falta d'equitat, en el si d'una comunitat, en la participació en la societat i en l'accés a l'atenció sanitària, als serveis socials i a les oportunitats educatives i laborals, motivada, principalment, per la diferència en el nivell d'ingressos, el nivell d'estudis i l'estat de salut.
Nota
- La desigualtat social augmenta la probabilitat de patir un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies i, en el cas de les persones que en pateixen un, l'agreuja. Per exemple, suposa una barrera d'accés i una disminució de les oportunitats socials al seu abast.
desinstitucionalització
desinstitucionalització
- ca desinstitucionalització, n f
- es desinstitucionalización, n f
- fr désinstitutionnalisation, n f
- fr désinstitutionnalisation psychiatrique, n f
- en deinstitutionalization, n
Definició
Conjunt de mesures sanitàries i socials que té per objectiu suprimir les institucions psiquiàtriques tradicionals tancades i substituir-les per serveis assistencials basats en la comunitat.
Nota
- La desinstitucionalització promou l'atenció comunitària a través dels centres de salut mental, els centres sociosanitaris i els hospitals de dia de salut mental i a través de recursos socials i ocupacionals, com a alternativa a l'ingrés perllongat en hospitals psiquiàtrics.