Back to top

Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions

Presentació
  • ca  trastorn mental, n m
  • ca  malaltia mental, n f sin. compl.
  • ca  trastorn, n m sin. compl.
  • ca  trastorn psiquiàtric, n m sin. compl.
  • es  enfermedad mental, n f
  • es  trastorno, n m
  • es  trastorno mental, n m
  • es  trastorno psiquiátrico, n m
  • fr  maladie mentale, n f
  • fr  trouble, n m
  • fr  trouble mental, n m
  • en  disorder, n
  • en  mental disorder, n
  • en  mental illness, n

Definició
Alteració conductual, psíquica o mental deguda a la interacció de factors biològics, psicològics i socials, que provoca canvis funcionals significatius en la vida d'una persona i un grau de patiment, sovint intens, en la persona afectada i el seu entorn.

Nota

  • 1. Els trastorns mentals tenen una repercussió que pot arribar a ser significativa o, en els casos més greus, devastadora, en la vida de les persones afectades. Per exemple, en l'àmbit social els trastorns mentals són objecte d'estigma i poden dur les persones afectades a situacions de discriminació i exclusió social. En l'àmbit del treball poden suposar una incapacitat laboral, que pot ser temporal o permanent, i requerir suport en el treball ordinari o bé un treball protegit. En l'àmbit escolar poden requerir la intervenció dels equips d'assessorament i orientació pedagògica i del conjunt de professionals del centre de desenvolupament infantil i d'atenció precoç, així com la utilització de l'aula integral de suport, el reforç del suport intensiu per a l'escolarització inclusiva o l'escolarització en un centre d'educació especial.
  • 2. Els trastorns mentals poden comportar conseqüències legals i plantejar conflictes ètics en el tractament de les persones que els pateixen. Legalment, les persones amb un trastorn mental poden ser objecte d'una modificació de la capacitat, que pot ser parcial o total, i requerir una curatela o una tutela, per exemple. Des del punt de vista de l'ètica, les mesures restrictives que s'utilitzen en alguns serveis assistencials són qüestionables i, en qualsevol cas, han d'estar regulades. L'objectiu, en aquest aspecte, és la contenció zero.
  • 3. Per als trastorns mentals es disposa de tractaments eficaços, però en la societat encara hi ha la creença que no es poden tractar i que les persones que els pateixen són difícils, poc intel·ligents o incapaces de prendre decisions.
  • 4. Alguns dels trastorns mentals principals són les addiccions, els trastorns per ús de substàncies, els trastorns de la personalitat, els trastorns del desenvolupament, la depressió, l'ansietat, l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la demència i la psicosi.
  • 5. Els trastorns mentals es poden classificar en trastorns mentals greus i trastorns mentals lleus.
  • ca  marginació, n f
  • es  marginación, n f
  • fr  marginalisation, n f
  • en  marginalization, n

Definició
Fenomen, basat en la discriminació, pel qual una persona queda relegada, al marge de la societat, un grup o una activitat, i privada de les condicions mínimes necessàries per a un bon desenvolupament personal.

Nota

  • La marginació suposa un fracàs de la integració social i és un dels riscos més greus que poden afectar les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.
  • ca  marginalitat, n f
  • es  marginalidad, n f
  • fr  marginalité, n f
  • fr  marginalité sociale, n f
  • en  marginality, n

Definició
Situació d'una persona que es troba en estat d'exclusió social, derivada de la marginació.
  • ca  medicalització, n f
  • es  medicalización, n f
  • fr  médicalisation, n f
  • en  medicalization, n

Definició
Procés pel qual situacions i condicions pròpies del cicle de la vida i del fet de viure en societat es converteixen en quadres patològics que es pretenen resoldre per mitjà de la medicina.

Nota

  • 1. De manera general, actualment poden ser objecte de medicalització les etapes de la vida (adolescència, envelliment, final de la vida), les fases del procés reproductiu (embaràs, part, menopausa), la infelicitat (angoixa, dol), els problemes adaptatius socials (atur, problemes econòmics) o bé factors de risc que han passat a ser considerats malalties (osteoporosi, colesterol).
  • 2. La medicalització dels problemes de salut mental sovint té una connotació positiva en tant que serveix per a atenuar l'estigma de les persones que en pateixen un. Tanmateix, també pot causar un excés de prescripció de psicofàrmacs, sense tenir en compte els seus efectes iatrogènics.
  • ca  mesura restrictiva, n f
  • ca  mesura coercitiva, n f sin. compl.
  • es  medida coercitiva, n f
  • es  medida restrictiva, n f
  • fr  contention, n f
  • fr  moyen de contention, n m
  • en  restraint, n
  • en  restraint measure, n

Definició
Procediment excepcional que limita temporalment l'autonomia i la llibertat d'una persona amb un trastorn mental o cognitiu que disminueix o anul·la la seva competència per a decidir, utilitzat sense el seu consentiment amb l'objectiu d'evitar un risc imminent per a la seva seguretat, per a l'entorn o per a altres persones o de possibilitar el tractament.

Nota

  • 1. Les mesures restrictives poden suposar una amenaça per als drets de les persones. Per això, actualment hi ha la consciència que cal una reducció dràstica d'aquestes pràctiques. Així, doncs, no s'haurien de dur a terme si no s'han exhaurit altres alternatives, com ara la contenció verbal o el suport psicològic. Les mesures restrictives s'han de regular tant externament com internament i s'han de basar en la necessitat i en la proporcionalitat. Per tant, quan s'apliquen, han d'estar fonamentades en l'evitació d'un dany molt probable, greu i imminent i s'han de limitar al temps mínim necessari. D'entre les diverses mesures, convé aplicar la menys restrictiva i sempre que sigui possible cal optar per la contenció zero.
  • 2. Les mesures restrictives són objecte de debat entre les persones afectades, el conjunt de professionals de la salut i la judicatura. La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), per exemple, s'hi manifesta en contra.
  • 3. Són mesures restrictives l'aïllament, la contenció farmacològica, la contenció física, la contenció mecànica, l'hospitalització involuntària i el tractament ambulatori involuntari.
mesura restrictiva mesura restrictiva

  • ca  mesura restrictiva, n f
  • ca  mesura coercitiva, n f sin. compl.
  • es  medida coercitiva, n f
  • es  medida restrictiva, n f
  • fr  contention, n f
  • fr  moyen de contention, n m
  • en  restraint, n
  • en  restraint measure, n

Definició
Procediment excepcional que limita temporalment l'autonomia i la llibertat d'una persona amb un trastorn mental o cognitiu que disminueix o anul·la la seva competència per a decidir, utilitzat sense el seu consentiment amb l'objectiu d'evitar un risc imminent per a la seva seguretat, per a l'entorn o per a altres persones o de possibilitar el tractament.

Nota

  • 1. Les mesures restrictives poden suposar una amenaça per als drets de les persones. Per això, actualment hi ha la consciència que cal una reducció dràstica d'aquestes pràctiques. Així, doncs, no s'haurien de dur a terme si no s'han exhaurit altres alternatives, com ara la contenció verbal o el suport psicològic. Les mesures restrictives s'han de regular tant externament com internament i s'han de basar en la necessitat i en la proporcionalitat. Per tant, quan s'apliquen, han d'estar fonamentades en l'evitació d'un dany molt probable, greu i imminent i s'han de limitar al temps mínim necessari. D'entre les diverses mesures, convé aplicar la menys restrictiva i sempre que sigui possible cal optar per la contenció zero.
  • 2. Les mesures restrictives són objecte de debat entre les persones afectades, el conjunt de professionals de la salut i la judicatura. La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), per exemple, s'hi manifesta en contra.
  • 3. Són mesures restrictives l'aïllament, la contenció farmacològica, la contenció física, la contenció mecànica, l'hospitalització involuntària i el tractament ambulatori involuntari.
mitjana estada psiquiàtrica mitjana estada psiquiàtrica

  • ca  unitat d'hospitalització de subaguts, n f
  • ca  mitjana estada psiquiàtrica, n f sin. compl.
  • ca  unitat de subaguts, n f sin. compl.
  • es  unidad de hospitalización de subagudos, n f
  • es  unidad de subagudos, n f
  • fr  unité de soins subaigus, n f
  • en  subacute inpatient unit, n
  • en  subacute mental health unit, n
  • en  subacute unit, n

Definició
Unitat d'hospitalització de salut mental en què s'ofereix atenció integral a persones amb un trastorn mental greu després d'una situació de crisi, amb possibilitat d'evolució crònica, amb l'objectiu d'estabilitzar-les i començar la rehabilitació.

Nota

  • En la unitat d'hospitalització de subaguts, l'estada mitjana acostuma a ser de 90 dies.
model biopsicosocial model biopsicosocial

  • ca  model biopsicosocial, n m
  • es  modelo biopsicosocial, n m
  • fr  modèle biopsychosocial, n m
  • en  biopsychosocial model, n

Definició
Model d'enfocament holístic de l'estat de salut d'una persona, segons el qual el benestar depèn de factors biològics, psicològics i socials, que té en compte la connexió entre el cos, la ment i el context per a tractar la discapacitat i els problemes de salut mental.
modificació de la capacitat modificació de la capacitat

  • ca  modificació de la capacitat, n f
  • ca  incapacitació, n f sin. compl.
  • ca  incapacitació judicial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación, n f
  • es  incapacitación judicial, n f
  • es  modificación de la capacidad, n f
  • es  modificación de la capacidad de obrar, n f
  • fr  modification de la capacité, n f
  • fr  procédure d'incapacité juridique, n f
  • en  incapacitation, n

Definició
Figura jurídica per la qual es declara que una persona no pot governar-se per si mateixa com a conseqüència d'una discapacitat originada per un trastorn mental greu, un trastorn cognitiu o una discapacitat intel·lectual, i es determinen, per sentència, l'extensió i els límits d'aquells aspectes de la seva vida pels quals necessita ser protegida, sigui substituint la seva capacitat d'obrar o complementant-la.

Nota

  • 1. La modificació de la capacitat pot ser total o parcial. En alguns casos, poc freqüents, es pot revocar mitjançant un procés de reintegració de la capacitat o recapacitació.
  • 2. La modificació de la capacitat pot implicar la substitució total de la voluntat de la persona per a aquells actes que s'hagin determinat en la sentència judicial. Per aquest motiu, actualment, d'acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), es considera que aquesta figura s'hauria de derogar, ja que no s'hauria de negar la capacitat d'obrar de les persones amb discapacitat, sinó que se'ls hauria de procurar el suport necessari perquè la puguin exercir de manera plena.
  • 3. La modificació de la capacitat implica el nomenament d'un curador o una curadora o d'un tutor o una tutora, segons si és parcial o total, respectivament. També hi ha la possibilitat de designar una fundació tutelar.
  • 4. Les denominacions incapacitació i incapacitació judicial, que són les formes que s'han utilitzat tradicionalment, s'han substituït per modificació de la capacitat, d'acord amb el paradigma de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006). D'aquesta manera es vol donar una perspectiva positiva de la persona amb discapacitat, que és definida a partir de les seves capacitats i no per les seves incapacitats. Així mateix, es pretén evitar que la seva situació es cronifiqui, posant en relleu la reversibilitat del procés. Es passa, doncs, de substituir la persona en la presa de decisions a oferir-li els suports que necessiti en cada moment.
modificació parcial de la capacitat modificació parcial de la capacitat

  • ca  modificació parcial de la capacitat, n f
  • ca  incapacitació parcial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación parcial, n f
  • es  modificación parcial de la capacidad, n f
  • es  modificación parcial de la capacidad de obrar, n f
  • en  partial deprivation of legal capacity, n

Definició
Modificació de la capacitat que té lloc quan una persona no pot governar-se per si mateixa en determinats actes.

Nota

  • 1. La modificació parcial de la capacitat afecta àrees de la vida concretes, com ara la cura de la salut o la protecció del patrimoni.
  • 2. La modificació parcial de la capacitat comporta la institució de la curatela o la tutela.