Back to top

Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions

Presentació
pla terapèutic individualitzat pla terapèutic individualitzat

  • ca  pla terapèutic, n m
  • ca  pla terapèutic individualitzat, n m
  • es  plan terapéutico, n m
  • es  plan terapéutico individualizado, n m
  • fr  plan de traitement, n m
  • fr  plan de traitement individualisé, n m
  • fr  plan thérapeutique, n m
  • fr  plan thérapeutique individualisé, n m
  • en  individualized care plan, n
  • en  individualized treatment plan, n
  • en  therapeutic plan, n
  • en  treatment plan, n

Definició
Document del procés terapèutic en què es defineixen les teràpies i els tractaments que cal proporcionar, l'àmbit on es duran a terme i els resultats que es pretenen assolir a curt, mitjà i llarg termini, segons el diagnòstic psiquiàtric i les necessitats físiques, psíquiques i socials de la persona atesa i amb la seva participació i la de la seva família.

Nota

  • 1. El pla terapèutic té com a objectiu general facilitar la reinserció de les persones amb un trastorn mental greu i persistent, promovent, per exemple, l'autocura i l'autonomia.
  • 2. El pla terapèutic segueix un abordatge interdisciplinari i s'elabora a partir d'una decisió compartida per afavorir el compliment del tractament.
planificació centrada en la persona planificació centrada en la persona

  • ca  planificació centrada en la persona, n f
  • ca  PCP, n f sigla
  • es  planificación centrada en la persona, n f
  • es  PCP, n f sigla
  • fr  planification axée sur la personne, n f
  • en  person-centred planning, n
  • en  PCP, n sigla

Definició
Planificació de les intervencions amb la persona atesa i el seu entorn, d'acord amb el model d'atenció centrada en la persona i segons el projecte de vida de cada persona, basada en l'escolta activa, en una comunicació oberta i en la presa de decisions compartides.

Nota

  • 1. La planificació centrada en la persona requereix l'ajuda de la xarxa de suport i la màxima informació i orientació professionals per poder garantir l'autodeterminació, fomentar les capacitats i l'empoderament i millorar la qualitat de vida de la persona atesa.
  • 2. La planificació centrada en la persona inclou la redacció consensuada del pla terapèutic i la planificació de decisions anticipades de comú acord.
  • 3. La planificació centrada en la persona és un model de referència en l'assistència a les persones amb trastorns mentals, que s'implanta, també, de manera generalitzada en l'assistència a les persones amb discapacitat intel·lectual.
planificació de decisions anticipades planificació de decisions anticipades

  • ca  planificació de decisions anticipades, n f
  • ca  PDA, n f sigla
  • es  planificación de decisiones anticipadas, n f
  • es  PDA, n f sigla
  • fr  planification anticipée de soins, n f
  • fr  planification préalable de soins, n f
  • fr  PAS, n f sigla
  • fr  PPS, n f sigla
  • en  advance care planning, n
  • en  ACP, n sigla

Definició
Procés estructurat i continuat d'informació, comunicació, reflexió i deliberació en què s'identifiquen els valors i les preferències d'una persona, amb la participació del conjunt de professionals que l'atén i la família, per a preveure i pactar amb antelació els objectius d'atenció i els recursos que es necessitaran per a atendre-la i establir un pla terapèutic per a quan no pugui expressar la seva voluntat.

Nota

  • 1. La planificació de decisions anticipades es va introduint en l'àmbit de l'atenció a la salut mental i a les addiccions pels valors que aporta, ja que promou l'empoderament i permet millorar l'atenció centrada en la persona, la satisfacció de la persona atesa i del seu entorn i la continuïtat assistencial, a més d'optimitzar l'assistència.
  • 2. La planificació de decisions anticipades es formalitza en un document que inclou, per exemple, les situacions que donarien lloc a l'aplicació de les decisions anticipades; símptomes i signes d'alerta; actuacions que fan sentir bé la persona o que l'ajuden a sentir-se bé; persones a qui avisar en cas d'una situació crítica; preferències sobre les visites en cas d'hospitalització; preferències relacionades amb la medicació, les actuacions terapèutiques, l'ús de mesures restrictives i el personal sanitari; informació sobre hàbits personals, o la designació de representants.
  • 3. La planificació de decisions anticipades és una estratègia d'atenció basada en les decisions compartides. Queda reflectida en la història clínica i pot incloure un document de voluntats anticipades.
  • ca  persona amb necessitats d’atenció social complexes, n f
  • ca  PNASC, n f sigla
  • es  persona con complejidad social, n f
  • es  persona con necesidades de atención social complejas, n f
  • en  person with complex social care needs, n

Definició
Persona amb necessitats d'atenció social que ocasionen una situació de complexitat.
  • ca  població de risc, n f
  • ca  població vulnerable, n f sin. compl.
  • es  grupo de riesgo, n m
  • es  población de riesgo, n f
  • es  población en situación de riesgo, n f
  • es  población expuesta, n f
  • es  población vulnerable, n f
  • fr  population à risque, n f
  • en  at-risk population, n
  • en  group at risk, n
  • en  population at risk, n
  • en  risk group, n
  • en  risk population, n

Definició
Grup de persones que tenen una probabilitat alta de desenvolupar un problema social o de salut mental, a causa d'un o diversos factors de risc.

Nota

  • Constitueixen població de risc les persones que han estat víctimes de violència en l'àmbit familiar o l'àmbit de la parella, les persones que han patit abusos sexuals, les persones grans amb problemes de salut crònics, les persones sense llar o en situació de marginalitat o els infants que han estat objecte d'assetjament escolar, per exemple.
població vulnerable població vulnerable

  • ca  població de risc, n f
  • ca  població vulnerable, n f sin. compl.
  • es  grupo de riesgo, n m
  • es  población de riesgo, n f
  • es  población en situación de riesgo, n f
  • es  población expuesta, n f
  • es  población vulnerable, n f
  • fr  population à risque, n f
  • en  at-risk population, n
  • en  group at risk, n
  • en  population at risk, n
  • en  risk group, n
  • en  risk population, n

Definició
Grup de persones que tenen una probabilitat alta de desenvolupar un problema social o de salut mental, a causa d'un o diversos factors de risc.

Nota

  • Constitueixen població de risc les persones que han estat víctimes de violència en l'àmbit familiar o l'àmbit de la parella, les persones que han patit abusos sexuals, les persones grans amb problemes de salut crònics, les persones sense llar o en situació de marginalitat o els infants que han estat objecte d'assetjament escolar, per exemple.
  • ca  poder preventiu, n m
  • es  poder preventivo, n m

Definició
Figura jurídica de suport i protecció de la capacitat d'obrar per la qual una persona en designa una altra perquè la representi i defensi els seus interessos en cas de perdre la capacitat de manifestar la seva voluntat.

Nota

  • 1. El poder preventiu s'atorga mitjançant un document notarial i es pot anul·lar o revocar en qualsevol moment.
  • 2. El poder preventiu permet, per exemple, gestionar el patrimoni de la persona afectada sense haver de recórrer a la modificació de la capacitat.
  • 3. El poder preventiu es pot complementar amb un document de voluntats anticipades.
prescripció social prescripció social

  • ca  prescripció social, n f
  • ca  derivació a la comunitat, n f sin. compl.
  • ca  recomanació d'actius, n f sin. compl.
  • es  derivación a la comunidad, n f
  • es  prescripción social, n f
  • fr  prescription sociale, n f
  • en  social prescribing, n

Definició
Mitjà pel qual professionals de la salut, sobretot de l'atenció primària, o del treball social i persones ateses, sovint amb risc d'aïllament social, identifiquen conjuntament activitats comunitàries en l'entorn local on poder participar per a millorar la salut mental i la qualitat de vida, de manera alternativa o complementària als tractaments mèdics habituals.

Nota

  • 1. La prescripció social, basada en el model biopsicosocial, és una eina de prevenció i de promoció de la salut mental, que ajuda a mantenir un estil de vida actiu i saludable, fomenta la resiliència i contribueix a ampliar la xarxa de suport de les persones i a millorar el seu benestar emocional.
  • 2. En la prescripció social es poden aconsellar activitats diverses, de caire lúdic, cultural o esportiu, entre altres, que formen part de l'oferta d'una comunitat determinada, d'un barri o d'un municipi.
  • ca  prevenció, n f
  • ca  prevenció per a la salut, n f sin. compl.
  • es  prevención, n f
  • fr  prévention, n f
  • en  prevention, n

Definició
Conjunt d'actuacions orientades a evitar, minimitzar o erradicar un trastorn mental, un trastorn per ús de substàncies o una addicció i l'impacte que té en la persona afectada i el seu entorn a través de la reducció dels factors de risc i la promoció dels factors de protecció.

Nota

  • 1. La prevenció en salut mental es pot dur a terme en diferents àmbits, etapes de la vida o circumstàncies, com ara en les esferes familiar, escolar o laboral, l'etapa perinatal, l'envelliment, el suïcidi o la depressió.
  • 2. La prevenció és especialment rellevant en la població de risc. Idealment, hauria de ser prioritària en la salut pública, atesa la freqüència elevada amb què es donen els trastorns mentals, els trastorns per ús de substàncies i les addiccions i l'estreta relació que mantenen amb les condicions i els estils de vida.
  • 3. Segons l'objectiu final, la prevenció es classifica en prevenció primària, prevenció secundària i prevenció terciària.
prevenció per a la salut prevenció per a la salut

  • ca  prevenció, n f
  • ca  prevenció per a la salut, n f sin. compl.
  • es  prevención, n f
  • fr  prévention, n f
  • en  prevention, n

Definició
Conjunt d'actuacions orientades a evitar, minimitzar o erradicar un trastorn mental, un trastorn per ús de substàncies o una addicció i l'impacte que té en la persona afectada i el seu entorn a través de la reducció dels factors de risc i la promoció dels factors de protecció.

Nota

  • 1. La prevenció en salut mental es pot dur a terme en diferents àmbits, etapes de la vida o circumstàncies, com ara en les esferes familiar, escolar o laboral, l'etapa perinatal, l'envelliment, el suïcidi o la depressió.
  • 2. La prevenció és especialment rellevant en la població de risc. Idealment, hauria de ser prioritària en la salut pública, atesa la freqüència elevada amb què es donen els trastorns mentals, els trastorns per ús de substàncies i les addiccions i l'estreta relació que mantenen amb les condicions i els estils de vida.
  • 3. Segons l'objectiu final, la prevenció es classifica en prevenció primària, prevenció secundària i prevenció terciària.