promoció de la salut
promoció de la salut
- ca promoció de la salut, n f
- es promoción de la salud, n f
- fr promotion de la santé, n f
- en health promotion, n
Definició
Conjunt d'actuacions, prestacions i serveis destinats a fomentar la salut individual i col·lectiva, a impulsar l'adopció d'estils de vida saludables i a millorar tant les condicions de vida com els factors socials, econòmics i ambientals que poden influir en la salut, en especial els factors de protecció.
Nota
- 1. La promoció de la salut afavoreix l'empoderament de les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies, de manera que els permet tenir més control sobre la seva salut i els determinants socials de la salut, a més d'enfortir les seves habilitats i les seves capacitats.
- 2. La promoció de la salut es pot dur a terme mitjançant l'establiment de polítiques públiques saludables, el desenvolupament d'habilitats personals, el reforç d'estratègies comunitàries, la creació d'un entorn sostenible, la reorientació dels serveis de salut o la difusió de campanyes informatives i programes de prevenció.
promoció de la salut mental
promoció de la salut mental
- ca promoció de la salut mental, n f
- es promoción de la salud mental, n f
- fr promotion de la santé mentale, n f
- en mental health promotion, n
Definició
Promoció de la salut orientada a crear les condicions individuals, socials i ambientals que permetin un desenvolupament psicosocial òptim i afavoreixin el benestar psicològic i social de les persones per a maximitzar la salut mental, amb respecte per la dignitat i els drets fonamentals.
Nota
- La promoció de la salut mental és especialment rellevant en la població de risc. Idealment, hauria de ser prioritària en la salut pública, atesa la freqüència elevada amb què es donen els trastorns mentals, els trastorns per ús de substàncies i les addiccions i l'estreta relació que mantenen amb les condicions i els estils de vida.
PSI
PSI
- ca pla de suport individualitzat, n m
- ca pla de serveis individualitzat, n m sin. compl.
- ca PSI, n m sigla
- es plan de apoyo individualizado, n m
- es plan de servicios individualizado, n m
- es programa de apoyo individualizado, n m
- es PAI, n m sigla
- es PSI, n m sigla
- fr plan de services individualisés, n m
- fr PSI, n m sigla
- en individual service plan, n
- en individualized service plan, n
- en ISP, n sigla
Definició
Instrument d'organització i de gestió de casos personalitzat per a persones amb un trastorn mental greu i persistent amb risc de desvinculació assistencial, que estableix les necessitats i les capacitats de cada persona, els objectius terapèutics i de rehabilitació, les intervencions, els serveis sanitaris i els serveis socials necessaris i la durada d'ús d'aquests serveis des d'una perspectiva d'atenció comunitària.
Nota
- 1. El pla de suport individualitzat té com a objectiu principal adaptar els serveis sanitaris i els serveis socials a les necessitats concretes de cada persona per a aconseguir la màxima recuperació i consolidar la continuïtat assistencial. La intervenció és proactiva i propera a l'entorn de la persona atesa i la seva família. En aquest sentit, el pla de suport individualitzat és una eina per a prevenir la desvinculació de les persones que tenen dificultats per seguir el pla terapèutic i utilitzar els serveis de la xarxa assistencial. Així mateix, per mitjà del pla de suport individualitzat es coordinen les accions de prevenció, tractament, rehabilitació i suport i es comparteixen les informacions amb la persona atesa, la seva família i el conjunt de professionals que l'atén.
- 2. El pla de suport individualitzat compta, principalment, amb un equip de professionals de la infermeria de salut mental, l'educació social, la teràpia ocupacional i el treball social.
- 3. La denominació pla de suport individualitzat ha substituït pla de serveis individualitzat.
psicoeducació
psicoeducació
- ca psicoeducació, n f
- es psicoeducación, n f
- fr psychoéducation, n f
- en psychoeducation, n
Definició
Intervenció professional consistent a proporcionar a una persona amb un trastorn mental o una addicció i a la seva família informació específica sobre aquest problema de salut i entrenament en tècniques per a afrontar-lo.
Nota
- La psicoeducació té per objectiu que la persona adquireixi consciència de malaltia, sàpiga afrontar les situacions de risc i millori el compliment del tractament.
psicòleg clínic | psicòloga clínica
psicòleg clínic | psicòloga clínica
- ca psicòleg clínic | psicòloga clínica, n m, f
- es psicólogo clínico | psicóloga clínica, n m, f
- fr psychologue clinicien | psychologue clinicienne, n m, f
- en clinical psychologist, n
Definició
Professional de la psicologia que té per especialitat l'estudi, el diagnòstic, el tractament amb psicoteràpia i la rehabilitació de les persones amb un trastorn mental o una addicció.
Nota
- 1. El psicòleg clínic o la psicòloga clínica també col·labora en la promoció de la salut mental, fomenta la prevenció, identifica factors de risc per a prevenir-los, proporciona assessorament i detecta situacions de crisi, tant en l'esfera individual com en la familiar i la comunitària, i hi intervé.
- 2. El psicòleg clínic o la psicòloga clínica forma part d'un equip multidisciplinari. És present en l'àmbit comunitari i en les unitats d'hospitalització de salut mental.
psicologia clínica
psicologia clínica
- ca psicologia clínica, n f
- es piscología clínica, n f
- fr psychologie clinique, n f
- en clinical psychology, n
Definició
Branca de la psicologia que s'ocupa de l'atenció especialitzada a les persones amb un trastorn mental o una addicció, considerades individualment i com a membres d'un grup social, amb el focus en el seu comportament objectiu i els seus processos mentals subjectius.
psicoteràpia
psicoteràpia
- ca psicoteràpia, n f
- es psicoterapia, n f
- fr psychothérapie, n f
- en psychotherapy, n
Definició
Tractament basat en mètodes psicològics científics que té per objectiu reduir el patiment humà causat per trastorns mentals, emocionals o adaptatius mitjançant la promoció de canvis saludables.
Nota
- La psicoteràpia presenta un ventall de formes molt ampli, segons el tipus d'entrenament de cada psicoterapeuta, les finalitats proposades i les tècniques específiques de relació interpersonal utilitzades. Així, en funció del nombre de persones a qui s'adreça, la psicoteràpia pot ser individual, de parella, de família o de grup. Segons la referència teòrica i la tècnica emprada, les tipologies més importants de psicoteràpia són: la psicoteràpia cognitivoconductual, que construeix l'estratègia terapèutica des dels comportaments observables i la identificació dels pensaments associats; la psicodinàmica, derivada de la teoria psicoanalítica, que tracta dels models de vinculació i relació des de la perspectiva de les emocions inconscients, i la psicoteràpia sistèmica, que enfoca la visió de l'individu concret i el seu símptoma com a manifestació de la patologia comunicacional del sistema, normalment familiar, en què es troba.
psiquiatre | psiquiatra
psiquiatre | psiquiatra
- ca psiquiatre | psiquiatra, n m, f
- es psiquiatra, n m, f
- fr psychiatre, n m, f
- en psychiatrist, n
Definició
Professional de la medicina especialista en psiquiatria que s'ocupa de l'estudi, el diagnòstic i el tractament de les persones amb un trastorn mental o una addicció.
Nota
- 1. El psiquiatre o la psiquiatra també s'encarrega d'identificar factors de risc i factors de protecció de cara a la prevenció dels trastorns mentals i la promoció de la salut mental, així com de procurar una educació per a la salut i planificar els serveis psiquiàtrics i de salut mental.
- 2. El psiquiatre o la psiquiatra forma part d'un equip multidisciplinari. És present en l'àmbit comunitari, en els serveis d'urgències i en les unitats d'hospitalització de salut mental.
psiquiatria
psiquiatria
- ca psiquiatria, n f
- es psiquiatría, n f
- fr psychiatrie, n f
- en psychiatry, n
Definició
Branca de la medicina que s'ocupa de l'atenció especialitzada a les persones amb un trastorn mental o una addicció, considerades individualment i com a membres d'un grup social, amb el focus en l'etiologia, el diagnòstic, la prevenció i el tractament dels trastorns mentals.
psiquiatria comunitària
psiquiatria comunitària
- ca psiquiatria comunitària, n f
- es psiquiatría comunitaria, n f
- fr psychiatrie communautaire, n f
- fr psychiatrie dans la communauté, n f
- fr psychiatrie de communauté, n f
- en community psychiatry, n
Definició
Model d'organització de l'assistència psiquiàtrica basat en la gestió conjunta dels recursos en salut mental d'una comunitat, amb finalitats de prevenció, tractament i rehabilitació.
Nota
- La psiquiatria comunitària es basa en la desinstitucionalització i té per objectiu la inclusió comunitària.