Back to top

Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions

Presentació
  • ca  rebuig social, n m
  • es  rechazo social, n m
  • fr  rejet social, n m
  • en  social rejection, n

Definició
Negativa de la societat a interactuar o a relacionar-se amb una persona que té una discapacitat o un trastorn mental.

Nota

  • 1. El rebuig social sovint és el resultat de l'estigmatització de les persones diferents i sol estar relacionat amb la desinformació, els prejudicis i la por a allò que es desconeix.
  • 2. El rebuig social és una de les dificultats que es troben les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies en la rehabilitació i la reinserció.
recomanació d'actius recomanació d'actius

  • ca  prescripció social, n f
  • ca  derivació a la comunitat, n f sin. compl.
  • ca  recomanació d'actius, n f sin. compl.
  • es  derivación a la comunidad, n f
  • es  prescripción social, n f
  • fr  prescription sociale, n f
  • en  social prescribing, n

Definició
Mitjà pel qual professionals de la salut, sobretot de l'atenció primària, o del treball social i persones ateses, sovint amb risc d'aïllament social, identifiquen conjuntament activitats comunitàries en l'entorn local on poder participar per a millorar la salut mental i la qualitat de vida, de manera alternativa o complementària als tractaments mèdics habituals.

Nota

  • 1. La prescripció social, basada en el model biopsicosocial, és una eina de prevenció i de promoció de la salut mental, que ajuda a mantenir un estil de vida actiu i saludable, fomenta la resiliència i contribueix a ampliar la xarxa de suport de les persones i a millorar el seu benestar emocional.
  • 2. En la prescripció social es poden aconsellar activitats diverses, de caire lúdic, cultural o esportiu, entre altres, que formen part de l'oferta d'una comunitat determinada, d'un barri o d'un municipi.
  • ca  recuperació, n f
  • es  recuperación, n f
  • fr  rétablissement, n m
  • en  recovery, n

Definició
Procés pel qual una persona amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies evoluciona d'acord amb les seves capacitats, les seves habilitats i els recursos de l'entorn, adquireix una percepció positiva de si mateixa i aconsegueix dur una vida activa i satisfactòria, amb autonomia, malgrat el trastorn.

Nota

  • 1. La recuperació s'entén com un procés d'aprenentatge i empoderament que va més enllà de la millora clínica. Representa un moviment que s'allunya de la malaltia i els símptomes i s'acosta als conceptes de salut, fortalesa i benestar, en què l'esperança va guanyant terreny a mesura que la persona recupera el control sobre la seva vida. Així, l'èxit de la recuperació no rau tan sols en les condicions que reuneix la persona, sinó també en les condicions de l'entorn.
  • 2. L'enfocament de l'atenció a la salut mental i a les addiccions basat en el model de recuperació implica que el conjunt d'intervencions professionals s'ha d'inscriure en un procés d'acompanyament a la persona cap a la construcció o la reconstrucció d'un projecte de vida propi (a casa, a la feina, en les relacions, en la participació social) en un marc relacional de decisions compartides.
reducció de danys reducció de danys

  • ca  reducció de danys, n f
  • es  reducción de daños, n f
  • es  reducción del daño, n f
  • fr  réduction des dommages, n f
  • fr  réduction des méfaits, n f
  • fr  réduction des risques, n f
  • en  harm minimization, n
  • en  harm reduction, n

Definició
Conjunt de polítiques, programes i intervencions de salut pública orientats a persones amb trastorns per ús de substàncies i amb poques probabilitats d'aconseguir l'abstinència total, que tenen per objectiu reduir els efectes negatius del consum de drogues en la salut, tant individual com col·lectiva.

Nota

  • 1. La reducció de danys pretén reduir la transmissió de malalties infeccioses o evitar les sobredosis, per exemple.
  • 2. La reducció de danys es pot dur a terme per mitjà de diversos instruments, com ara projectes educatius de formació d'usuaris en actiu, tractaments amb substitutius opiacis, programes d'intercanvi de xeringues o actuacions en zones obertes de consum de drogues.
  • ca  rehabilitació, n f
  • ca  rehabilitació psicosocial, n f
  • es  rehabilitación, n f
  • es  rehabilitación psicosocial, n f
  • fr  réadaptation, n f
  • fr  réadaptation psychosociale, n f
  • en  psychosocial rehabilitation, n
  • en  rehabilitation, n

Definició
Procés basat en l'aplicació de mètodes i tècniques de caràcter psicològic, social i educatiu mitjançant el qual una persona amb una discapacitat, un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies assoleix un estat de salut mental i un benestar psicològic i social òptims, que li permeten millorar la capacitat funcional.

Nota

  • 1. La rehabilitació comprèn intervencions diverses, adreçades tant a la millora funcional (per exemple, a través dels grups d'ajuda mútua o de la teràpia ocupacional) com a l'afavoriment de la integració social (a través d'actuacions en els àmbits familiar, social i laboral) i a la sensibilització de la comunitat i la superació de les barreres socials que obstaculitzen el progrés de la persona.
  • 2. Usualment, la rehabilitació es duu a terme en la comunitat, a través dels serveis de rehabilitació comunitària o dels centres de dia de salut mental, encara que en casos molt greus i de risc elevat es pot indicar un període previ d'hospitalització psiquiàtrica intensiva.
rehabilitació comunitària rehabilitació comunitària

  • ca  rehabilitació comunitària, n f
  • es  rehabilitación comunitaria, n f
  • fr  réadaptation à base communautaire, n f
  • fr  réadaptation communautaire, n f
  • en  community rehabilitation, n
  • en  community-based rehabilitation, n

Definició
Rehabilitació centrada en la recuperació o el manteniment de les habilitats socials i la capacitat funcional de les persones amb un trastorn mental greu o una addicció greu, d'acord amb les seves característiques individuals i familiars i les de la seva xarxa de suport i en consonància amb els canvis necessaris de la comunitat on viuen.

Nota

  • La rehabilitació comunitària ha de comptar amb la participació del conjunt de professionals que s'encarreguen del seguiment clínic de la persona atesa, tant en la planificació com en la coordinació de les diferents estratègies adoptades.
rehabilitació psicosocial rehabilitació psicosocial

  • ca  rehabilitació, n f
  • ca  rehabilitació psicosocial, n f
  • es  rehabilitación, n f
  • es  rehabilitación psicosocial, n f
  • fr  réadaptation, n f
  • fr  réadaptation psychosociale, n f
  • en  psychosocial rehabilitation, n
  • en  rehabilitation, n

Definició
Procés basat en l'aplicació de mètodes i tècniques de caràcter psicològic, social i educatiu mitjançant el qual una persona amb una discapacitat, un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies assoleix un estat de salut mental i un benestar psicològic i social òptims, que li permeten millorar la capacitat funcional.

Nota

  • 1. La rehabilitació comprèn intervencions diverses, adreçades tant a la millora funcional (per exemple, a través dels grups d'ajuda mútua o de la teràpia ocupacional) com a l'afavoriment de la integració social (a través d'actuacions en els àmbits familiar, social i laboral) i a la sensibilització de la comunitat i la superació de les barreres socials que obstaculitzen el progrés de la persona.
  • 2. Usualment, la rehabilitació es duu a terme en la comunitat, a través dels serveis de rehabilitació comunitària o dels centres de dia de salut mental, encara que en casos molt greus i de risc elevat es pot indicar un període previ d'hospitalització psiquiàtrica intensiva.
  • ca  reinserció, n f
  • es  reinserción, n f
  • fr  réinsertion, n f
  • en  reintegration, n

Definició
Procés d'integració d'una persona en estat d'exclusió social a causa d'un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies a una activitat, una col·lectivitat o la societat.
reinserció laboral reinserció laboral

  • ca  reinserció laboral, n f
  • es  reinserción laboral, n f
  • es  reinserción profesional, n f
  • fr  réinsertion professionnelle, n f
  • en  professional reintegration, n

Definició
Reinserció a una activitat laboral després d'un procés de rehabilitació o en el transcurs de la rehabilitació.
  • ca  relleu, n m
  • ca  respir, n m sin. compl.
  • es  respiro, n m
  • es  respiro familiar, n m
  • es  servicio de relevo, n m
  • es  servicio de respiro, n m
  • fr  répit, n m
  • fr  service de relève, n m
  • fr  soins de relève, n m pl
  • fr  soins de répit, n m pl
  • en  relief care, n
  • en  respite care, n
  • en  respite service, n

Definició
Conjunt d'activitats i serveis enfocats a donar suport als cuidadors i a oferir-los temps de descans i desconnexió, amb l'objectiu d'alleugerir-los la càrrega mental, vetllar per la seva salut i evitar que es vegin aïllats de la societat per la seva dedicació plena a la cura d'una persona amb una discapacitat, un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.

Nota

  • La denominació respir es considera, en general, inadequada perquè denota una manca de respecte per a les persones de qui es té cura, que són tractades com una càrrega de la qual cal lliurar-se de tant en tant.