Back to top

Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions

Presentació
apoderat | apoderada apoderat | apoderada

  • ca  apoderat | apoderada, n m, f
  • es  apoderado | apoderada, n m, f

Definició
Persona física o jurídica en qui recau l'exercici del poder preventiu.
  • ca  any potencial de vida perdut, n m
  • ca  any de vida perdut, n m sin. compl.
  • ca  APVP, n m sigla
  • ca  AVP, n n sigla
  • es  año de esperanza de vida perdido, n m
  • es  año de vida perdido, n m
  • es  año de vida potencialmente perdido, n m
  • es  año potencial de pérdida de vida, n m
  • es  año potencial de vida perdido, n m
  • es  APPV, n m
  • es  APVP, n m sigla
  • es  AVP, n m sigla
  • es  AVPP, n m sigla
  • fr  année potentielle de vie perdue, n f
  • fr  APVP, n f sigla
  • en  potential year of life lost, n
  • en  year of potential life lost, n
  • en  PYLL, n sigla
  • en  YPLL, n sigla

Definició
Unitat de mesura de l'impacte en la població de la mortalitat prematura a causa d'una malaltia o un grup de malalties en particular, determinat pels anys que haurien viscut totes les persones que moren per una causa determinada si s'haguessin complert les seves esperances de vida normals en el conjunt de la seva comunitat, que s'utilitza com a indicador de salut.

Nota

  • 1. Per a calcular els anys potencials de vida perduts, se sol fixar una esperança de vida estàndard per a cada grup d'edat de la població. Els anys potencials de vida perduts es calculen restant l'edat de la defunció a l'esperança de vida presa com a referència.
  • 2. Els anys potencials de vida perduts són una eina útil, en termes de planificació sanitària, per a definir prioritats i programes de prevenció amb vista a reduir la mortalitat prematura.
  • 3. Els anys potencials de vida perduts són significatius en el cas de les persones amb trastorns mentals greus, les quals tenen una esperança de vida inferior a la de la població general.
  • 4. Els anys potencials de vida perduts són un dels paràmetres que s'utilitzen per a calcular els anys de vida ajustats per discapacitat, juntament amb el anys viscuts amb discapacitat.
  • ca  assistència, n f
  • es  asistencia, n f

Definició
Figura jurídica de suport i protecció de la capacitat d'obrar que té per objecte aconsellar i ajudar en la presa de decisions una persona amb una disminució no incapacitant de les facultats físiques o psíquiques, que no li impedeix exercir l'autonomia però li impossibilita tenir cura dels seus interessos.

Nota

  • 1. L'assistència es materialitza amb el nomenament judicial de l'assistent, que no substitueix la voluntat de la persona assistida, sinó que actua de manera conjunta amb ella. La persona que ha de ser assistida té dret a decidir en relació amb el nomenament o l'exclusió d'alguna persona per a exercir la funció d'assistent. L'autoritat judicial determina l'àmbit personal o patrimonial de l'assistència i els interessos de què cal tenir cura.
  • 2. L'assistència és preferible a les figures que comporten la modificació de la capacitat, com la tutela i la curatela, perquè és més respectuosa amb la voluntat i l'autonomia de les persones.
assistència psiquiàtrica assistència psiquiàtrica

  • ca  assistència psiquiàtrica, n f
  • es  asistencia psiquiátrica, n f
  • fr  assistance psychiatrique, n f
  • fr  soins psychiatriques, n m pl
  • en  psychiatric care, n

Definició
Conjunt d'intervencions terapèutiques, de rehabilitació, de promoció de la salut i de prevenció que el conjunt de professionals de la salut mental duu a terme en persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies en els àmbits comunitari, hospitalari o sociosanitari, basat en una atenció integrada i una atenció integral.
assistència psiquiàtrica penitenciària assistència psiquiàtrica penitenciària

  • ca  assistència psiquiàtrica penitenciària, n f
  • es  asistencia psiquiátrica penitenciaria, n f
  • fr  soins psychiatriques en milieu pénitentiaire, n m pl
  • en  prison psychiatric care, n

Definició
Assistència psiquiàtrica que es presta en un centre penitenciari amb l'objectiu d'oferir tractament i rehabilitació a les persones internes i preparar-les per a la continuïtat assistencial i la reinserció en la comunitat.
  • ca  assistent, n m, f
  • es  asistente | asistenta, n m, f

Definició
Persona física o jurídica en qui recau l'exercici de l'assistència.

Nota

  • L'assistent actua tant en l'àmbit personal com en l'àmbit patrimonial. En l'àmbit personal ha de vetllar pel benestar de la persona assistida, respectant-ne plenament la voluntat i les opcions personals. En l'àmbit patrimonial ha d'intervenir, juntament amb la persona assistida, en els actes jurídics relacionats amb les funcions de l'assistència.
  • ca  treballador social | treballadora social, n m, f
  • ca  assistent social, n m, f sin. compl.
  • es  asistente social, n m, f
  • es  trabajador social | trabajadora social, n m, f
  • fr  assistant de service social | assistante de service social, n m, f
  • fr  assistant social | assistante sociale, n m, f
  • fr  travailleur des services sociaux | travailleuse des services sociaux, n m, f
  • fr  travailleur social | travailleuse sociale, n m, f
  • en  social service worker, n
  • en  social worker, n

Definició
Professional amb formació i competències específiques en treball social que presta suport de diferent tipus a persones, famílies o col·lectius comunitaris perquè tinguin unes condicions i una qualitat de vida acceptables i un grau suficient d'autonomia personal i de vinculació social.

Nota

  • Els treballadors socials i les treballadores socials en l'àmbit de la salut mental duen a terme tasques d'atenció directa a les persones amb problemes socials derivats d'un trastorn mental; tasques de prevenció, de promoció de la salut i d'inserció social, i tasques de coordinació amb els equips d'atenció a la salut mental i a les addiccions. Per exemple, en la tasca d'atenció, a més de prestar pròpiament l'atenció, detecten factors de risc o necessitats individuals o familiars i planifiquen la intervenció social. En la tasca de prevenció, de promoció de la salut i d'inserció social, fomenten l'acceptació i la integració i promouen el suport entre iguals. Finalment, en la tasca de coordinació, integren el treball social com a part del tractament i col·laboren a garantir la continuïtat assistencial.
atenció ambulatòria atenció ambulatòria

  • ca  atenció ambulatòria, n f
  • es  atención ambulatoria, n f
  • fr  soins ambulatoires, n m pl
  • en  ambulatory care, n
  • en  outpatient care, n

Definició
Atenció que es presta en un centre d'atenció sanitària sense que la persona atesa necessiti hospitalització.

Nota

  • L'atenció ambulatòria a les persones amb un trastorn mental és una atenció especialitzada, que es presta, principalment, als centres d'atenció primària i als centres de salut mental o, quan hi ha un trastorn per ús de substàncies, als centres d'atenció i seguiment d'addiccions per evitar l'hospitalització psiquiàtrica.
atenció centrada en la persona atenció centrada en la persona

  • ca  atenció centrada en la persona, n f
  • ca  ACP, n f sigla
  • es  atención centrada en la persona, n f
  • es  ACP, n f sigla
  • fr  soins axés sur la personne, n m pl
  • en  person-centred care, n

Definició
Model d'atenció integrada en què la persona atesa és part activa de la planificació, el desenvolupament i l'avaluació del procés d'atenció, amb l'objectiu que aconsegueixi els màxims nivells possibles de salut, qualitat de vida i benestar, i se li respectin la dignitat, els drets, les necessitats i, en la mesura que es pugui, les preferències.
atenció compartida atenció compartida

  • ca  atenció compartida, n f
  • es  atención compartida, n f
  • fr  soins en collaboration, n m pl
  • en  collaborative care, n
  • en  shared care, n

Definició
Atenció en què intervenen conjuntament professionals de diversos àmbits i nivells d'atenció, que comparteixen informació i objectius i, si escau, prenen decisions de manera conjunta, per a garantir l'atenció integrada.