Back to top

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentació
malaltia invasiva perHaemophilus influenzaeserotip b malaltia invasiva perHaemophilus influenzaeserotip b

  • ca  malaltia invasiva per Haemophilus influenzae serotip b, n f
  • es  enfermedad invasiva por Haemophilus influenzae serotipo b, n f
  • fr  maladie invasive à Haemophilus influenzae de type b, n f
  • en  invasive Haemophilus influenzae serotype b disease, n

Definició
Malaltia infecciosa que afecta especialment els menors de 5 anys i causa sèpsia i meningitis bacteriana aguda, així com també epiglotitis, pneumònia, infecció osteoarticular i cel·lulitis.
malaltia meningocòccica malaltia meningocòccica

  • ca  malaltia meningocòccica, n f
  • es  enfermedad meningocócica, n f
  • fr  maladie à méningocoque, n f
  • en  meningococcal disease, n

Definició
Malaltia transmissible greu causada pel microorganisme Neisseria meningitidis amb manifestacions clíniques molt diverses que van des d'una bacterièmia oculta a formes fulminants que poden produir la mort en poques hores.

Nota

  • La meningitis és la forma més freqüent de la malaltia meningocòccica invasiva.

    La sèpsia meningocòccica és una altra forma de malaltia, greu i, en alguns casos, fulminant, que comença de manera sobtada amb febre i rash petequial o purpúric que pot progressar a púrpura fulminant i associar xoc sèptic amb hipotensió, hemorràgia adrenal aguda i fallida multiorgànica.
malaltia pulmonar obstructiva crònica malaltia pulmonar obstructiva crònica

  • ca  malaltia pulmonar obstructiva crònica, n f
  • ca  MPOC, n f sigla
  • es  enfermedad pulmonar obstructiva crónica, n f
  • es  EPOC, n f sigla
  • fr  maladie pulmonaire obstructive chronique, n f
  • fr  MPOC, n f sigla
  • en  chronic obstructive pulmonary disease, n
  • en  COPD, n sigla

Definició
Terme general usat per a totes les alteracions que comporten una obstrucció o dificultat persistent a la normal circulació d'aire en l'arbre respiratori.

Nota

  • La bronquitis crònica i l'emfisema pulmonar són malalties pulmonars obstructives cròniques.
  • ca  malaltia tropical, n f
  • es  enfermedad tropical, n f
  • fr  maladie tropicale, n f
  • en  tropical disease, n

Definició
Malaltia infecciosa pròpia o endèmica de les regions tropicals i subtropicals.

Nota

  • Les malalties tropicals són transmeses sovint per insectes, que actuen com a vectors.

    A la pràctica, per extensió, la denominació s'aplica a totes les malalties infeccioses que predominen en climes calents i humits, com ara el paludisme o la malaltia de Chagas.
  • ca  malaltia de transmissió sexual, n f
  • ca  infecció de transmissió sexual, n f sin. compl.
  • ca  malaltia venèria, n f sin. compl.
  • ca  ITS, n f sigla
  • ca  MTS, n f sigla
  • es  enfermedad de transmisión sexual, n f
  • es  enfermedad venérea, n f
  • es  infección de transmisión sexual, n f
  • es  ETS, n f sigla
  • es  ITS, n f sigla
  • fr  maladie sexuellement transmissible, n f
  • fr  maladie vénérienne, n f
  • fr  MST, n f sigla
  • en  sexually transmitted disease, n
  • en  sexually transmitted infection, n
  • en  venereal disease, n
  • en  STD, n sigla
  • en  STI, n sigla

Definició
Malaltia contagiosa, adquirida durant el coit o un altre contacte sexual.
  • ca  paludisme, n m
  • ca  malària, n f sin. compl.
  • es  malaria, n f
  • es  paludismo, n m
  • fr  malaria, n f
  • fr  paludisme, n m
  • en  malaria, n
  • en  paludism, n

Definició
Malaltia infecciosa produïda per quatre espècies de protozous del gènere Plasmodium, transmesos als éssers humans per la picadura de la femella del mosquit del gènere Anopheles, que es caracteritza per accessos de calfreds, febre, suor, cefalea i fatiga i que, en cas de manca de tractament adequat, pot agreujar-se amb esplenomegàlia, anèmia, insuficiència renal i convulsions.

Nota

  • La denominació malària prové de l'italià mala aria 'mal aire'.

    Les denominacions febre dels pantans, febre intermitent, febre terçana, malaltia miasmàtica i pesta verda, que s'empraven antigament com a sinònims de paludisme, actualment es consideren obsoletes.
  • ca  malaltia de declaració obligatòria, n f
  • ca  MDO, n f sigla
  • es  enfermedad de declaración obligatoria, n f
  • es  enfermedad de notficación obligatoria, n f
  • es  EDO, n f sigla
  • es  ENO, n f sigla
  • fr  maladie à déclaration obligatoire, n f
  • fr  MDO, n f sigla
  • en  notifiable disease, n
  • en  reportable disease, n

Definició
Malaltia que cal notificar per norma a les autoritats sanitàries a causa de l'interès epidemiològic i, sobretot, la contagiositat que té.
  • ca  medul·la òssia, n f
  • ca  moll, n m sin. compl.
  • ca  moll de l'os, n m sin. compl.
  • ca  teixit mieloide, n m sin. compl.
  • es  médula ósea, n f
  • es  tuétano, n m
  • fr  moelle osseuse, n f
  • en  bone marrow, n
  • en  medulla ossium, n

Definició
Òrgan limfoide primari en forma de teixit tou, localitzat a l'interior de les cavitats òssies, que conté cèl·lules hematopoètiques en diferents etapes de maduració, que esdevindran eritròcits, leucòcits i plaquetes funcionals.

Nota

  • En els mamífers, tots els limfòcits s'originen en les cèl·lules mare de la medul·la òssia, però, mentre que els limfòcits B completen en aquest teixit tota la seva maduració, els limfòcits T l'abandonen en un estadi immadur i completen el seu desenvolupament en el tim.
  • ca  melsa, n f
  • es  bazo, n m
  • fr  rate, n f
  • en  lien, n
  • en  spleen, n
  • en  splen, n

Definició
Òrgan limfoide secundari encapsulat que es localitza al peritoneu, per sota del diafragma i darrere l'estómac, format per una polpa blanca composta de teixit limfoide difús i nodular que conté fol·licles limfoides i una polpa vermella composta de sinusoides venosos, suportades l'una i l'altra per una trama fibrosa.

Nota

  • Mentre que en el fetus i en el nadó la melsa produeix eritròcits, en l'adult produeix limfòcits i cèl·lules plasmàtiques i contribueix a la renovació de les cèl·lules de la sang mitjançant la desintegració dels eritròcits i els trombòcits envellits o defectuosos.
  • ca  meningitis, n f
  • es  meningitis, n f
  • fr  méningite, n f
  • en  meningitis, n

Definició
Inflamació de les meninges que dona una síndrome amb simptomatologia de intensitat variable en forma de febre, cefalàlgia, vòmits, trastorns de la consciència, rigidesa de la nuca i signes de Kernig i de Brudzinski positius.

Nota

  • La meningitis pot tenir causes diverses: una infecció per agents patògens (bacteris, virus, fongs o protozous), una hemorràgia, el contacte amb agents químics irritants o la disseminació d'un tumor.

    Si la meninge afectada és l'aracnoide, l'aracnoide i la piamàter, o la duramàter, es parla, respectivament, d'aracnoïditis, leptomeningitis i paquimeningitis.