Back to top

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentació
  • ca  rubèola, n f
  • ca  rosa, n f sin. compl.
  • ca  rosada, n f sin. compl.
  • ca  rosèola epidèmica, n f sin. compl.
  • ca  tercera malaltia, n f sin. compl.
  • ca  xarampió alemany, n m sin. compl.
  • ca  xarampió bord, n m sin. compl.
  • es  alfombrilla, n f
  • es  rubéola, n f
  • fr  rubéole, n f
  • en  German measles, n
  • en  rubella, n

Definició
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.

Nota

  • La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.

    En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.

    En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.

    Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.

    La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
rosèola epidèmica rosèola epidèmica

  • ca  rubèola, n f
  • ca  rosa, n f sin. compl.
  • ca  rosada, n f sin. compl.
  • ca  rosèola epidèmica, n f sin. compl.
  • ca  tercera malaltia, n f sin. compl.
  • ca  xarampió alemany, n m sin. compl.
  • ca  xarampió bord, n m sin. compl.
  • es  alfombrilla, n f
  • es  rubéola, n f
  • fr  rubéole, n f
  • en  German measles, n
  • en  rubella, n

Definició
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.

Nota

  • La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.

    En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.

    En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.

    Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.

    La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
  • ca  rubèola, n f
  • ca  rosa, n f sin. compl.
  • ca  rosada, n f sin. compl.
  • ca  rosèola epidèmica, n f sin. compl.
  • ca  tercera malaltia, n f sin. compl.
  • ca  xarampió alemany, n m sin. compl.
  • ca  xarampió bord, n m sin. compl.
  • es  alfombrilla, n f
  • es  rubéola, n f
  • fr  rubéole, n f
  • en  German measles, n
  • en  rubella, n

Definició
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.

Nota

  • La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.

    En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.

    En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.

    Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.

    La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
rubèola congènita rubèola congènita

  • ca  rubèola congènita, n f
  • es  rubéola congénita, n f
  • fr  rubéole congénitale, n f
  • en  congenital rubella, n

Definició
Malaltia infecciosa, provocada per un virus del gènere Rubivirus, contagiada per la mare al fetus durant l'embaràs, que pot provocar l'avortament o l'aparició de seqüeles congènites en el nadó, com ara defectes auditius, visuals i cardiològics greus.
  • ca  rubor, n m
  • ca  enrogiment, n m sin. compl.
  • ca  envermelliment, n m sin. compl.
  • es  enrojecimiento, n m
  • es  rubor, n m
  • fr  rougeur, n f
  • en  flush, n
  • en  redness, n
  • en  rubor, n

Definició
Vermellor de la pell deguda a una inflamació.

Nota

  • El rubor constitueix un dels signes cardinals de la inflamació, juntament amb la calor, el dolor, la incapacitat funcional i el tumor.
  • ca  pian, n m
  • ca  buba, n f sin. compl.
  • ca  frambèsia, n f sin. compl.
  • ca  polipapil·loma, n m sin. compl.
  • ca  rúpia, n f sin. compl.
  • es  buba, n f
  • es  bubas, n f pl
  • es  frambesia, n f
  • es  frambesia tropical, n f
  • es  pian, n m
  • fr  framboise, n f
  • fr  pian, n m
  • en  pian
  • en  yaws

Definició
Treponematosi no venèria produïda perTreponema pertenue, transmesa per contacte directe, endèmica de diversos països tropicals, que afecta principalment els infants i s'encomana per contacte directe de la pell amb lesions exsudatives.

Nota

  • El pian és propi de regions tropicals d'Amèrica central, Àfrica equatorial, Índia, Sri Lanka, Malàisia, el nord d'Austràlia, les Filipines i el sud del Pacífic.

    El pian es caracteritza per tres etapes clíniques, similars a les de la sífilis. La fase inicial consisteix en l'aparició, després d'un període d'incubació de 3-6 setmanes, d'un protopianoma, associat gairebé sempre amb adenopaties regionals i que es guareix espontàniament deixant una cicatriu atròfica. La fase secundària es produeix al cap de 3-12 mesos de l'inici de la infecció i es caracteritza per una erupció de pianomes, semblants al protopianoma, però habitualment més petits, distribuïts simètricament per la cara, prop dels orificis naturals, i les extremitats. Abans o després del desenvolupament dels pianomes pot aparèixer una queratodèrmia plantar molt dolorosa, al principi seca i secundàriament exsudativa i vegetant, que provoca una forma de carcinoma molt peculiar en els infants afectats. La fase terciària, no sempre present, es caracteritza per l'aparició de lesions molt diverses: piànides, gomes subcutànies ulcerades, queratodèrmia palmoplantar, lesions osteoarticulars (osteïtis i periostitis gomoses dels ossos llargs), rinofaringitis gangosa i gundú (mutilacions centrofacials), i nodes juxtaarticulars (genolls, colzes, turmells i canells). No hi ha alteracions del sistema nerviós central, a diferència del que passa a la sífilis.

    El tractament habitual es basa en l'administració d'una sola injecció intramuscular de penicil·lina, o en un tractament de penicil·lina, pastilles d'eritromicina o tetraciclina. Aquest tractament és molt efectiu, però difícil d'administrar, ja que les poblacions afectades acostumen a residir en llocs remots o de difícil accés a la medicina. A més, la conservació de la penicil·lina i el seu tractament en injectables complica molt els aspectes logístics de la lluita contra la malaltia. El 2012, Oriol Mitjà, metge infectòleg del centre mèdic de Lihir a Papua Nova Guinea, va descobrir i demostrar l'eficàcia de l'administració d'una dosi oral única d'azitromicina per a eliminar la malaltia a la setmana de la seva administració.

    La denominació pian prové del francès pian; frambèsia prové del francès framboise 'gerd', i rúpia prové del grec rhýpos 'brutícia''.

    Les denominacions botó d'Amboina, granuloma tropical, malaltia de Breda, papil·loma tropical, timiasi i timiosi, que s'empraven antigament com a sinònims de pian, actualment es consideren obsoletes.