rosada
rosada
- ca rubèola, n f
- ca rosa, n f sin. compl.
- ca rosada, n f sin. compl.
- ca rosèola epidèmica, n f sin. compl.
- ca tercera malaltia, n f sin. compl.
- ca xarampió alemany, n m sin. compl.
- ca xarampió bord, n m sin. compl.
- es alfombrilla, n f
- es rubéola, n f
- fr rubéole, n f
- en German measles, n
- en rubella, n
Definició
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.
Nota
-
La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.
En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.
En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.
Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.
La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
rosèola epidèmica
rosèola epidèmica
- ca rubèola, n f
- ca rosa, n f sin. compl.
- ca rosada, n f sin. compl.
- ca rosèola epidèmica, n f sin. compl.
- ca tercera malaltia, n f sin. compl.
- ca xarampió alemany, n m sin. compl.
- ca xarampió bord, n m sin. compl.
- es alfombrilla, n f
- es rubéola, n f
- fr rubéole, n f
- en German measles, n
- en rubella, n
Definició
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.
Nota
-
La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.
En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.
En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.
Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.
La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
rubèola
rubèola
- ca rubèola, n f
- ca rosa, n f sin. compl.
- ca rosada, n f sin. compl.
- ca rosèola epidèmica, n f sin. compl.
- ca tercera malaltia, n f sin. compl.
- ca xarampió alemany, n m sin. compl.
- ca xarampió bord, n m sin. compl.
- es alfombrilla, n f
- es rubéola, n f
- fr rubéole, n f
- en German measles, n
- en rubella, n
Definició
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.
Nota
-
La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.
En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.
En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.
Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.
La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
rubèola congènita
rubèola congènita
- ca rubèola congènita, n f
- es rubéola congénita, n f
- fr rubéole congénitale, n f
- en congenital rubella, n
Definició
Malaltia infecciosa, provocada per un virus del gènere Rubivirus, contagiada per la mare al fetus durant l'embaràs, que pot provocar l'avortament o l'aparició de seqüeles congènites en el nadó, com ara defectes auditius, visuals i cardiològics greus.
rubor
rubor
- ca rubor, n m
- ca enrogiment, n m sin. compl.
- ca envermelliment, n m sin. compl.
- es enrojecimiento, n m
- es rubor, n m
- fr rougeur, n f
- en flush, n
- en redness, n
- en rubor, n
Definició
Vermellor de la pell deguda a una inflamació.
Nota
- El rubor constitueix un dels signes cardinals de la inflamació, juntament amb la calor, el dolor, la incapacitat funcional i el tumor.
rúpia
rúpia
- ca pian, n m
- ca buba, n f sin. compl.
- ca frambèsia, n f sin. compl.
- ca polipapil·loma, n m sin. compl.
- ca rúpia, n f sin. compl.
- es buba, n f
- es bubas, n f pl
- es frambesia, n f
- es frambesia tropical, n f
- es pian, n m
- fr framboise, n f
- fr pian, n m
- en pian
- en yaws
Definició
Treponematosi no venèria produïda perTreponema pertenue, transmesa per contacte directe, endèmica de diversos països tropicals, que afecta principalment els infants i s'encomana per contacte directe de la pell amb lesions exsudatives.
Nota
-
El pian és propi de regions tropicals d'Amèrica central, Àfrica equatorial, Índia, Sri Lanka, Malàisia, el nord d'Austràlia, les Filipines i el sud del Pacífic.
El pian es caracteritza per tres etapes clíniques, similars a les de la sífilis. La fase inicial consisteix en l'aparició, després d'un període d'incubació de 3-6 setmanes, d'un protopianoma, associat gairebé sempre amb adenopaties regionals i que es guareix espontàniament deixant una cicatriu atròfica. La fase secundària es produeix al cap de 3-12 mesos de l'inici de la infecció i es caracteritza per una erupció de pianomes, semblants al protopianoma, però habitualment més petits, distribuïts simètricament per la cara, prop dels orificis naturals, i les extremitats. Abans o després del desenvolupament dels pianomes pot aparèixer una queratodèrmia plantar molt dolorosa, al principi seca i secundàriament exsudativa i vegetant, que provoca una forma de carcinoma molt peculiar en els infants afectats. La fase terciària, no sempre present, es caracteritza per l'aparició de lesions molt diverses: piànides, gomes subcutànies ulcerades, queratodèrmia palmoplantar, lesions osteoarticulars (osteïtis i periostitis gomoses dels ossos llargs), rinofaringitis gangosa i gundú (mutilacions centrofacials), i nodes juxtaarticulars (genolls, colzes, turmells i canells). No hi ha alteracions del sistema nerviós central, a diferència del que passa a la sífilis.
El tractament habitual es basa en l'administració d'una sola injecció intramuscular de penicil·lina, o en un tractament de penicil·lina, pastilles d'eritromicina o tetraciclina. Aquest tractament és molt efectiu, però difícil d'administrar, ja que les poblacions afectades acostumen a residir en llocs remots o de difícil accés a la medicina. A més, la conservació de la penicil·lina i el seu tractament en injectables complica molt els aspectes logístics de la lluita contra la malaltia. El 2012, Oriol Mitjà, metge infectòleg del centre mèdic de Lihir a Papua Nova Guinea, va descobrir i demostrar l'eficàcia de l'administració d'una dosi oral única d'azitromicina per a eliminar la malaltia a la setmana de la seva administració.
La denominació pian prové del francès pian; frambèsia prové del francès framboise 'gerd', i rúpia prové del grec rhýpos 'brutícia''.
Les denominacions botó d'Amboina, granuloma tropical, malaltia de Breda, papil·loma tropical, timiasi i timiosi, que s'empraven antigament com a sinònims de pian, actualment es consideren obsoletes.