Back to top

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentació
síndrome respiratòria aguda greu síndrome respiratòria aguda greu

  • ca  pneumònia per coronavirus, n f
  • ca  síndrome respiratòria aguda greu, n f sin. compl.
  • es  neumonía por coronavirus, n f
  • es  síndrome respiratorio agudo grave, n m
  • fr  pneumonie à coronavirus, n f
  • fr  syndrome respiratoire aigu grave, n m
  • en  coronavirus pneumonia, n
  • en  severe acute respiratory syndrome, n

Definició
Pneumònia greu i contagiosa que es manifesta amb febre alta, tos seca, cefalees i miàlgies i que és causada per un virus del grup dels coronavirus.

Nota

  • Síndrome respiratòria aguda greu (i la sigla anglesa SARS) és la denominació genèrica amb què es coneixia inicialment aquesta afecció, abans que se'n conegués l'agent que la causava. Pneumònia per coronavirus és la denominació específica de la malaltia estricta, un cop que se n'han determinat les causes.
  • ca  sinusitis, n f
  • es  sinusitis, n f
  • fr  sinusite, n f
  • en  sinusitis, n

Definició
Inflamació aguda o crònica de la mucosa d'un o de diversos sins paranasals.

Nota

  • La sinusitis aguda és habitualment d'origen bacterià, sovint polimicrobià, mentre que la sinusitis crònica pot ser bacteriana, fúngica o deguda a la malaltia de Wegener, al granuloma letal de la línia mediana i a la sarcoïdosi.

    Els sins més freqüentment afectats són els maxil·lars. Les manifestacions clíniques són obstrucció nasal, rinorrea mucopurulenta, cefalea o dolor facial, que poden anar acompanyades de febre. Les complicacions són excepcionals: cel·lulitis orbitària, abscés cerebral o epidural o subdural, meningitis i tromboflebitis del si cavernós.

    La denominació sinusitis està formada a partir del llatí sinus 'si' i de -itis.
sistema immunitari sistema immunitari

  • ca  sistema immunitari, n m
  • es  sistema inmunitario, n m
  • fr  système immunitaire, n m
  • en  immune system, n

Definició
Sistema de defensa específic del cos que permet identificar i eliminar substàncies estranyes i que ens protegeix davant microorganismes causants de malalties, davant cèl·lules tissulars estranyes trasplantades en el nostre cos i davant cèl·lules pròpies transformades en canceroses.

Nota

  • El sistema immunitari presenta tres línies de defensa: una barrera cutaneomucosa i dues barreres immunitàries.

    La barrera cutaneomucosa és la primera línia de defensa i disposa de barreres físiques o mecàniques (pell i mucoses), de barreres químiques (pH àcid de l'estómac, lisozima, components antibacterians de la suor, etc.) i de barreres biològiques (flora autòctona protectora).

    Si aquesta primera línia falla i els patògens aconsegueixen travessar-la, s'activaran les barreres immunitàries: el sistema immunitari innat o inespecífic (respostes immunitàries innates o inespecífiques) i el sistema immunitari adaptatiu o específic (respostes immunitàries adaptatives o específiques), que constitueixen la segona i tercera línies de defensa, respectivament.
  • ca  sistema limfàtic, n m
  • es  sistema linfático, n m
  • fr  système lymphatique, n m
  • en  lymphatic system, n
  • en  systema lymphaticum, n

Definició
Conjunt de vasos, ganglis i òrgans limfàtics que, distribuïts per tot el cos, drenen el líquid extracel·lular.
  • ca  soca, n f
  • es  cepa, n f
  • fr  souche, n f
  • en  strain, n

Definició
Conjunt d'individus el genotip dels quals presenta un o més caràcters fixos que els diferencien dels altres individus de la varietat o població a la qual pertanyen.

Nota

  • En microbiologia en general i especialment en bacteriologia, soca es refereix més específicament al conjunt de descendents que s'originen d'un antecessor comú i que conserven les característiques d'aquest antecessor a través de les generacions. Els membres d'una soca que a partir d'un moment donat difereixen de l'original són considerats com a pertanyents a una soca nova.

    En animals, especialment en animals experimentals, soca equival a raça o estirp.
  • ca  suor, n f
  • es  sudor, n m
  • fr  sueur, n f
  • en  sweat, n

Definició
Líquid excretat per les glàndules sudorípares eccrines i apocrines de la pell.

Nota

  • La suor eccrina és incolora, clara d'aspecte aquós i és formada per aigua, sodi, potassi, magnesi, clor, lactat, urea i petites quantitats d'aminoàcids, amines biogèniques, prostaglandines i vitamines. La funció principal és termoreguladora, ja que les quantitats excretades depenen de l'estimulació tèrmica, per bé que també dels estímuls emocionals (sudoració dels palmells i plantes dels peus).

    La secreció sudorípara apocrina és viscosa, groguenca i de quantitat més moderada. Inicialment és estèril, inodora, rica en colesterol, triglicèrids i àcids grassos lliures; també conté èsters de colesterol, èsters de cera i esqualè, i en proporcions insignificants dehidroepiandrosterona i androsterona. En la superfície cutània, es converteixen les substàncies esmentades en diversos composts responsables de l'olor característica final.