tètanus
tètanus
- ca tètanus, n m
- ca tètan, n m sin. compl.
- es tétanos, n m
- fr tétanos, n m
- en tetanus, n
Definició
Malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Clostridium tetani, caracteritzada per diversos efectes sobre el sistema nerviós, que van des d'espasmes i contraccions musculars violentes fins a rigidesa i inestabilitat del sistema nerviós autònom.
Nota
-
La porta d'entrada per a la infecció sol ésser una ferida, on el bacil del tètanus produeix tetanolisina, d'acció antifagocítica, i tetanospasmina, de propietats neurotòxiques. Aquesta darrera arriba a través dels axons fins les neurones de la banya anterior de la medul·la espinal i produeix una resposta exagerada als estímuls aferents, que es manifesta per espasticitat dels músculs esquelètics, amb trisme, opistòton, emprostòton i mioclònies doloroses. La incubació és de 4 a 20 dies i el pronòstic és molt greu.
La denominació tètan prové del llatí tetanus, que prové del grec tétanos, que prové de teínein 'estendre'.