Back to top

Diccionari de la COVID-19

Presentació
factor de risc factor de risc

Epidemiologia

  • ca  factor de risc, n m
  • oc  factor de risc, n m
  • es  factor de riesgo, n m
  • fr  facteur de risque, n m
  • gl  factor de risco, n m
  • pt  fator de risco, n m
  • en  risk factor, n
  • nl  risicofactor, n
  • eu  arrisku-faktore, n
  • ar  عامل الخطر

Epidemiologia

Definició
Factor que al llarg del temps pot fer augmentar la probabilitat d'una persona o d'un grup de persones de desenvolupar o de presentar un problema social o de salut.

Nota

  • Un factor de risc pot ser biològic, psicològic, social, econòmic o ambiental. Per exemple, el tabac és un factor de risc del càncer de pulmó i la hipertensió arterial ho és de l'accident vascular cerebral.
fagocitosi fagocitosi

Etiopatogènia

  • ca  fagocitosi, n f
  • oc  fagocitòsi, n f
  • es  fagocitosis, n f
  • fr  phagocytose, n f
  • gl  fagocitose, n f
  • pt  fagocitose, n f
  • en  phagocytosis, n
  • nl  fagocytose, n
  • eu  fagozitosi, n
  • ar  بلعمة

Etiopatogènia

Definició
Procés pel qual un fagòcit engloba i digereix material, com ara bacteris i altres gèrmens, cossos estranys o deixalles metabòliques.
fallada vacunal fallada vacunal

Prevenció

  • ca  fallada vacunal, n f
  • oc  falhada vacunau, n f
  • es  fallo vacunal, n m
  • fr  échec vaccinal, n m
  • gl  fallo vacinal, n m
  • pt  falha vacinal, n f
  • en  vaccine failure, n
  • nl  vaccinfalen, n
  • eu  txertoaren hutsegite, n
  • ar  فشل لقاح

Prevenció

Definició
Situació en què una persona desenvolupa una malaltia després d'haver rebut la pauta de vacunació completa d'una vacuna que ha demostrat ser eficaç contra aquesta malaltia.

Nota

  • 1. La fallada vacunal pot ser primària o secundària.
  • 2. Les persones que experimenten una fallada vacunal solen passar formes més lleus de la malaltia.
fallada vacunal primària fallada vacunal primària

Prevenció

  • ca  fallada vacunal primària, n f
  • oc  falhada vacunau primària, n f
  • es  fallo vacunal primario, n m
  • fr  échec vaccinal primaire, n m
  • gl  fallo vacinal primario, n m
  • pt  falha vacinal primária, n f
  • en  primary vaccine failure, n
  • nl  primair vaccinfalen, n
  • eu  txertoaren hutsegite primario, n
  • ar  فشل لقاح أولي

Prevenció

Definició
Fallada vacunal en una persona que no genera resposta immunitària després de l'administració d'una vacuna.
fallada vacunal secundària fallada vacunal secundària

Prevenció

  • ca  fallada vacunal secundària, n f
  • oc  falhada vacunau segondària, n f
  • es  fallo vacunal secundario, n m
  • fr  échec vaccinal secondaire, n m
  • gl  fallo vacinal secundario, n m
  • pt  falha vacinal secundária, n f
  • en  secondary vaccine failure, n
  • nl  secundair vaccinfalen, n
  • eu  txertoaren hutsegite sekundario, n
  • ar  فشل لقاح ثانوي

Prevenció

Definició
Fallada vacunal en una persona que, malgrat haver generat resposta immunitària després de l'administració d'una vacuna, ha perdut immunitat amb el pas del temps.
fals negatiu fals negatiu

Diagnòstic

  • ca  fals negatiu, n m
  • oc  faus negatiu, n m
  • es  falso negativo, n m
  • fr  faux négatif, n m
  • gl  falso negativo, n m
  • pt  falso negativo, n m
  • en  false negative, n
  • nl  fout negatief resultaat, n
  • nl  foutnegatief resultaat, n
  • nl  vals negatief resultaat, n
  • nl  valsnegatief resultaat, n
  • eu  negatibo faltsu, n
  • ar  سلبي كاذب

Diagnòstic

Definició
Resultat negatiu d'una prova diagnòstica en una persona que posseeix efectivament l'atribut o la malaltia que es vol detectar amb aquesta prova.

Nota

  • Per exemple, és un fals negatiu catalogar com a sana una persona malalta quan es fa una prova de cribratge per a detectar la malaltia.
fals positiu fals positiu

Diagnòstic

  • ca  fals positiu, n m
  • oc  faus positiu, n m
  • es  falso positivo, n m
  • fr  faux positif, n m
  • gl  falso positivo, n m
  • pt  falso positivo, n m
  • en  false positive, n
  • nl  fout positief resultaat, n
  • nl  foutpositief resultaat, n
  • nl  vals positief resultaat, n
  • nl  valspositief resultaat, n
  • eu  positibo faltsu, n
  • ar  إيجابي كاذب

Diagnòstic

Definició
Resultat positiu d'una prova diagnòstica en una persona que no posseeix realment l'atribut o la malaltia que es vol detectar amb aquesta prova.

Nota

  • Per exemple, és un fals positiu catalogar com a malalta una persona sana quan es fa una prova de cribratge per a detectar la malaltia.
falta de concentració falta de concentració

Clínica

  • ca  falta de concentració, n f
  • oc  fauta de concentracion, n f
  • es  falta de concentración, n f
  • fr  manque de concentration, n m
  • gl  falta de concentración, n f
  • pt  falta de concentração, n f
  • en  lack of concentration, n
  • nl  concentratiegebrek, n
  • nl  gebrek aan concentratie, n
  • eu  kontzentrazio-falta, n
  • ar  فقدان التركيز

Clínica

Definició
Dificultat per a mantenir l'atenció en alguna cosa.

Nota

  • La falta de concentració és una de les seqüeles que pateixen sovint les persones que han patit la COVID-19 o un símptoma freqüent de les persones amb COVID persistent.
fase de contenció fase de contenció

Epidemiologia

  • ca  fase de contenció, n f
  • oc  fauta de contencion, n f
  • es  fase de contención, n f
  • fr  phase de confinement, n f
  • gl  fase de contención, n f
  • pt  fase de contenção, n f
  • en  containment phase, n
  • nl  containmentfase, n
  • nl  indamfase, n
  • nl  inperkingsfase, n
  • eu  euste-fase, n
  • ar  مرحلة احتواء

Epidemiologia

Definició
Primera etapa que activen les autoritats sanitàries davant l'aparició d'un agent infecciós nou o desconegut, amb l'objectiu de trencar la cadena de transmissió i eliminar-lo, si és possible, abans no s'escampi d'una manera descontrolada.

Nota

  • La fase de contenció inclou mesures d'identificació dels contactes, aïllament de persones i seguiment individualitzat.
fase de mitigació fase de mitigació

Epidemiologia

  • ca  fase de mitigació, n f
  • oc  fasa de mitigacion, n f
  • es  fase de mitigación, n f
  • fr  phase d'atténuation, n f
  • gl  fase de mitigación, n f
  • pt  fase de mitigação, n f
  • en  mitigation phase, n
  • nl  mitigatiefase, n
  • eu  arintze-fase, n
  • ar  مرحلة التخفيف

Epidemiologia

Definició
Segona etapa que activen les autoritats sanitàries davant l'aparició d'un agent infecciós nou o desconegut, quan la fase de contenció no aconsegueix contenir la propagació de l'agent.

Nota

  • 1. La fase de mitigació inclou mesures sobre la població general per a reduir l'impacte sanitari, social i econòmic de la propagació de l'agent infecciós.
  • 2. La fase de mitigació s'activa quan es perd la traçabilitat dels casos i ja no és possible identificar l'origen d'alguns dels contactes, amb increment constant de casos autòctons o transmissions locals.