Back to top

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentación
  • ca  calfred, n m
  • es  escalofrío, n m
  • fr  frisson, n m
  • fr  grelottement, n m
  • en  chill, n
  • en  shakes, n

Definición
Sensació de calor i fred alhora, amb estremiment o tremolor, que generalment precedeix l'aparició de febre, característica d'algunes indisposicions i malalties.
  • ca  calor, n f
  • es  calor, n m
  • fr  chaleur, n f
  • en  heat, n

Definición
Sensació, oposada a fred, experimentada per l'organisme quan la temperatura ambiental és elevada o amb motiu d'un estat febril.
  • ca  candidosi, n f
  • ca  candidiasi, n f sin. compl.
  • ca  muguet, n m sin. compl.
  • es  candidiasis, n f
  • es  candidosis, n f
  • fr  candidose, n f
  • en  candidiasis, n

Definición
Micosi produïda per la proliferació de càndides, especialment de l'espècie Candida albicans, localitzada superficialment a la pell i les mucoses o sistèmicament.

Nota

  • Antigament la candidosi es localitzava de forma gairebé exclusiva a les superfícies mucoses i cutànies, i originava alteracions d'escassa transcendència clínica. Amb la introducció dels antibiòtics d'espectre ampli, dels agents citostàtics i immunosupressors i dels procediments medicoquirúrgics actuals, s'ha generat resistència microbiana i hi ha hagut un desenvolupament de candidosis viscerals i sistèmiques greus.

    L'aparició d'una candidosi pot indicar un estat d'immunodepressió relativa (infància, vellesa), ben instaurada (leucèmia, limfomes, neoplàsies malignes, sida) o induïda per l'administració prolongada de corticoides, citostàtics, immunodepressors. Així mateix, pot ésser provocada per condicions endocrinològiques predisponents (diabetis, embaràs, anticonceptius) o per la reducció dels mecanismes de resistència antimicrobiana de la pell i les mucoses (pròtesis dentals mal ajustades).

    La denominació muguet es fa servir especialment per a una forma de candidosi oral per la semblança de les plaques blanquinoses perlades que origina amb la flor de color blanc del mateix nom (Convalaria majalis).
  • ca  candidosi, n f
  • ca  candidiasi, n f sin. compl.
  • ca  muguet, n m sin. compl.
  • es  candidiasis, n f
  • es  candidosis, n f
  • fr  candidose, n f
  • en  candidiasis, n

Definición
Micosi produïda per la proliferació de càndides, especialment de l'espècie Candida albicans, localitzada superficialment a la pell i les mucoses o sistèmicament.

Nota

  • Antigament la candidosi es localitzava de forma gairebé exclusiva a les superfícies mucoses i cutànies, i originava alteracions d'escassa transcendència clínica. Amb la introducció dels antibiòtics d'espectre ampli, dels agents citostàtics i immunosupressors i dels procediments medicoquirúrgics actuals, s'ha generat resistència microbiana i hi ha hagut un desenvolupament de candidosis viscerals i sistèmiques greus.

    L'aparició d'una candidosi pot indicar un estat d'immunodepressió relativa (infància, vellesa), ben instaurada (leucèmia, limfomes, neoplàsies malignes, sida) o induïda per l'administració prolongada de corticoides, citostàtics, immunodepressors. Així mateix, pot ésser provocada per condicions endocrinològiques predisponents (diabetis, embaràs, anticonceptius) o per la reducció dels mecanismes de resistència antimicrobiana de la pell i les mucoses (pròtesis dentals mal ajustades).

    La denominació muguet es fa servir especialment per a una forma de candidosi oral per la semblança de les plaques blanquinoses perlades que origina amb la flor de color blanc del mateix nom (Convalaria majalis).
  • ca  fatiga, n f
  • ca  cansament, n m sin. compl.
  • es  fatiga, n f
  • fr  fatigue, n f
  • en  fatigue, n

Definición
Estat de cansament molt acusat a conseqüència d'una activitat massa intensa i prolongada, física o intel·lectual, o com a símptoma d'una malaltia o afecció.
  • ca  endocarditis, n f
  • ca  carditis interna, n f sin. compl.
  • ca  encarditis, n f sin. compl.
  • es  endocarditis, n f
  • fr  endocardite, n f
  • en  endocarditis, n

Definición
Inflamació exsudativa i proliferativa de l'endocardi caracteritzada per la presència de vegetacions amb úlceres o sense.

Nota

  • L'endocarditis pot ser localitzada a les valves (endocarditis valvular) o al revestiment de les cambres cardíaques (endocarditis mural); pot ésser primària o bé secundària a una altra malaltia infecciosa o a una altra lesió cardíaca.
  • ca  blennorràgia, n f
  • ca  catarro uretral, n m sin. compl.
  • ca  catarro veneri, n m sin. compl.
  • es  blenorragia, n f
  • fr  blennorrhée, n f
  • en  blennorrhagia, n

Definición
Malaltia infecciosa provocada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae, generalment transmesa per contacte sexual i localitzada a l'aparell genital.

Nota

  • La blennorràgia es manifesta en l'home, després d'un període d'incubació de 2 a 10 dies, amb una uretritis amb secreció primer serosa i després mucopurulenta; la micció és dolorosa. El procés es pot estendre a la pròstata, a les vesícules seminals i a l'epidídim.

    En la dona, la blennorràgia és molt menys aparatosa que en l'home i molt sovint passa totalment desapercebuda. Els punts més freqüentment afectats són la uretra i el coll uterí. La uretritis, després d'una incubació igual a la de l'home, es manifesta per disúria i per una secreció purulenta escassa, i gairebé sempre es complica amb símptomes d'irritació del coll vesical (pol·laciúria, tenesme). La localització al coll uterí, la més típica, dona lloc a una cervicitis que, pel fet de passar desapercebuda, constitueix un important focus de disseminació de la malaltia. El procés es pot estendre fins a la trompa de Fal·lopi i pot provocar-ne l'obliteració i, com a conseqüència, esterilitat. D'altres possibles localitzacions en les dones són la vulvar, l'anorectal, i fins la conjuntival i l'articular.

    Hi ha formes atenuades de blennorràgia, produïdes per gèrmens atacats mitjançant una antibioteràpia insuficient o inoportuna. Impròpiament, s'ha utilitzat el terme gonorrea per a referir-se a la gonoblennorrea, la forma crònica de la uretritis gonocòccica.
  • ca  blennorràgia, n f
  • ca  catarro uretral, n m sin. compl.
  • ca  catarro veneri, n m sin. compl.
  • es  blenorragia, n f
  • fr  blennorrhée, n f
  • en  blennorrhagia, n

Definición
Malaltia infecciosa provocada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae, generalment transmesa per contacte sexual i localitzada a l'aparell genital.

Nota

  • La blennorràgia es manifesta en l'home, després d'un període d'incubació de 2 a 10 dies, amb una uretritis amb secreció primer serosa i després mucopurulenta; la micció és dolorosa. El procés es pot estendre a la pròstata, a les vesícules seminals i a l'epidídim.

    En la dona, la blennorràgia és molt menys aparatosa que en l'home i molt sovint passa totalment desapercebuda. Els punts més freqüentment afectats són la uretra i el coll uterí. La uretritis, després d'una incubació igual a la de l'home, es manifesta per disúria i per una secreció purulenta escassa, i gairebé sempre es complica amb símptomes d'irritació del coll vesical (pol·laciúria, tenesme). La localització al coll uterí, la més típica, dona lloc a una cervicitis que, pel fet de passar desapercebuda, constitueix un important focus de disseminació de la malaltia. El procés es pot estendre fins a la trompa de Fal·lopi i pot provocar-ne l'obliteració i, com a conseqüència, esterilitat. D'altres possibles localitzacions en les dones són la vulvar, l'anorectal, i fins la conjuntival i l'articular.

    Hi ha formes atenuades de blennorràgia, produïdes per gèrmens atacats mitjançant una antibioteràpia insuficient o inoportuna. Impròpiament, s'ha utilitzat el terme gonorrea per a referir-se a la gonoblennorrea, la forma crònica de la uretritis gonocòccica.
  • ca  catèter, n m
  • es  catéter, n m
  • fr  cathéter, n m
  • en  catheter, n

Definición
Instrument quirúrgic tubular construït amb diferents materials, habitualment llarg i prim, que s'usa per a explorar, eixamplar, injectar o evacuar un conducte, un vas sanguini, un òrgan buit o una cavitat natural o patològica.

Nota

  • En usos terminològics poc precisos s'utilitzen, amb el mateix significat que catèter, altres denominacions com sonda, tub, drenatge o cànula.

    La denominació catèter prové del grec kathetér, que prové de kathíemi 'fer baixar'.
  • ca  chikungunya, n m
  • ca  febre chikungunya, n f
  • es  chicunguña, n m
  • es  chikunguña, n m
  • es  fiebre chicunguña, n f
  • es  fiebre chikunguña, n f
  • fr  chikungunya, n m
  • fr  fièvre Chikungunya, n f
  • en  chikungunya, n
  • en  chikungunya fever, n

Definición
Malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis.

Nota

  • El ckikungunya pot tenir un desenvolupament agut, subagut o crònic. Es considera la fase aguda fins als 21 dies des de l'aparició de la malaltia, la fase subaguda fins als 90 dies i la fase crònica si hi ha persistència de símptomes més enllà dels tres mesos de durada. En la majoria de casos la malaltia té un curs agut i no deixa seqüeles, però en alguns els dolors articulars poden cronificar-se.

    La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges. No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics, antiinflamatoris o, fins i tot, corticoesteroides segons la gravetat dels símptomes.

    La denominació chikungunya prové del makonde, llengua bantú parlada en el sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic, en què significa 'home que es doblega'. S'aplica a aquesta malaltia per la posició encorbada que solen adoptar les persones que la pateixen, com a conseqüència del dolor intens a les articulacions.