Back to top

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentación
  • ca  edema, n m
  • es  edema, n m
  • fr  oedème, n m
  • en  edema, n

Definición
Presència d'un excés de líquid a l'espai intersticial.

Nota

  • L'edema es produeix sempre que es trenca l'equilibri entre la pressió oncòtica del plasma i la pressió hidroestàtica intravascular (venosa o limfàtica), i també quan augmenta la permeabilitat capil·lar. Quan el líquid s'acumula en una cavitat serosa es forma ascites (al peritoneu), hidrotòrax (a la pleura) o hidropericardi (al pericardi).

    La denominació edema prové del grec oídema 'inflor'.
  • ca  efecte secundari, n m
  • es  efecto secundario, n m
  • fr  effet secondaire, n m
  • en  secondary effect, n

Definición
Reacció no volguda que apareix eventualment com a conseqüència indirecta de l'acció d'un fàrmac, per un tractament o per una intervenció diagnòstica, curativa o preventiva.

Nota

  • L'efecte secundari no ha de ser necessàriament perjudicial o nociu.
  • ca  vòmit, n m
  • ca  èmesi, n f sin. compl.
  • es  emesis, n f
  • es  vómito, n m
  • fr  émèse, n f
  • fr  vomissement, n f
  • en  emesis, n
  • en  vomiting, n

Definición
Expulsió convulsiva del contingut de l'estómac per la boca.
  • ca  empiema, n m
  • es  empiema, n m
  • fr  empyème, n m
  • en  empyema, n

Definición
Acumulació de pus en una cavitat orgànica, especialment la pleural.

Nota

  • La denominació empiema prové del grec empýema 'supuració'.
  • ca  endocarditis, n f
  • ca  carditis interna, n f sin. compl.
  • ca  encarditis, n f sin. compl.
  • es  endocarditis, n f
  • fr  endocardite, n f
  • en  endocarditis, n

Definición
Inflamació exsudativa i proliferativa de l'endocardi caracteritzada per la presència de vegetacions amb úlceres o sense.

Nota

  • L'endocarditis pot ser localitzada a les valves (endocarditis valvular) o al revestiment de les cambres cardíaques (endocarditis mural); pot ésser primària o bé secundària a una altra malaltia infecciosa o a una altra lesió cardíaca.
  • ca  encefalitis, n f
  • es  encefalitis, n f
  • fr  encéphalite, n f
  • en  cephalitis, n
  • en  encephalitis, n

Definición
Inflamació no supurada d'una part més o menys extensa de l'encèfal, habitualment per causa infecciosa.

Nota

  • L'encefalitis pot ser d'origen bacterià, parasitari, micòtic, víric o al·lèrgic; pot ésser primària o secundària a un procés general, i pot presentar-se sola o associada a una afecció meníngia (meningoencefalitis) o medul·lar (encefalomielitis).

    La denominació cerebritis s'emprava antigament com a sinònim d'encefalitis, però actualment es considera obsoleta.
  • ca  endocarditis, n f
  • ca  carditis interna, n f sin. compl.
  • ca  encarditis, n f sin. compl.
  • es  endocarditis, n f
  • fr  endocardite, n f
  • en  endocarditis, n

Definición
Inflamació exsudativa i proliferativa de l'endocardi caracteritzada per la presència de vegetacions amb úlceres o sense.

Nota

  • L'endocarditis pot ser localitzada a les valves (endocarditis valvular) o al revestiment de les cambres cardíaques (endocarditis mural); pot ésser primària o bé secundària a una altra malaltia infecciosa o a una altra lesió cardíaca.
endocarditis bacteriana endocarditis bacteriana

  • ca  endocarditis bacteriana, n f
  • es  endocarditis bacteriana, n f
  • fr  endocardite bactérienne, n f
  • en  bacterial endocarditis, n

Definición
Endocarditis d'origen infecciós, caracteritzada per lesions valvulars degudes a la colonització per bacteris.

Nota

  • L'endocarditis bacteriana es relaciona amb l'existència prèvia d'un endocardi ja alterat per una endocarditis reumàtica o per anomalies congènites.
  • ca  rubor, n m
  • ca  enrogiment, n m sin. compl.
  • ca  envermelliment, n m sin. compl.
  • es  enrojecimiento, n m
  • es  rubor, n m
  • fr  rougeur, n f
  • en  flush, n
  • en  redness, n
  • en  rubor, n

Definición
Vermellor de la pell deguda a una inflamació.

Nota

  • El rubor constitueix un dels signes cardinals de la inflamació, juntament amb la calor, el dolor, la incapacitat funcional i el tumor.
  • ca  febre tifoide, n f
  • ca  enteropíria, n f sin. compl.
  • ca  febre intestinal, n f sin. compl.
  • ca  tífia, n f sin. compl.
  • ca  tifobacil·losi, n f sin. compl.
  • ca  tifus abdominal, n m sin. compl.
  • es  fiebre tifoidea, n f
  • fr  fièvre typhoïde, n f
  • en  typhoid fever, n

Definición
Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.

Nota

  • La febre tifoide es manitfesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per l'hemocultiu i les seroaglutinacions.

    Les denominacions gàstrica tifulosa, gastroenteritis fol·licular i ileotifus es consideren obsoletes.