Back to top

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentación
  • ca  latència, n f
  • es  latencia, n f
  • fr  latence, n f
  • en  latency, n

Definición
Període d'una malaltia en què no dona símptomes i aparentment no és activa.

Nota

  • Per exemple, el període d'incubació és un període de latència.
  • ca  legionel·losi, n f
  • es  legionelosis, n f
  • fr  légionellose, n f
  • en  legionellosis, n

Definición
Malaltia infecciosa d'origen ambiental, causada per bacteris del gènere Legionel·la, que provoca símptomes respiratoris inespecífics des de lleus fins a greus o mortals, per les complicacions d'una pneumònia progressiva acompanyada d'insuficiència respiratòria que pot derivar en una insuficiència multiorgànica.

Nota

  • La legionel·losi no es transmet de persona a persona, sinó que es contrau en inhalar vapor d'aigua o aerosols. Té dues possibles manifestacions clíniques: la febre de Pontiac, que és lleu i presenta símptomes semblants als de la grip, com ara dolor muscular, tos, mal de cap i nàusees, i la infecció pulmonar o malaltia del legionari, caracteritzada per pneumònia i febre alta, que pot arribar a provocar la mort.

    Des de l'any 1989, la legionel·losi és una malaltia de declaració obligatòria individualitzada a Catalunya.
  • ca  leishmaniosi, n f
  • es  leishmaniasis, n f
  • fr  leishmaniose, n f
  • en  leishmaniasis, n

Definición
Malaltia zoonòtica produïda per protozous del gènere Leishmania que es transmet per picades de mosquits, amb manifestacions clíniques que van des de formes més lleus, amb úlceres cutànies, fins a formes fatals que afecten les vísceres.

Nota

  • Hi ha tres formes de leishmaniosi: la cutània (botó d'orient), la mucocutània (leishmaniosi americana) i la visceral (kala-azar).

    La leishmaniosi pot afectar tant els gossos com els éssers humans. Es transmet a través de la picada d'insectes flebòtoms del gènere Phlebotomus i d'altres similars.
  • ca  letargia, n f
  • es  letargia, n f
  • es  letargo, n m
  • fr  léthargie, n f
  • en  lethargy, n

Definición
Son anormal i profund, del qual el pacient desperta incompletament com a resposta a algun estímul, però al qual retorna de seguida sense guardar-ne cap record.

Nota

  • La letargia pot ser deguda a disfuncions cerebrals difuses o a alteracions de la vigília.

    La denominació letargia prové del grec lethargía 'sopor'.
  • ca  limfa, n f
  • es  linfa, n f
  • fr  lymphe, n f
  • en  lymph, n

Definición
Líquid aquós, pàl·lid i proteic, derivat del líquid del teixit intersticial, que conté limfòcits i que circula pels vasos limfàtics, des d'on retorna a la circulació sanguínia passant pels ganglis limfàtics.

Nota

  • La denominació limfa prové del llatí lymph(am) 'líquid'.
  • ca  adenopatia, n f
  • ca  limfadenopatia, n f
  • ca  limfoadenopatia, n f
  • es  adenopatía, n f
  • es  linfadenopatía, n f
  • fr  adénopathie, n f
  • fr  lymphadénopathie, n f
  • en  adenopathy, n
  • en  lymphadenopathy, n

Definición
Augment patològic de la mida d'un gangli limfàtic.

Nota

  • Les causes de l'adenopatia són molt diverses: malalties infeccioses (víriques, bacterianes, fúngiques o parasitàries), malalties hematològiques (limfoma i leucèmia), malalties tumorals, malalties autoimmunitàries, malalties de causa desconeguda (sarcoïdosi o amiloïdosi) o fàrmacs, entre d'altres.
  • ca  adenopatia, n f
  • ca  limfadenopatia, n f
  • ca  limfoadenopatia, n f
  • es  adenopatía, n f
  • es  linfadenopatía, n f
  • fr  adénopathie, n f
  • fr  lymphadénopathie, n f
  • en  adenopathy, n
  • en  lymphadenopathy, n

Definición
Augment patològic de la mida d'un gangli limfàtic.

Nota

  • Les causes de l'adenopatia són molt diverses: malalties infeccioses (víriques, bacterianes, fúngiques o parasitàries), malalties hematològiques (limfoma i leucèmia), malalties tumorals, malalties autoimmunitàries, malalties de causa desconeguda (sarcoïdosi o amiloïdosi) o fàrmacs, entre d'altres.
  • ca  llevat, n m
  • es  levadura, n f
  • fr  levain, n m
  • fr  levure, n f
  • en  barm, n
  • en  yeast, n

Definición
Fong unicel·lular de l'ordre dels endomicetals, de gran interès per a la indústria, sobretot l'alimentària, per la seva aptitud de produir enzims capaços de provocar canvis bioquímics en productes orgànics naturals.

Nota

  • Un dels llevats més coneguts en farmàcia i alimentació és el llevat de cervesa.
  • ca  sífilis, n f
  • ca  lues, n f sin. compl.
  • ca  mal veneri, n m sin. compl.
  • es  lúes, n f
  • es  sífilis, n f
  • fr  luès, n f
  • fr  syphilis, n f
  • en  lues, n
  • en  syphilis, n

Definición
Malaltia de transmissió sexual causada per l'espiroqueta Treponema pallidum, que produeix lesions cutànies i viscerals de diferent gravetat i extensió segons l'etapa de la malaltia.

Nota

  • La sífilis evoluciona en tres períodes, primari, secundari i terciari.

    Antigament havia estat una malaltia epidèmica, però actualment és endèmica.

    La denominació sífilis prové del nom del pastor Syphilus, protagonista d'un poema de Girolamo Fracastoro (1530), que contreu la malaltia. La denominació lues prové del llatí lues 'epidèmia, plaga'.