Back to top

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentación
  • ca  reacció adversa, n f
  • es  reacción adversa, n f
  • fr  réaction défavorable, n f
  • en  adverse drug reaction, n
  • en  adverse reaction, n

Definición
Efecte no desitjat atribuïble a l'administració d'un medicament en les dosis establertes.

Nota

  • El terme reacció adversa té un valor genèric, i inclou, com a casos particulars, els termes efecte col·lateral i efecte secundari. En anglès, no hi ha una diferència clara entre els conceptes de efecte col·lateral i efecte secundari i sovint s'utilitzen les denominacions side effect, adverse effect i undesirable effect com a sinònims de reacció adversa.
reflex contralateral reflex contralateral

  • ca  signe de Brudzinski, n m
  • ca  reflex contralateral, n m sin. compl.
  • ca  reflex de Brudzinski, n m sin. compl.
  • ca  signe contralateral, n m sin. compl.
  • es  signo de Brudzinski, n m
  • fr  signe de Brudzinski, n m
  • en  Brudzinski's sign, n

Definición
Signe consistent en la flexió de les cames en flexionar el coll, que es manifesta quan existeix una irritació meníngia.

Nota

  • El signe de Brudzinski es pot explorar de dues maneres diferents, partint sempre d'una posició en decúbit dorsal o supí del pacient. En la primera forma d'exploració l'examinador passa una mà per darrere el cap del pacient i, mentre amb l'altra subjecta el tòrax, porta a terme una flexió passiva i brusca del coll, que, en cas d'irritació, desencadena una resposta involuntària de flexió dels genolls.

    En la segona, la flexió passiva d'una cama cap a la cuixa i d'aquesta cap a la pelvis provoca un moviment semblant no intencionat de l'altra extremitat.
reflex de Brudzinski reflex de Brudzinski

  • ca  signe de Brudzinski, n m
  • ca  reflex contralateral, n m sin. compl.
  • ca  reflex de Brudzinski, n m sin. compl.
  • ca  signe contralateral, n m sin. compl.
  • es  signo de Brudzinski, n m
  • fr  signe de Brudzinski, n m
  • en  Brudzinski's sign, n

Definición
Signe consistent en la flexió de les cames en flexionar el coll, que es manifesta quan existeix una irritació meníngia.

Nota

  • El signe de Brudzinski es pot explorar de dues maneres diferents, partint sempre d'una posició en decúbit dorsal o supí del pacient. En la primera forma d'exploració l'examinador passa una mà per darrere el cap del pacient i, mentre amb l'altra subjecta el tòrax, porta a terme una flexió passiva i brusca del coll, que, en cas d'irritació, desencadena una resposta involuntària de flexió dels genolls.

    En la segona, la flexió passiva d'una cama cap a la cuixa i d'aquesta cap a la pelvis provoca un moviment semblant no intencionat de l'altra extremitat.
  • ca  higiene de mans, n f
  • ca  rentada de mans, n f sin. compl.
  • ca  rentat de mans, n m sin. compl.
  • es  higiene de manos, n f
  • es  lavado de manos, n m
  • fr  hygiène des mains, n f
  • en  hand hygiene, n

Definición
Conjunt de normes, tècniques i hàbits de per evitar les infeccions, atès que està demostrat que les mans són la via principal de transmissió dels microorganismes.

Nota

  • En el cas dels professionals sanitaris, la higiene de mans s'hauria de fer sempre les mans abans i després de tocar un pacient, abans de realitzar una tècnica que requereixi asèpsia, després del risc d'exposició a fluids corporals d'un pacient i després de tenir contacte amb l'entorn del pacient.
  • ca  higiene de mans, n f
  • ca  rentada de mans, n f sin. compl.
  • ca  rentat de mans, n m sin. compl.
  • es  higiene de manos, n f
  • es  lavado de manos, n m
  • fr  hygiène des mains, n f
  • en  hand hygiene, n

Definición
Conjunt de normes, tècniques i hàbits de per evitar les infeccions, atès que està demostrat que les mans són la via principal de transmissió dels microorganismes.

Nota

  • En el cas dels professionals sanitaris, la higiene de mans s'hauria de fer sempre les mans abans i després de tocar un pacient, abans de realitzar una tècnica que requereixi asèpsia, després del risc d'exposició a fluids corporals d'un pacient i després de tenir contacte amb l'entorn del pacient.
resistència microbiana resistència microbiana

  • ca  resistència microbiana, n f
  • es  resistencia microbiana, n f
  • fr  résistance antimicrobienne, n f
  • en  antimicrobian resistance, n

Definición
Capacitat natural o adquirida d'un microorganisme per a resistir-se a l'acció d'un o més fàrmacs.
resposta immunitària resposta immunitària

  • ca  resposta immunitària, n f
  • es  respuesta inmunitaria, n f
  • fr  réponse immunitaire, n f
  • en  immune response, n

Definición
Conjunt de processos moleculars i cel·lulars implicats en la defensa de la integritat biològica de l'organisme.

Nota

  • La resposta immunitària comporta el reconeixement de les substàncies pròpies i la detecció i destrucció de les substàncies estranyes que duu a terme el sistema immunitari.
rigidesa de la nuca rigidesa de la nuca

  • ca  rigidesa de la nuca, n f
  • ca  rigidesa nucal, n f sin. compl.
  • es  rigidez nucal, n f
  • fr  raideur de la nuque, n f
  • en  neck rigidity, n
  • en  neck stiffness, n
  • en  nuchal rigidity, n

Definición
Contractura dels músculs de la nuca que impedeix la flexió de la columna cervical.

Nota

  • La rigidesa de la nuca és indici de meningitis.
  • ca  rigidesa de la nuca, n f
  • ca  rigidesa nucal, n f sin. compl.
  • es  rigidez nucal, n f
  • fr  raideur de la nuque, n f
  • en  neck rigidity, n
  • en  neck stiffness, n
  • en  nuchal rigidity, n

Definición
Contractura dels músculs de la nuca que impedeix la flexió de la columna cervical.

Nota

  • La rigidesa de la nuca és indici de meningitis.
  • ca  rubèola, n f
  • ca  rosa, n f sin. compl.
  • ca  rosada, n f sin. compl.
  • ca  rosèola epidèmica, n f sin. compl.
  • ca  tercera malaltia, n f sin. compl.
  • ca  xarampió alemany, n m sin. compl.
  • ca  xarampió bord, n m sin. compl.
  • es  alfombrilla, n f
  • es  rubéola, n f
  • fr  rubéole, n f
  • en  German measles, n
  • en  rubella, n

Definición
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.

Nota

  • La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.

    En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.

    En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.

    Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.

    La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.