Back to top

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentación
  • ca  salut, n f
  • es  salud, n f
  • fr  santé, n f
  • en  health, n

Definición
Estat de benestar físic, psíquic i social, relacionat amb l'absència de malalties i dolor i amb la voluntat d'optimització del potencial personal.
  • ca  sang, n f
  • es  sangre, n f
  • fr  sang, n f
  • en  blood, n

Definición
Líquid que, juntament amb la limfa i el líquid intersticial, forma part del medi intern del cos.

Nota

  • La sang està constituïda pel plasma (compost de sèrum i fibrinogen), i pels elements cel·lulars: (eritròcits, leucòcits i plaquetes).

    El pes total de la sang equival aproximadament a 1/13 del pes del cos. Conté un 78% d'aigua i un 22% d'elements sòlid.
  • ca  sensibilitat, n f
  • es  sensibilidad, n f
  • fr  sensibilité, n f
  • en  sensitivity, n

Definición
Probabilitat d'obtenir, en una prova diagnòstica d'una determinada malaltia, un resultat positiu en individus que pateixen la malaltia.

Nota

  • Juntament amb l'especificitat, la sensibilitat caracteritza la capacitat que té una prova per a diagnosticar una malaltia.
  • ca  sèpsia, n f
  • es  sepsis, n f
  • fr  sepsie, n f
  • en  sepsis, n

Definición
Disfunció orgànica potencialment mortal causada per una resposta desregulada de l'hoste a la infecció.

Nota

  • Encara que la sèpsia es presenta sovint clínicament amb una resposta inflamatòria i leucositosi, actualment és considera que va sempre associada a una falla orgànica per alteracions de la perfusió d'òrgans vitals.

    La denominació septicèmia s'emprava clàssicament per referir-se a la sèpsia. La denominació xoc sèptic, en canvi, es refereix a la sèpsia amb hipotensió arterial greu.
  • ca  seqüela, n f
  • es  secuela, n f
  • fr  séquelle, n f
  • en  sequel, n

Definición
Alteració funcional o orgànica, amb tendència a persistir, que apareix com a conseqüència d'una malaltia, un traumatisme o una intervenció quirúrgica.
  • ca  seronegatiu -iva, adj
  • es  seronegativo -va, adj
  • fr  séronégatif -ive, adj
  • en  seronegative, adj

Definición
Dit de les malalties i dels malalts que no presenten reaccions sèriques positives.

Nota

  • L'adjectiu seronegatiu s'aplica especialment en cas d'absència d'anticossos contra el virus de la immunodeficiència humana.
  • ca  seropositiu -iva, adj
  • es  seropositivo -va, adj
  • fr  séropositif -ive, adj
  • en  seropositive, adj

Definición
Dit de les malalties i dels malalts que presenten reaccions sèriques positives.

Nota

  • L'adjectiu seropositiu s'aplica especialment en cas de presència d'anticossos contra el virus de la immunodeficiència humana.
  • ca  shigel·losi, n f
  • ca  disenteria bacil·lar, n f sin. compl.
  • es  shigelosis, n f
  • fr  shigellose, n f
  • en  shigellosis, n

Definición
Malaltia infecciosa provocada per gèrmens del gènere shigel·la, que es manifesta clínicament de forma variable, des d'infeccions asimptomàtiques, gastroenteritis inespecífiques, fins un quadre típic amb diarrees escasses i freqüents, acompanyades de moc, sang, pus i tenesme rectal.

Nota

  • Les complicacions són la proctorràgia, l'enteropatia amb pèrdua de proteïnes, el megacòlon tòxic i la perforació intestinal. Pot haver-hi bacterièmia i sèpsia. Una complicació greu observada en infants és l'aparició d'una síndrome uremicohemolítica. L'afectació extraintestinal és rara: pneumònia, meningisme, queratoconjuntivitis, iridociclitis i artritis reactiva.

    La denominació metadisenteria es considera obsoleta.
  • ca  sida, n f
  • ca  síndrome d'immunodeficiència adquirida, n f
  • es  sida, n m
  • es  síndrome de inmunodeficiencia adquirida, n m
  • fr  sida, n m
  • fr  syndrome d'immunodéficience acquise, n m
  • en  acquired immunodeficiency syndrome, n
  • en  AIDS, n sigla

Definición
Etapa final de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana, caracteritzada per l'aparició d'infeccions oportunistes o de neoplàsies a causa de la immunodeficiència secundària provocada pel virus.
  • ca  sífilis, n f
  • ca  lues, n f sin. compl.
  • ca  mal veneri, n m sin. compl.
  • es  lúes, n f
  • es  sífilis, n f
  • fr  luès, n f
  • fr  syphilis, n f
  • en  lues, n
  • en  syphilis, n

Definición
Malaltia de transmissió sexual causada per l'espiroqueta Treponema pallidum, que produeix lesions cutànies i viscerals de diferent gravetat i extensió segons l'etapa de la malaltia.

Nota

  • La sífilis evoluciona en tres períodes, primari, secundari i terciari.

    Antigament havia estat una malaltia epidèmica, però actualment és endèmica.

    La denominació sífilis prové del nom del pastor Syphilus, protagonista d'un poema de Girolamo Fracastoro (1530), que contreu la malaltia. La denominació lues prové del llatí lues 'epidèmia, plaga'.