Back to top

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
caixa de Dillenius caixa de Dillenius

Farmacologia, Material mèdic i ortopèdic

  • ca  caixa linneana, n f
  • ca  caixa de Dillenius, n f sin. compl.

Farmacologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Caixa de llauna o de zinc, amb corretges, que hom portava com un sarró en les herboritzacions, per tal de guardar-hi les plantes recol·lectades i mantenir-les en estat fresc.
caixa linneana caixa linneana

Farmacologia, Material mèdic i ortopèdic

  • ca  caixa linneana, n f
  • ca  caixa de Dillenius, n f sin. compl.

Farmacologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Caixa de llauna o de zinc, amb corretges, que hom portava com un sarró en les herboritzacions, per tal de guardar-hi les plantes recol·lectades i mantenir-les en estat fresc.
caixú caixú

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  catechu, n m
  • ca  caixú, n m sin. compl.
  • ca  catechu negre, n m sin. compl.
  • ca  catecu, n m sin. compl.
  • ca  catxú, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Matèria colorant vegetal extreta de la fusta de dues espècies d'acàcia (Acacia catechu i A. suma), abundants a l'Índia, a Birmània i a la Xina, un dels elements tànnics i colorants naturals emprats de més antic. Conté catequina, àcid catecutànnic i quercetina, per la qual cosa ha estat usat com a antidiarreic.

Nota

  • Les denominacions caixú i catxú provenen de malai kachu, nom d'un extret de diverses plantes indígenes.
cala cala

Traumatologia i ortopèdia, Material mèdic i ortopèdic

  • ca  cala, n f

Traumatologia i ortopèdia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Sonda per a reconèixer una ferida.
cala cala

Farmacologia, Gastroenterologia

  • ca  supositori, n m
  • ca  cala, n f sin. compl.
  • fr  suppositoire
  • en  suppository

Farmacologia, Gastroenterologia

Definició
Forma farmacèutica sòlida emprada per a l'administració de medicaments per via rectal. Tenen una forma troncocònica amb punta ogival i són composts d'una massa d'un greix natural (mantega de cacau) o semisintètic, amb punt de fusió no gaire inferior a 37°C.
Metxa de paper cargolat, tros de sabó, untats d'oli, que hom introdueix al recte per procurar anar de ventre, supositori. ((cala))
cala cala

Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia, Material mèdic i ortopèdic

  • ca  metxa, n f
  • ca  cala, n f sin. compl.
  • es  lechino
  • fr  mèche
  • en  wick

Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Feix de desfiles per a introduir en una ferida, una plaga, etc, o per a emprar en odontologia.
Manyoc de desfiles per a introduir en una ferida. ((cala))
calabarina calabarina

Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia

  • ca  calabarina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia

Definició
Cadascun dels alcaloides d'estructura indòlica extrets de la fava de Calabar, el més important dels quals és la fisostigmina.
calabruixa calabruixa

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  calabruixa, n f
  • es  jacinto penachudo

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere de petites plantes bulboses (Muscari sp) de la família de les liliàcies, molt freqüents als marges de camins, conreus i pasturatges secs.

La calabruixa grossa (M. comosum) i la calabruixa petita (M. racemosum) tenen cabeces que han estat emprades com a purgants.
calador calador

Traumatologia i ortopèdia, Material mèdic i ortopèdic

  • ca  calador, n m

Traumatologia i ortopèdia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Instrument per a examinar la profunditat de les ferides.
càlam càlam

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  càlam, adj
  • nc  Acorus calamus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies, de 60 a 150 cm d'alçada, originària del sud-oest asiàtic, bé que hom la troba en llocs pantanosos, vores dels rius, etc., a l'Europa Central, Àsia i Amèrica. També és cultivada com a planta ornamental. En fresc, el rizoma ha estat emprat com a emètic, i en sec, com a estimulant de l'estómac, expectorant o emmenagog; associat generalment a d'altres medicaments anàlegs, fou prescrit en dispèpsies i flatulències.