histamina
histamina
Immunitat innata
- ca histamina, n f
- es histamina
- fr histamine
- en histamine
Immunitat innata
Definició
Amina vasoactiva derivada de la histidina, emmagatzemada en els grànuls dels basòfils i dels mastòcits, que produeix la dilatació local dels vasos sanguinis, la contracció de la musculatura llisa visceral i l'augment de la permeabilitat capil·lar.
Nota
- La histamina s'allibera per la desgranulació consegüent a la unió de l'antigen amb els anticossos IgE localitzats a la superfície dels mastòcits i basòfils.
histaminasa
histaminasa
Hipersensibilitat i al·lèrgia
- ca histaminasa, n f
- es histaminasa
- fr histaminase
- en histaminase
Hipersensibilitat i al·lèrgia
Definició
Enzim que inactiva la histamina.
histiòcit
histiòcit
Cèl·lules i processos citològics
- ca histiòcit, n m
- es histiocito
- fr histiocyte
- en histiocyte
Cèl·lules i processos citològics
Definició
Macròfag resident en el teixit connectiu.
histocompatibilitat
histocompatibilitat
Immunologia dels trasplantaments
- ca histocompatibilitat, n f
- es histocompatibilidad
- fr histocompatibilité
- en histocompatibility
Immunologia dels trasplantaments
Definició
Identitat immunitària entre els teixits d'un donador i d'un receptor que fa possible l'acceptació d'empelts o el trasplantament d'òrgans o de teixits.
Nota
- Habitualment es considera que dues persones són histocompatibles quan expressen els mateixos antígens HLA; per exemple, els bessons que comparteixen la placenta.
histoincompatibilitat
histoincompatibilitat
Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)
- ca histoincompatibilitat, n f
- es histoincompatibilidad
- fr histo-incompatibilité
- en histoincompatibility
Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)
Definició
Manca d'identitat immunitària entre els teixits d'un donador i d'un receptor, que dificulta o impossibilita l'acceptació d'empelts o el trasplantament d'òrgans.
històtop
històtop
Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)
- ca històtop, n m
- es histotopo
- fr histotope
- en histotope
Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)
Definició
Regió de la molècula d'histocompatibilitat de classe II que, en la presentació antigènica, interacciona amb el TCR.
HLA
HLA
Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)
- ca antigen HLA, n m
- ca HLA, n m sigla
- es antígeno HLA
- es antígeno leucocitario humano
- es HLA sigla
- fr antigène HLA
- fr HLA sigla
- en HLA antigen
- en HLA sigla
Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)
Definició
Antigen codificat per l'MHC dels éssers humans.
Nota
- La sigla HLA prové de l'anglès histocompatibility leukocyte antigen ('antigen leucocitari d'histocompatibilitat').
HLA-DM
HLA-DM
Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)
- ca HLA-DM, n f
- es HLA-DM
- fr HLA-DM
- en HLA-DM
Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)
Definició
Molècula d'intercanvi de pèptids que facilita l'eliminació del CLIP i la captació d'un pèptid en el solc d'unió a les molècules d'histocompatibiltat de classe II.
hormona tímica
hormona tímica
Immunitat cel·lular
- ca hormona tímica, n f
- es hormona tímica
- fr hormone thymique
- en thymic hormone
Immunitat cel·lular
Definició
Polipèptid produït al timus que intervé en la regulació de la maduració tímica.
Nota
- Per exemple, la timopoetina, la timosina, el factor sèric tímic i el factor humoral tímic.
hoste
hoste
Immunologia dels trasplantaments
- ca receptor, n m
- ca hoste, n m sin. compl.
- es huésped
- es receptor
- fr bénéficiaire
- fr hôte
- en donee
- en host
- en recipient
Immunologia dels trasplantaments
Definició
Organisme que rep sang, un òrgan o un teixit d'un altre organisme.