Back to top

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentació
  • ca  anticòs, n m
  • ca  Ac, n m abrev.
  • es  anticuerpo, n m
  • es  Ac, n m abrev.
  • fr  anticorps, n m
  • fr  Ac, n m abrev.
  • en  antibody, n
  • en  Ab, n abrev.

Definició
Proteïna glicosilada secretada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a un estímul antigènic, capaç d'unir-se de forma específica a l'antigen, i que té diverses funcions efectores, com ara la neutralització d'agents patògens, l'activació del complement o l'opsonització.

Nota

  • Els anticossos són proteïnes plasmàtiques que s'anomenen col·lectivament immunoglobulines a causa de la seva activitat immunològica. Són γ-globulines i, en menor proporció, ß-globulines.

    Cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet unir-se de forma específica a l'antigen corresponent.
  • ca  adenopatia, n f
  • ca  limfadenopatia, n f
  • ca  limfoadenopatia, n f
  • es  adenopatía, n f
  • es  linfadenopatía, n f
  • fr  adénopathie, n f
  • fr  lymphadénopathie, n f
  • en  adenopathy, n
  • en  lymphadenopathy, n

Definició
Augment patològic de la mida d'un gangli limfàtic.

Nota

  • Les causes de l'adenopatia són molt diverses: malalties infeccioses (víriques, bacterianes, fúngiques o parasitàries), malalties hematològiques (limfoma i leucèmia), malalties tumorals, malalties autoimmunitàries, malalties de causa desconeguda (sarcoïdosi o amiloïdosi) o fàrmacs, entre d'altres.
  • ca  antigen, n m
  • ca  Ag, n m abrev.
  • es  antígeno, n m
  • es  Ag, n m abrev.
  • fr  antigène, n m
  • fr  Ag, n m abrev.
  • en  antigen, n
  • en  Ag, n abrev.

Definició
Molècula capaç de produir una resposta immunitària en l'organisme.

Nota

  • Clàssicament, es coneixia com a antigen qualsevol substància (exògena o endògena) reconeguda com a estranya per l'organisme, amb capacitat d'induir-hi una resposta immunitària i de reaccionar amb els productes d'aquesta resposta: això inclou tant els anticossos com els receptors de cèl·lules sensibilitzades.

    Actualment, se sap que només un tipus d'antígens, els immunògens, tenen la capacitat d'induir una resposta immunitària i de fer que apareguin anticossos i cèl·lules sensibilitzades que abans no existien. Els antígens tenen la capacitat d'unir-se a un anticòs o un BCR o d'iniciar els processos de processament i presentació antigènica als limfòcits T

    Les molècules més immunògenes són les proteïnes, seguides dels hidrats de carboni. Els lípids i els àcids nucleics, en canvi, no són immunògens, tret que formin complexos amb proteïnes o polisacàrids.
agent immunosupressor agent immunosupressor

  • ca  immunosupressor, n m
  • ca  agent immunosupressor, n m sin. compl.
  • ca  immunodepressor, n m sin. compl.
  • es  agente inmunosupresor, n m
  • es  inmunodepresor, n m
  • es  inmunosupresor, n m
  • fr  agent immunosuppresseur, n m
  • fr  immunodépresseur, n m
  • fr  immunosuppresseur, n m
  • en  immunodepressant, n
  • en  immunosuppressant, n
  • en  immunosuppressive agent, n

Definició
Agent amb activitat supressora de la resposta immunitària.
  • ca  amígdala, n f
  • ca  tonsil·la, n f sin. compl.
  • es  amígdala, n f
  • es  tonsila, n f
  • fr  amygdale, n f
  • fr  tonsille, n f
  • en  tonsil, n
  • en  tonsilla, n

Definició
Òrgan constituït per l'acumulació de teixit limfoide submucós situat en diferents parts del tub digestiu, especialment a la faringe.

Nota

  • Les amígdales actuen com a primera línia de defensa enfront de l'exterior i protegeixen l'organisme de gèrmens que poden introduir-se per les cavitats nasal i oral. En funció de la posició que ocupen, es parla d'amígdales palatines o angines, situades a ambdós costats de la faringe, d'amígdales faríngies, adenoides, vegetacions o carnots, situades a prop de l'obertura posterior de la cavitat nasal, d'amígdales linguals, properes a la base de la llengua, i d'amígdales tubàriques, a l'extrem faringi de les trompes d'Eustaqui.
  • ca  amputació, n f
  • es  amputación, n f
  • fr  amputation, n f
  • en  amputation, n
  • en  detachment, n

Definició
Separació espontània, accidental o quirúrgica d'una extremitat, d'un tros d'una extremitat, d'un òrgan o d'una part qualsevol del cos.

Nota

  • En la CIM-10-SCP només es pot codificar el procediment d'amputació si la intervenció consisteix a tallar totalment o parcialment les extremitats superiors o inferiors. En aquesta normativa la forma anglesa pertinent és detachment.
  • ca  analgèsic, n m
  • ca  antiàlgic, n m sin. compl.
  • es  analgésico, n m
  • es  antiálgico, n m
  • fr  analgésique, n m
  • fr  antalgique, n m
  • en  analgesic, n
  • en  anodyne, n

Definició
Fàrmac o agent que suprimeix el dolor.

Nota

  • Dins dels analgèsics, es distingeixen els analgèsics menors i els analgèsics majors. Els analgèsics menors tenen una acció general sobre el sistema nerviós central que fa que, alhora que es calma el dolor, baixi la temperatura corporal; a més, també solen tenir efecte antiinflamatori. Els analgèsics majors, en molts casos derivats de la morfina, actuen sobre el centre del dolor del sistema nerviós central i són més potents, però tenen el desavantatge de produir habituació.
  • ca  anorèxia, n f
  • es  anorexia, n f
  • fr  anorexie, n f
  • en  anorexia, n

Definició
Manca o disminució de les ganes de menjar.

Nota

  • L'anorèxia acompanya sovint diverses malalties digestives (hepatitis, càncer d'estómac, etc.) i extradigestives (insuficiència cardíaca congestiva, urèmia, insuficiència respiratòria, malaltia d'Addison, panhipopituïtarisme, infeccions agudes i cròniques o neoplàsies). També és un símptoma de certs trastorns psíquics, com l'ansietat i la depressió.
  • ca  analgèsic, n m
  • ca  antiàlgic, n m sin. compl.
  • es  analgésico, n m
  • es  antiálgico, n m
  • fr  analgésique, n m
  • fr  antalgique, n m
  • en  analgesic, n
  • en  anodyne, n

Definició
Fàrmac o agent que suprimeix el dolor.

Nota

  • Dins dels analgèsics, es distingeixen els analgèsics menors i els analgèsics majors. Els analgèsics menors tenen una acció general sobre el sistema nerviós central que fa que, alhora que es calma el dolor, baixi la temperatura corporal; a més, també solen tenir efecte antiinflamatori. Els analgèsics majors, en molts casos derivats de la morfina, actuen sobre el centre del dolor del sistema nerviós central i són més potents, però tenen el desavantatge de produir habituació.
  • ca  antibacterià, n m
  • es  antibacteriano, n m
  • fr  antibactérien, n m
  • en  antibacterial, n

Definició
Fàrmac que inhibeix el creixement dels bacteris o els elimina sense lesionar pràcticament l'organisme infectat.

Nota

  • Els antibacterians actuen interferint en els mecanismes fisiològics dels bacteris: inhibició de la síntesi de la paret cel·lular, lisi de la membrana cel·lular, inhibició de la síntesi proteica i inhibició de la síntesi dels àcids nucleics.

    Els antibiòtics són els antibacterians més emprats. En usos terminològics poc precisos, les denominacions antibacterià i antibiòtic es fan servir com a sinònimes.