Nota

• La transfusió es pot fer directament (transfusió directa o immediata) o indirectament (transfusió indirecta o mediata, després de l'emmagatzemament de la sang tractada amb un anticoagulant, fonamentalment citrat sòdic), a través d'una injecció endovenosa. En el tractament del xoc hemorràgic havia estat emprada també la via intraarterial en direcció retrògrada vers el cor, a través de l'artèria radial esquerra o d'altres artèries.
  
  Actualment, la major part de la sang procedent dels donants és fraccionada en els seus components: concentrat d'hematies, concentrat de plaquetes, plasma fresc congelat, crioprecipitat (fracció que roman insoluble en descongelar el plasma a temperatura baixa) i granulòcits. El plasma sanguini pot ésser ulteriorment fraccionat per tal d'obtenir albúmina, gammaglobulines i factors de la coagulació.
  
  Qualsevol transfusió comporta l'acceptació del risc de presentació de possibles efectes adversos en el receptor: reacció hemolítica immediata, reacció hemolítica retardada, reacció febril no hemolítica, edema pulmonar agut, reacció anafilàctica, urticària, contaminació bacteriana, efecte immunosupressor, malaltia de l'empelt contra l'hoste i transmissió de malalties infeccioses (paludisme, tripanosomosi, sífilis, citomegalovirus, virus de l'hepatitis B o C, virus de la immunodeficiència humana.