“A hom que’s trebaylle e no és bé en son seny”

El 20 d’agost, a Prada de Conflent, en el marc de la 55a edició de la Universitat Catalana d’Estiu, es va celebrar l’acte de commemoració del cinquantenari de l’aprovació del Manifest de Prada, "El català: llengua d’expressió científica", al qual ja ens vam referir en un apunt anterior. L’acte, presidit pel Professor Jordi Casassas, va comptar amb l’assistència de tres dels supervivents dels signants del manifest: en Ramon Folch, en Josep Maria Camarasa i en Reinald Dediés; el quart, el professor Antoni Lloret, no va poder ser-hi per raons de salut. Tots tres varen compartir amb els nombrosos assistents els antecedents i la situació que va permetre l’elaboració d’un document prou important per als avenços en terminologia científica en català durant el darrer terç del segle passat i en la utilització del català com a llengua d’ús i de treball en el món de les ciències de la salut fins avui.

És un fil històric que continua. Precisament un altre dels ponents en aquesta celebració, el genetista Ramon Bartrons, juntament amb la professora Montserrat Aguadé, estan enllestint una terminologia de la genètica, la genòmica i l’enginyeria genètica que s’incorporarà al Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT) [i de la qual esperem poder parlar aviat en un proper apunt]. El Manifest de Prada mateix deia que “ens enorgullim que [l’ús de la llengua catalana en ciència] sigui un fet, bé que desigual i intermitent, des del segle XIII, circumstància que no ens confereix la preeminència, evidentment, però si un dels llocs degans en el concert de les llengües d’expressió científica europees”.

Efectivament el català, diguem-ne mèdic, s’inicià el segle XIII amb les traduccions dels clàssics mèdics llatins i grec a la llengua vernacla i la redacció dels receptaris mèdics domèstics i professionals que se’n derivaven. Justament ara s’acaba d’editar una versió crítica del receptari de Joan Martina¹, un sabadellenc del segle XV, que es conserva a la biblioteca de Carpentràs a la Provença. El subtítol d’aquest apunt correspon a una de les seves entrades i ens evoca el convenciment que també tenien els signants de Prada davant els qui podien pensar que aquella crida era forassenyada davant de les dificultats del moment.

El passat 10 de novembre, la Societat Catalana d’Història de la Medicina, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i la filial del Vallès de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears van tenir l’encert d’unir en un mateix acte la presentació del receptari de Martina i la commemoració dels 50 anys del Manifest de Prada, l’evolució dels diccionaris i la terminologia mèdica catalana i els reptes presents en la utilització del català mèdic, en una de les taules del 22è Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana que va tenir lloc a Sabadell.

La constatació i el coneixement de la riquesa històrica del català científic i la lectura del manifest ofereixen molts elements als professionals sanitaris i científics de parla catalana d’avui per entendre la responsabilitat personal i col·lectiva que tenen per fer front a les circumstàncies diglòssiques en què ens toca a viure i per adonar-nos que està en les nostres mans, encara, de revertir la situació.

[Font: Oriol Ramis, membre de la SocDEMCAT]

1.   Guardiola i Pereira E, Cifuentes i Comamala L, Sala i Padròs J. El receptari de Joan Martina (Sabadell, 1439). Estudis i edició facsímil. Barcelona: Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 2023