radioopac -a
radioopac -a
Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries
- ca radioopac -a, adj
- ca radiodens -a, adj sin. compl.
- es radiodenso
- es radioopaco
- es radiopaco
- fr radio-opaque
- it radioopaco
- it radiopaco
- en radiopaque
Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries
Definició
Dit del material o substància que no permet el pas dels raigs X ni dels raigs gamma.
radioprotecció
radioprotecció
Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries
- ca protecció radiològica, n f
- ca radioprotecció, n f
- es protección radiológica
- es radioprotección
- fr radioprotection
- it protezione radiologica
- it radioprotezione
- en radiation protection
- en radioprotection
Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries
Definició
Conjunt de mesures, mètodes i dispositius que s'empren per protegir les persones i el medi ambient de les radiacions nocives per a les cèl·lules vives.
radioresistència
radioresistència
Tractament > Radioteràpia
- ca radioresistència, n f
- es radiorresistencia
- fr radiorésistance
- it radioresistenza
- en radiation resistance
- en radioresistance
Tractament > Radioteràpia
Definició
Reducció progressiva de la sensibilitat de les cèl·lules o dels teixits a les radiacions.
Nota
- La radioresistència pot ésser deguda a una exposició repetida i espaiada a les radiacions.
radiosensibilitat
radiosensibilitat
Tractament > Radioteràpia
- ca radiosensibilitat, n f
- es radiosensibilidad
- fr radiosensibilité
- it radiosensibilità
- en radiosensitivity
Tractament > Radioteràpia
Definició
Sensibilitat de les cèl·lules i dels teixits a l'acció de les radiacions.
Nota
- La radiosensibilitat elevada augmenta l'eficàcia de la radioteràpia.
radiosensibilitzador
radiosensibilitzador
Tractament > Radioteràpia
- ca radiosensibilitzador, n m
- es radiosensibilizador
- fr radiosensibilisateur
- en radiosensitizer
Tractament > Radioteràpia
Definició
Agent que fa augmentar la radiosensibilitat de les cèl·lules tumorals i l'eficàcia de la radioteràpia.
Nota
- Els radiosensibilitzadors poden ser substàncies, com ara el 5-fluorouracil, o processos, com ara la hipertèrmia.
radioteràpia
radioteràpia
Tractament > Radioteràpia
- ca radioteràpia, n f
- es radioterapia
- fr radiothérapie
- it radioterapia
- en radiation therapy
- en radiotherapy
Tractament > Radioteràpia
Definició
Tractament amb radiacions ionitzants que actuen sobre determinades cèl·lules patològiques amb un perjudici tolerable dels teixits orgànics.
Nota
- Actualment, el principal ús de la radioteràpia és el tractament de neoplàsies.
radioteràpia externa
radioteràpia externa
Tractament > Radioteràpia
- ca radioteràpia externa, n f
- ca teleteràpia, n f
- es radioterapia externa
- es teleterapia
- fr radiothérapie externe
- fr téléthérapie
- it radioterapia esterna
- it teleterapia
- en external beam radiotherapy
- en external radiation therapy
- en teletherapy
Tractament > Radioteràpia
Definició
Radioteràpia en què la font de radiacions ionitzants és fora del cos del pacient i a una distància de la pell determinada.
Nota
- La radioteràpia externa per al tractament de càncer de mama es pot fer per mitjà d'accelerador lineal, de betatró o de bomba de cobalt.
radioteràpia interna
radioteràpia interna
Tractament > Radioteràpia
- ca braquiteràpia, n f
- ca radioteràpia interna, n f
- es braquiterapia
- es radioterapia interna
- fr curiethérapie
- it brachiterapia
- en brachytherapy
- en internal radiation therapy
Tractament > Radioteràpia
Definició
Tècnica de radioteràpia en què es col·loca un isòtop radioactiu com a font emissora de radiacions ionitzants prop de la lesió tumoral per a aconseguir una dosi alta de radiació en una zona molt localitzada i precisa, sense afectació significativa de les estructures circumdants.
Nota
- La braquiteràpia pot ser d'aplicació externa (braquiteràpia superficial), dins una cavitat (braquiteràpia intracavitària), dins el lumern (braquiteràpia endoluminal) o dins mateix d'un òrgan o teixit (braquiteràpia intersticial). Es fa servir per a tractar el càncer de cèrvix, de pròstata, de mama o de pell, ja sigui com a teràpia única o en combinació amb altres teràpies (cirurgia, radioteràpia externa i quimioteràpia).
radioteràpia intersticial
radioteràpia intersticial
Tractament > Radioteràpia
- ca braquiteràpia intersticial, n f
- ca radioteràpia intersticial, n f
- es braquiterapia intersticial
- es radioterapia intersticial
- fr curiethérapie interstitielle
- fr radiothérapie interstitielle
- it brachiterapia interstiziale
- it radioterapia interstiziale
- en interstitial brachytherapy
- en interstitial radiation therapy
- en interstitial radiotherapy
Tractament > Radioteràpia
Definició
Braquiteràpia en què es col·loca un implant radioactiu directament a l'interior del tumor.
radioteràpia intraoperatòria
radioteràpia intraoperatòria
Tractament > Radioteràpia
- ca radioteràpia intraoperatòria, n f
- ca IORT, n f sigla
- ca RIO, n f sigla
- es radioterapia intraoperatoria
- es IORT sigla
- es RIO sigla
- fr radiothérapie intraopératoire
- fr IORT sigla
- it radioterapia intraoperatoria
- it IORT sigla
- en intraoperative radiation therapy
- en IORT sigla
Tractament > Radioteràpia
Definició
Radioteràpia dirigida directament a la localització d'un tumor durant la cirurgia.
Nota
- La radioteràpia intraoperatòria es fa immediatament després de l'exèresi del tumor i abans de la sutura, amb l'objectiu d'esterilitzar els possibles focus microscòpics romanents o el tractament d'estructures esvaïdes que no s'han pogut extirpar.