Back to top

Diccionari de neurociència

Presentació
  • ca  subicle, n m
  • es  subículo
  • en  subiculum

Neuroanatomia

Definició
Regió de la formació hipocàmpica els axons de la qual, juntament amb els axons de l'hipocamp, contribueixen a la formació del fòrnix.

Nota

  • El subicle constitueix l'àrea de transició entre la circumvolució parahipocàmpica i l'hipocamp.
substància basòfila substància basòfila

Neurohistologia

  • ca  cos de Nissl, n m
  • ca  substància basòfila, n f sin. compl.
  • ca  substància de Nissl, n f sin. compl.
  • es  cuerpo de Nissl
  • es  sustancia basófila
  • es  sustancia de Nissl
  • en  basophilic substance
  • en  Nissl body
  • en  Nissl substance

Neurohistologia

Definició
Estructura granular basòfila present en el cos cel·lular d'una neurona.

Nota

  • El cos de Nissl correspon al reticle endoplasmàtic rugós.
substància blanca substància blanca

Neuroanatomia

  • ca  substància blanca, n f
  • es  sustancia blanca
  • en  white substance

Neuroanatomia

Definició
Substància nerviosa de l'encèfal i de la medul·la espinal formada principalment per axons mielínics.

Nota

  • En l'encèfal, la substància blanca se situa a la profunditat subcortical i forma el centre oval, mentre que a la medul·la espinal ocupa la porció exterior de les banyes anterior i posterior, i forma els cordons medul·lars.
substància de Nissl substància de Nissl

Neurohistologia

  • ca  cos de Nissl, n m
  • ca  substància basòfila, n f sin. compl.
  • ca  substància de Nissl, n f sin. compl.
  • es  cuerpo de Nissl
  • es  sustancia basófila
  • es  sustancia de Nissl
  • en  basophilic substance
  • en  Nissl body
  • en  Nissl substance

Neurohistologia

Definició
Estructura granular basòfila present en el cos cel·lular d'una neurona.

Nota

  • El cos de Nissl correspon al reticle endoplasmàtic rugós.
substància gelatinosa de Rolando substància gelatinosa de Rolando

Neuroanatomia

  • ca  substància gelatinosa de Rolando, n f
  • es  sustancia gelatinosa de Rolando
  • en  Rolando's gelatinous substance

Neuroanatomia

Definició
Substància transparent, semisòlida i elàstica situada a la part més dorsal de la banya dorsal de la substància grisa medul·lar, corresponent a la làmina medul·lar II, a la qual arriben les fibres aferents sensorials i es produeixen les interaccions moduladores de les percepcions dels nociceptors a nivell medul·lar.
substància grisa substància grisa

Neuroanatomia

  • ca  substància grisa, n f
  • es  sustancia gris
  • en  grey substance

Neuroanatomia

Definició
Substància nerviosa de l'encèfal i de la medul·la espinal formada principalment pels cossos de les neurones.

Nota

  • En l'encèfal, la substància grisa se situa a la superfície cortical o formant nuclis profunds, mentre que a la medul·la espinal ocupa la porció central i les banyes anterior i posterior.
substància innominada substància innominada

Neuroanatomia

  • ca  substància innominada, n f
  • ca  substància innominada de Reichert, n f sin. compl.
  • es  sustancia innominada
  • es  sustancia innominada de Reichert
  • en  innominate substance
  • en  innominate substance of Reichert

Neuroanatomia

Definició
Zona mitjana del subtàlem formada per substància grisa, poc gruixuda i discontínua, constituïda per diversos grups nuclears i que està connectada amb estructures del sistema límbic, de l'escorça cerebral i del tronc de l'encèfal.

Nota

  • La substància innominada forma part del pàl·lid ventral.
substància innominada de Reichert substància innominada de Reichert

Neuroanatomia

  • ca  substància innominada, n f
  • ca  substància innominada de Reichert, n f sin. compl.
  • es  sustancia innominada
  • es  sustancia innominada de Reichert
  • en  innominate substance
  • en  innominate substance of Reichert

Neuroanatomia

Definició
Zona mitjana del subtàlem formada per substància grisa, poc gruixuda i discontínua, constituïda per diversos grups nuclears i que està connectada amb estructures del sistema límbic, de l'escorça cerebral i del tronc de l'encèfal.

Nota

  • La substància innominada forma part del pàl·lid ventral.
substància negra substància negra

Neuroanatomia

  • ca  substància negra, n f
  • ca  locus negre, n m sin. compl.
  • ca  substància negra de Soemmering, n f sin. compl.
  • es  locus niger
  • es  sustancia negra de Soemmering
  • en  locus niger
  • en  Soemmering's substance

Neuroanatomia

Definició
Nucli localitzat bilateralment a les cares laterals de la part ventral del mesencèfal, a l'extrem anterior del tegment, constituït per una part compacta que conté neurones dopaminèrgiques i es projecta cap a l'estriat, i una part reticulada que conté essencialment neurones gabaèrgiques que es projecten cap a àrees del tàlem i del mesencèfal.

Nota

  • En la malaltia de Parkinson hi ha una degeneració de les neurones dopaminèrgiques de la part compacta de la substància negra que implica una disminució de l'aportació de dopamina a l'estriat i la consegüent alteració del seu funcionalisme.
substància negra de Soemmering substància negra de Soemmering

Neuroanatomia

  • ca  substància negra, n f
  • ca  locus negre, n m sin. compl.
  • ca  substància negra de Soemmering, n f sin. compl.
  • es  locus niger
  • es  sustancia negra de Soemmering
  • en  locus niger
  • en  Soemmering's substance

Neuroanatomia

Definició
Nucli localitzat bilateralment a les cares laterals de la part ventral del mesencèfal, a l'extrem anterior del tegment, constituït per una part compacta que conté neurones dopaminèrgiques i es projecta cap a l'estriat, i una part reticulada que conté essencialment neurones gabaèrgiques que es projecten cap a àrees del tàlem i del mesencèfal.

Nota

  • En la malaltia de Parkinson hi ha una degeneració de les neurones dopaminèrgiques de la part compacta de la substància negra que implica una disminució de l'aportació de dopamina a l'estriat i la consegüent alteració del seu funcionalisme.