Back to top

Diccionari de neurociència

Presentació
trastorn esquizotípic de la personalitat trastorn esquizotípic de la personalitat

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn esquizotípic de la personalitat, n m
  • es  trastorno esquizotípico de la personalidad
  • en  schizotypal personality disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per un patró general de dèficit significatiu en les relacions socials i interpersonals, causat per una capacitat reduïda per a la interrelació personal, que va associat a alteracions cognitives o perceptives i a excentricitats del comportament.
trastorn generalitzat del desenvolupament trastorn generalitzat del desenvolupament

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn generalitzat del desenvolupament, n m
  • es  trastorno generalizado del desarrollo
  • en  pervasive developmental disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Trastorn que s'inicia en la infància caracteritzat per un deteriorament qualitatiu en el desenvolupament de la interacció social i de les habilitats comunicatives.
trastorn histriònic de la personalitat trastorn histriònic de la personalitat

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn histriònic de la personalitat, n m
  • es  trastorno histriónico de la personalidad
  • en  histrionic personality disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'hiperreactivitat emocional, una cerca exagerada d'atenció i l'aparició de canvis bruscos en l'estat d'ànim.
trastorn límit de la personalitat trastorn límit de la personalitat

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn límit de la personalitat, n m
  • ca  TLP, n m sigla
  • es  trastorno límite de la personalidad
  • es  TLP sigla
  • en  borderline personality disorder
  • en  BPD sigla

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per la inestabilitat afectiva, tant en les relacions interpersonals com en la vivència de la pròpia imatge, per la impulsivitat, pel comportament suïcida i per una sensació de buidor crònica.
trastorn mental trastorn mental

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn mental, n m
  • ca  malaltia mental, n f sin. compl.
  • es  enfermedad mental
  • es  trastorno mental
  • en  mental disorder
  • en  mental illness

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Alteració conductual o psicològica que suposa canvis funcionals significatius en la vida de l'individu, i que pot ser deguda a causes biològiques, socials, psicològiques o genètiques.
trastorn narcisista de la personalitat trastorn narcisista de la personalitat

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn narcisista de la personalitat, n m
  • es  trastorno narcisista de la personalidad
  • en  narcissistic personality disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'autoimportància, necessitat d'admiració i falta d'empatia.
trastorn obsessiu compulsiu trastorn obsessiu compulsiu

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn obsessivocompulsiu, n m
  • ca  trastorn obsessiu compulsiu, n m sin. compl.
  • es  trastorno obsesivo-compulsivo
  • en  obsessive-compulsive disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Trastorn d'ansietat caracteritzat per la presència d'obsessions i de compulsions.
trastorn obsessivocompulsiu trastorn obsessivocompulsiu

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn obsessivocompulsiu, n m
  • ca  trastorn obsessiu compulsiu, n m sin. compl.
  • es  trastorno obsesivo-compulsivo
  • en  obsessive-compulsive disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Trastorn d'ansietat caracteritzat per la presència d'obsessions i de compulsions.
trastorn paranoide de la personalitat trastorn paranoide de la personalitat

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn paranoide de la personalitat, n m
  • es  trastorno paranoide de la personalidad
  • en  paranoid personality disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per rigidesa de pensament, incapacitat d'autocrítica i una tendència generalitzada a la desconfiança i a interpretar injustificadament les accions dels altres com a deliberadament agressives o amenaçants.
trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, n m
  • ca  TDAH, n m sigla
  • es  trastorno por déficit de atención con hiperactividad
  • es  TDAH sigla
  • en  ADHD
  • en  attention deficit hyperactivity disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Trastorn que s'inicia en la infància i es manifesta abans del set anys, caracteritzat per inatenció, hiperactivitat i impulsivitat, que es presenten amb una intensitat desadaptativa i incoherent amb el nivell de desenvolupament de l'individu.