cafeïna
cafeïna
- ca cafeïna, n f
- es cafeína, n f
- fr caféine, n f
- en caffeine, n
- de Koffein, n n
Definició
Substància nitrogenada d'origen vegetal provinent principalment del cafè o del te o obtinguda sintèticament, que s'utilitza com a estimulant del sistema nerviós central i com a tònic cardíac.
cànnabis
cànnabis
- ca cànnabis, n m
- es cannabis, n m
- fr cannabis, n m
- en cannabis, n
- de Cannabis, n m
Definició
Preparació obtinguda del cànem indi, que actua com un depressor del sistema nerviós i produeix diferents efectes psíquics i alteracions de la percepció.
Nota
- Els efectes psíquics del cànnabis poden variar substancialment d'acord amb la personalitat, la predisposició, l'experiència prèvia i l'ambient en el qual un individu ingereix aquesta preparació.
capacitat de judici
capacitat de judici
- ca capacitat de judici, n f
- es capacidad de juicio, n f
- fr capacité de jugement, n f
- en judgment ability, n
- de Urteilsfähigkeit, n f
Definició
Capacitat d'ordenar el comportament propi en funció d'unes normes, uns principis o uns criteris determinats.
capacitat intel·lectual límit
capacitat intel·lectual límit
- ca capacitat intel·lectual límit, n f
- ca funcionament intel·lectual límit, n m
- es capacidad intelectual límite, n f
- es funcionamiento intelectual límite, n m
- fr fonctionnement intellectuel limite, n m
- en borderline intellectual capacity, n
- en borderline intellectual functioning, n
- de Grenzbereich der intellektuellen Leistungsfähigkeit, n f
Definició
Capacitat intel·lectual en què el quocient intel·lectual se situa entre 71 i 84, que pot provocar dificultats adaptatives amb l'entorn en les persones que la presenten.
Nota
- La capacitat intel·lectual límit és una condició de discapacitat, més que no pas un trastorn mental pròpiament dit.
caràcter
caràcter
- ca caràcter, n m
- es carácter, n m
- fr caractère, n m
- en character, n
- de Charakter, n m
Definició
Conjunt de trets individuals configurats per l'aprenentatge i les experiències vitals i expressats en formes particulars de comportament.
carència afectiva
carència afectiva
- ca carència afectiva, n f
- es carencia afectiva, n f
- fr carence affective, n f
- en affective lack, n
- de Mangel an Zuwendung, n f
Definició
Dèficit de gratificacions afectives en la infància.
càstig
càstig
- ca càstig, n m
- es castigo, n m
- fr châtiment, n m
- en punishment, n
- de Bestrafung, n f
Definició
Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminució de la freqüència d'una resposta mitjançant l'associació d'un estímul aversiu a aquesta resposta.
catalèpsia
catalèpsia
- ca catalèpsia, n f
- es catalepsia, n f
- fr catalepsie, n f
- en catalepsy, n
- de Katalepsie, n f
Definició
Alteració psicomotora caracteritzada per rigidesa muscular i incapacitat de moviments espontanis, amb manteniment de les postures imposades.
cataplexia
cataplexia
- ca cataplexia, n f
- es cataplejía, n f
- fr cataplexie, n f
- en cataplexy, n
- de Kataplexie, n f
Definició
Pèrdua brusca del to muscular, que pot afectar tot l'organisme o solament les extremitats inferiors, sense pèrdua del coneixement.
catatímia
catatímia
- ca catatímia, n f
- es catatímia, n f
- fr catathymie, n f
- en catathymia, n
- de Katathymie, n f
Definició
Mecanisme psíquic compensador consistent en una deformació inconscient de la realitat percebuda segons els desitjos o les pors de la persona.
Nota
- La catatímia és secundària a estats emocionals intensos.