psicodiagnòstic
psicodiagnòstic
- ca psicodiagnòstic, n m
- es psicodiagnóstico, n m
- es sicodiagnóstico, n m
- fr psychodiagnostic, n m
- en psychodiagnosis, n
- de Psychodiagnose, n f
Definició
Ús de tests psicològics per a diagnosticar un trastorn mental o estudiar la personalitat.
psicodinàmica
psicodinàmica
- ca psicodinàmica, n f
- es psicodinámica, n f
- es sicodinámica, n f
- fr psychodynamique, n f
- en psychodynamics, n
- de Psychodynamik, n f
Definició
Branca de la psicologia que s'ocupa dels processos mentals, especialment de l'estudi sistemàtic i de la teoria del comportament humà, amb un èmfasi particular en les motivacions inconscients i la significació funcional de les emocions.
psicodrama
psicodrama
- ca psicodrama, n m
- es psicodrama, n m
- es sicodrama, n m
- fr psychodrame, n m
- en psychodrama, n
- de Psychodrama, n n
Definició
Psicoteràpia consistent en la representació teatral improvisada, per part del pacient, de temes suggerits pel psicoterapeuta.
Nota
- En el psicodrama, els psicoterapeutes participen habitualment en el joc dramàtic analitzant-lo i orientant-lo.
psicoeducació
psicoeducació
- ca psicoeducació, n f
- es psicoeducación, n f
- es sicoeducación, n f
- fr psychoéducation, n f
- en psychoeducation, n
- de Psychoedukation, n f
Definició
Intervenció terapèutica consistent a proporcionar al pacient i als seus familiars informació específica sobre la malaltia i entrenament en tècniques per a afrontar-la.
Nota
- La psicoeducació té per objectiu que el pacient adquireixi consciència de la malaltia i millori el compliment terapèutic.
psicoestimulant
psicoestimulant
- ca psicoestimulant, n m
- es psicoestimulante, n m
- es sicoestimulante, n m
- fr psychostimulant, n m
- en psychostimulant, n
- de Psychostimulans, n n
Definició
Fàrmac amb propietats estimulants de l'activitat cognitiva, de l'alerta i de l'activitat motora, potencialment euforitzant.
psicofàrmac
psicofàrmac
- ca psicofàrmac, n m
- ca psicòtrop, n m sin. compl.
- es psicofármaco, n m
- es psicotrópico, n m
- es psicótropo, n m
- es sicofármaco, n m
- es sicotrópico, n m
- es sicótropo, n m
- fr psychotrope, n m
- en psychotropic, n
- de Psychopharmakon, n n
Definició
Substància psicoactiva que s'empra en el tractament dels trastorns en què estan alterades les funcions mentals o les facultats afectives.
psicofarmacologia
psicofarmacologia
- ca psicofarmacologia, n f
- es psicofarmacología, n f
- es sicofarmacología, n f
- fr psychopharmacologie, n f
- en psychopharmacology, n
- de Psychopharmakologie, n f
Definició
Branca de la farmacologia que estudia els efectes de les substàncies químiques sobre els processos psíquics.
psicofisiologia
psicofisiologia
- ca psicofisiologia, n f
- es psicofisiología, n f
- es sicofisiología, n f
- fr psychophysiologie, n f
- en psychophysiology, n
- de Psychophysiologie, n f
Definició
Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis quantitatives que els regeixen.
psicogen -ògena
psicogen -ògena
- ca psicogen -ògena, adj
- es psicógeno -na, adj
- es sicógeno -na, adj
- fr psychogène, adj
- en psychogenic, adj
- de psychogen, adj
Definició
Dit de l'element, factor o situació que determinen la psicogènesi.
psicogènesi
psicogènesi
- ca psicogènesi, n f
- es psicogénesis, n f
- es sicogénesis, n f
- fr psychogenèse, n f
- en psychogenesis, n
- de Psychogenese, n f
Definició
Gènesi i formació de la ment, a partir dels esdeveniments psíquics, la influència dels quals determina les formes i manifestacions psíquiques normals o patològiques de l'individu.