Back to top

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentació
  • ca  rubor, n m
  • ca  enrogiment, n m sin. compl.
  • ca  envermelliment, n m sin. compl.
  • es  enrojecimiento, n m
  • es  rubor, n m
  • fr  rougeur, n f
  • en  flush, n
  • en  redness, n
  • en  rubor, n

Definició
Vermellor de la pell deguda a una inflamació.

Nota

  • El rubor constitueix un dels signes cardinals de la inflamació, juntament amb la calor, el dolor, la incapacitat funcional i el tumor.
  • ca  epidèmia, n f
  • ca  malaltia epidèmica, n f
  • es  enfermedad epidémica, n f
  • es  epidemia, n f
  • fr  épidémie, n f
  • en  epidemic, n

Definició
Malaltia infecciosa, accidental i transitòria, que es difon a un gran nombre de persones d'un territori o una regió determinats.

Nota

  • En les epidèmies, la propagació pot ser per contacte directe, a través del malalt, o per contacte indirecte, mitjançant vectors o objectes contaminats. A causa de la manca de coneixements mèdics i d'higiene, les epidèmies van delmar sistemàticament la població mundial durant molts segles.

    La denominació epidèmia està formada a partir de epi- i del grec demos 'gent'.
  • ca  equinococcosi, n f
  • ca  hidatidosi, n f sin. compl.
  • es  equinococosis, n f
  • es  hidatidosis, n f
  • fr  échinococcose, n f
  • fr  hydatidose, n f
  • en  echinococcosis, n
  • en  hydatidosis, n

Definició
Parasitosi que afecta els éssers humans, causada pel desenvolupament d'Echinococcus granulosus, que produeix lesions quístiques de creixement lent i asimptomàtiques fins que es produeix el trencament del quist, moment en el qual apareixen els símptomes, relacionats amb el lloc on s'ha desenvolupat aquest quist.

Nota

  • La forma de transmissió de l'equinococcosi és la ingestió dels ous o les larves del paràsit, que són absorbits a l'intestí i amb la sang venosa arriben al fetge o al pulmó, on comença la formació i el creixement del quist hidatídic. Les localitzacions més freqüents dels quistos són els pulmons, el fetge o la melsa.
  • ca  erradicació, n f
  • es  erradicación, n f
  • fr  éradication, n f
  • en  eradication, n

Definició
Eliminar completament una malaltia, especialment una malaltia infecciosa.
  • ca  esgarrifança, n f
  • ca  esgarrifall, n m sin. compl.
  • es  escalofrío, n m
  • fr  frisson, n m
  • en  chill, n

Definició
Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de fred.

Nota

  • Les esgarrifances poden ser produïdes causes diverses, com ara pel fred, pel començament o l'augment de la febre o per una emoció.
  • ca  esgarrifança, n f
  • ca  esgarrifall, n m sin. compl.
  • es  escalofrío, n m
  • fr  frisson, n m
  • en  chill, n

Definició
Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de fred.

Nota

  • Les esgarrifances poden ser produïdes causes diverses, com ara pel fred, pel començament o l'augment de la febre o per una emoció.
  • ca  especificitat, n f
  • es  especificidad, n f
  • fr  spécificité, n f
  • en  specificity, n

Definició
Característica d'una prova diagnòstica per a identificar les persones que veritablement no pateixen una malaltia.

Nota

  • L'especificitat es mesura mitjançant la proporció de persones que no pateixen el trastorn i que, a més, donen resultats negatius en la prova sobre el total de persones que no pateixen la malaltia. És la mesura oposada a la sensibilitat.
    L'existència de falsos positius és el problema més greu de les proves amb baixa especificitat.
  • ca  esterilització, n f
  • es  esterilización, n f
  • fr  stérilisation, n f
  • en  sterilization, n

Definició
Conjunt d'accions dirigides a eliminar qualsevol forma de vida microbiana present en un medi determinat, incloses les espores, mitjançant mètodes físics o químics.
exploració complementària exploració complementària

  • ca  exploració complementària, n f
  • es  exploración complementaria, n f
  • fr  exploration complémentaire, n f
  • en  complementary exploration, n

Definició
Prova diagnòstica sol·licitada pel metge al pacient després d'una anamnesi i una exploració física completes i adequades, amb la finalitat de confirmar o descartar un diagnòstic clínic.

Nota

  • Les exploracions complementàries es poden agrupar en tres grans grups: les proves de laboratori, les tècniques de diagnòstic per imatge i les proves neurofisiològiques.
exploració física exploració física

  • ca  exploració física, n f
  • es  exploració física, n f
  • fr  exploration physique, n f
  • en  physical examination, n

Definició
Conjunt de maniobres de tipus físic que realitza el professional de la salut per a obtenir informació objectiva sobre l'estat de salut d'un pacient.

Nota

  • L'exploració física es duu a terme mitjançant la inspecció, la palpació, la percussió, l'auscultació i l'olfacció.