cervell dividit
cervell dividit
Neurologia
- ca cervell escindit, n m
- ca cervell dividit, n m sin. compl.
- es cerebro dividido
- es cerebro escindido
- en split brain
Neurologia
Definició
Cervell en què no és possible el pas d'estímuls elèctrics d'un hemisferi a l'altre, com a conseqüència d'una comissurotomia.
cervell escindit
cervell escindit
Neurologia
- ca cervell escindit, n m
- ca cervell dividit, n m sin. compl.
- es cerebro dividido
- es cerebro escindido
- en split brain
Neurologia
Definició
Cervell en què no és possible el pas d'estímuls elèctrics d'un hemisferi a l'altre, com a conseqüència d'una comissurotomia.
cicatriu glial
cicatriu glial
Neurohistologia
- ca cicatriu glial, n f
- es cicatriz glial
- en glial scar
Neurohistologia
Definició
Estructura formada després d'una lesió anisomòrfica per l'acumulació d'astròcits reactius, fibroblasts, macròfags i dipòsits de col·lagen, els quals constitueixen una barrera fibrosa que aïlla la zona danyada i dificulta la regeneració del teixit nerviós.
ciclocefàlia
ciclocefàlia
Neurobiologia del desenvolupament
- ca ciclocefàlia, n f
- es ciclocefalia
- en cyclocephaly
Neurobiologia del desenvolupament
Definició
Malformació congènita caracteritzada per la fusió i manca de desenvolupament dels hemisferis cerebrals.
Nota
- La ciclocefàlia sol anar associada a la ciclopia.
ciclopia
ciclopia
Neurobiologia del desenvolupament
- ca ciclopia, n f
- es ciclopía
- en cyclopia
Neurobiologia del desenvolupament
Definició
Malformació congènita caracteritzada per la presència d'una sola cavitat orbitària, disposada generalment a la línia mediana de la cara.
Nota
- La ciclopia normalment es produeix com a resultat d'una holoprosencefàlia.
cicloplegia
cicloplegia
Neurologia
- ca cicloplegia, n f
- es cicloplejía
- en cycloplegia
Neurologia
Definició
Paràlisi del múscul ciliar de l'iris que impedeix l'acomodació ocular.
Nota
- La cicloplegia s'observa generalment després de l'administració de col·liris per a l'exploració del fons d'ull o en patologies que afecten el nervi motor ocular comú.
ciència cognitiva
ciència cognitiva
Disciplines connexes
- ca ciència cognitiva, n f
- es ciencia cognitiva
- en cognitive science
Disciplines connexes
Definició
Ciència multidisciplinària que busca determinar la naturalesa de la ment i el comportament humà com a prototips, mitjançant l'estudi de sistemes, naturals o artificials, que presenten comportaments intel·ligents.
Nota
-
1. La ciència cognitiva se centra especialment en l'estudi dels processos i les operacions implicats en la percepció, l'atenció, el pensament, la memòria, l'aprenentatge, el llenguatge, el càlcul, l'emotivitat, la creativitat o la consciència.
2. La ciència cognitiva inclou disciplines com la intel·ligència artificial, la lingüística i la filosofia de la ment.
cinasa
cinasa
Neurobiologia cel·lular
- ca cinasa, n f
- ca quinasa, n f
- es cinasa
- es quinasa
- en kinase
Neurobiologia cel·lular
Definició
Enzim que utilitza molècules d'ATP per a catalitzar la fosforilació d'altres proteïnes i regular-ne l'activitat enzimàtica o la funció.
cinesina
cinesina
Neurobiologia cel·lular
- ca cinesina, n f
- es cinesina
- es quinesina
- en kinesin
Neurobiologia cel·lular
Definició
Proteïna motora que pot unir-se a la superfície d'un microtúbul i desplaçar-s'hi longitudinalment arrossegant una càrrega, mitjançant ATP com a font d'energia, responsable del transport anterògrad dels components cel·lulars.
cinestèsia
cinestèsia
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca cinestèsia, n f
- es cinestesia
- en kinesthesia
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Modalitat sensorial encarregada de transmetre als centres nerviosos superiors informació sobre la posició de les articulacions i el moviment de les extremitats i del cos sense ús de la visió.
Nota
- La cinestèsia és percebuda bàsicament per receptors cutanis, capsulars articulars i sensorials musculars, com els òrgans del Golgi i els fusos neuromusculars.