Back to top

Diccionari de neurociència

Presentació
cervell dividit cervell dividit

Neurologia

  • ca  cervell escindit, n m
  • ca  cervell dividit, n m sin. compl.
  • es  cerebro dividido
  • es  cerebro escindido
  • en  split brain

Neurologia

Definició
Cervell en què no és possible el pas d'estímuls elèctrics d'un hemisferi a l'altre, com a conseqüència d'una comissurotomia.
cervell escindit cervell escindit

Neurologia

  • ca  cervell escindit, n m
  • ca  cervell dividit, n m sin. compl.
  • es  cerebro dividido
  • es  cerebro escindido
  • en  split brain

Neurologia

Definició
Cervell en què no és possible el pas d'estímuls elèctrics d'un hemisferi a l'altre, com a conseqüència d'una comissurotomia.
cicatriu glial cicatriu glial

Neurohistologia

  • ca  cicatriu glial, n f
  • es  cicatriz glial
  • en  glial scar

Neurohistologia

Definició
Estructura formada després d'una lesió anisomòrfica per l'acumulació d'astròcits reactius, fibroblasts, macròfags i dipòsits de col·lagen, els quals constitueixen una barrera fibrosa que aïlla la zona danyada i dificulta la regeneració del teixit nerviós.
ciclocefàlia ciclocefàlia

Neurobiologia del desenvolupament

  • ca  ciclocefàlia, n f
  • es  ciclocefalia
  • en  cyclocephaly

Neurobiologia del desenvolupament

Definició
Malformació congènita caracteritzada per la fusió i manca de desenvolupament dels hemisferis cerebrals.

Nota

  • La ciclocefàlia sol anar associada a la ciclopia.
ciclopia ciclopia

Neurobiologia del desenvolupament

  • ca  ciclopia, n f
  • es  ciclopía
  • en  cyclopia

Neurobiologia del desenvolupament

Definició
Malformació congènita caracteritzada per la presència d'una sola cavitat orbitària, disposada generalment a la línia mediana de la cara.

Nota

  • La ciclopia normalment es produeix com a resultat d'una holoprosencefàlia.
  • ca  cicloplegia, n f
  • es  cicloplejía
  • en  cycloplegia

Neurologia

Definició
Paràlisi del múscul ciliar de l'iris que impedeix l'acomodació ocular.

Nota

  • La cicloplegia s'observa generalment després de l'administració de col·liris per a l'exploració del fons d'ull o en patologies que afecten el nervi motor ocular comú.
ciència cognitiva ciència cognitiva

Disciplines connexes

  • ca  ciència cognitiva, n f
  • es  ciencia cognitiva
  • en  cognitive science

Disciplines connexes

Definició
Ciència multidisciplinària que busca determinar la naturalesa de la ment i el comportament humà com a prototips, mitjançant l'estudi de sistemes, naturals o artificials, que presenten comportaments intel·ligents.

Nota

  • 1. La ciència cognitiva se centra especialment en l'estudi dels processos i les operacions implicats en la percepció, l'atenció, el pensament, la memòria, l'aprenentatge, el llenguatge, el càlcul, l'emotivitat, la creativitat o la consciència.
    2. La ciència cognitiva inclou disciplines com la intel·ligència artificial, la lingüística i la filosofia de la ment.
cinasa cinasa

Neurobiologia cel·lular

  • ca  cinasa, n f
  • ca  quinasa, n f
  • es  cinasa
  • es  quinasa
  • en  kinase

Neurobiologia cel·lular

Definició
Enzim que utilitza molècules d'ATP per a catalitzar la fosforilació d'altres proteïnes i regular-ne l'activitat enzimàtica o la funció.
cinesina cinesina

Neurobiologia cel·lular

  • ca  cinesina, n f
  • es  cinesina
  • es  quinesina
  • en  kinesin

Neurobiologia cel·lular

Definició
Proteïna motora que pot unir-se a la superfície d'un microtúbul i desplaçar-s'hi longitudinalment arrossegant una càrrega, mitjançant ATP com a font d'energia, responsable del transport anterògrad dels components cel·lulars.
cinestèsia cinestèsia

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  cinestèsia, n f
  • es  cinestesia
  • en  kinesthesia

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Modalitat sensorial encarregada de transmetre als centres nerviosos superiors informació sobre la posició de les articulacions i el moviment de les extremitats i del cos sense ús de la visió.

Nota

  • La cinestèsia és percebuda bàsicament per receptors cutanis, capsulars articulars i sensorials musculars, com els òrgans del Golgi i els fusos neuromusculars.