centre de la sacietat
centre de la sacietat
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca centre de la sacietat, n m
- es centro de la saciedad
- en satiety center
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Centre nerviós situat al nucli hipotalàmic ventromedial que regula les sensacions de satisfacció del desig d'ingestió d'aliments sòlids o de líquids.
centre de la set
centre de la set
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca centre de la set, n m
- es centro de la sed
- en thirst center
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Centre nerviós situat a l'hipotàlem lateral que regula les sensacions de necessitat d'ingestió de líquids.
centre de Lumsden
centre de Lumsden
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca centre pneumotàctic, n m
- ca centre de Lumsden, n m sin. compl.
- es centro de Lumsden
- es centro pneumotáxico
- en pneumotaxic center
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Centre nerviós situat a la part superior de la protuberància que inhibeix rítmicament la inspiració amb independència del nervi vague.
centre de relleu
centre de relleu
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca centre de relleu, n m
- es centro de relevo
- en relay center
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Estructura del sistema nerviós, normalment nuclis o regions neuronals, que rep fibres aferents sensorials i s'encarrega de projectar-les a altres regions d'una mateixa via.
Nota
- El centre de relleu principal és el tàlem.
centre nerviós
centre nerviós
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca centre nerviós, n m
- es centro nervioso
- en nerve center
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Grup de cèl·lules nervioses que dirigeix i coordina una funció determinada.
centre pneumotàctic
centre pneumotàctic
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca centre pneumotàctic, n m
- ca centre de Lumsden, n m sin. compl.
- es centro de Lumsden
- es centro pneumotáxico
- en pneumotaxic center
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Centre nerviós situat a la part superior de la protuberància que inhibeix rítmicament la inspiració amb independència del nervi vague.
centre respiratori
centre respiratori
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca centre respiratori, n m
- es centro respiratorio
- en respiratory center
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Centre nerviós situat al bulb raquidi, format per neurones expiratòries i neurones inspiratòries d'activitat alterna i regulades pel centre pneumotàctic, que controla l'activitat de les motoneurones respiratòries de la medul·la espinal.
cercle arterial cerebral
cercle arterial cerebral
Neuroanatomia
- ca cercle arterial cerebral, n m
- ca polígon de Wilis, n m sin. compl.
- es círculo arterial cerebral
- es polígono de Willis
- en arterial circle of Willis
- en cerebral arterial circle
Neuroanatomia
Definició
Conducte arterial anastomòtic situat a la base de l'encèfal i format per la connexió entre el sistema de l'artèria caròtida interna i el sistema vertebrobasilar, que permet que la sang que entra per qualsevol dels dos sistemes es distribueixi a qualsevol part de l'encèfal.
cerebel
cerebel
Neuroanatomia
- ca cerebel, n m
- es cerebelo
- en cerebellum
Neuroanatomia
Definició
Porció de l'encèfal situada a la fossa posterior del crani que cobreix la cara dorsal de la protuberància i del bulb raquidi, i que participa en el control, la planificació i la correcció de l'activitat motora voluntària.
Nota
-
1. El cerebel està constituït pel vermis, al voltant del qual se situen simètricament els dos hemisferis cerebel·losos. En aquests dos hemisferis es diferencia una regió superficial cortical, que conté els cossos neuronals, i una regió profunda, que conté les vies axonals i els nuclis cerebel·losos.
2. Hi ha estudis recents que mostren la implicació del cerebel en funcions complexes relacionades amb activitats cognitives.
cervell
cervell
Neuroanatomia
- ca cervell, n m
- es cerebro
- en cerebrum
Neuroanatomia
Definició
Porció més gran i rostral de l'encèfal formada pels dos hemisferis cerebrals i el diencèfal.
Nota
- El cervell assoleix la complexitat i el volum màxims en els mamífers, i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l'espècie humana.