cronicitat
cronicitat
- ca cronicitat, n f
- es cronicidad, n f
- fr chronicité, n f
- en chronicity, n
Definició
Conjunt de problemes socials o de salut de llarga durada i dels efectes que produeixen sobre les persones o sobre els grups poblacionals, el seu entorn, el sistema sanitari o de serveis socials i la societat en general.
Nota
- 1. La cronicitat va associada als problemes de salut mental i als trastorns per ús de substàncies, ja que en moltes ocasions aquests problemes s'allarguen en el temps i, sumats als obstacles socials per a una participació plena en la comunitat, poden generar discapacitat.
- 2. La cronicitat en les malalties orgàniques va lligada a l'aparició de trastorns mentals, els quals, al seu torn, incrementen el risc de tenir malalties metabòliques, cardiovasculars i respiratòries i n'empitjoren els resultats de salut.
- 3. La cronicitat és una característica molt freqüent dels trastorns mentals, especialment dels més greus, i dels trastorns per ús de substàncies. Es qualifica de complexa quan una persona presenta dos o més diagnòstics psiquiàtrics, una comorbiditat orgànica greu, una situació social adversa o una desvinculació perllongada dels serveis d'atenció.
CSMA
CSMA
- ca centre de salut mental d'adults, n m
- ca CSMA, n m sigla
- es centro de salud mental de adultos, n m
- es CSMA, n m sigla
- fr centre de santé mentale pour adultes, n m
- en adult mental health centre, n
Definició
Centre de salut mental per a persones majors de 18 anys.
CSMIJ
CSMIJ
- ca centre de salut mental infantil i juvenil, n m
- ca CSMIJ, n m sigla
- es centro de salud mental infantil y juvenil, n m
- es CSMJ, n m sigla
- fr centre de santé mentale pour enfants, n m
- en children's mental health centre, n
Definició
Centre de salut mental per a infants i adolescents fins a 18 anys.
CT
CT
- ca comunitat terapèutica, n f
- ca CT, n f sigla
- es comunidad terapéutica, n f
- es comunidad terapéutica de salud mental, n f
- es CT, n f sigla
- es CTSM, n f sigla
- fr communauté thérapeutique, n f
- fr CT, n f sigla
- en therapeutic community, n
- en TC, n sigla
Definició
Servei d'acolliment residencial temporal per a la rehabilitació de persones amb conductes addictives greus, consistent en un allotjament col·lectiu on es reprodueix un espai social, basat en la participació en la vida comunitària i en l'autogestió com a eina socialitzadora i de reeducació amb la finalitat de controlar i extingir les conductes addictives.
Nota
- 1. Les comunitats terapèutiques ofereixen programes de curta, mitjana i llarga estada, d'entre sis i divuit mesos, en funció de la durada del tractament i de la ràtio de professionals que hi intervenen.
- 2. A la comunitat terapèutica hi accedeixen les persones amb trastorns per ús de substàncies greus que necessiten contenció i un distanciament de l'entorn, que tenen una situació familiar, social i laboral desestructurada i que s'han sotmès a diversos tractaments ambulatoris sense èxit.
- 3. La comunitat terapèutica té per objectiu afavorir la integració social i la inclusió comunitària de les persones que hi resideixen.
- 4. La comunitat terapèutica compta, principalment, amb un equip de professionals de la medicina, la infermeria, la psicologia i el treball social i un servei de monitoratge.
cuidador | cuidadora
cuidador | cuidadora
- ca cuidador | cuidadora, n m, f
- es cuidador | cuidadora, n m, f
- fr personne soignante, n f
- fr soignant | soignante, n m, f
- en care-giver, n
- en caregiver, n
- en carer, n
Definició
Persona que presta el suport necessari perquè una persona amb una discapacitat, un trastorn mental o un estat de dependència pugui gaudir dels màxims nivells de salut i benestar i desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària d'acord amb la seva condició.
Nota
- El cuidador o la cuidadora pot ser formal (és a dir, professional) o informal (és a dir, no professional, habitualment algú de l'entorn familiar o veïnal o una amistat). En el pla informal necessita suport per poder assumir la sobrecàrrega emocional i física que sovint comporta la seva funció i que pot posar en risc la seva salut mental. Per això, compta, per exemple, amb els grups d'ajuda mútua o el relleu.
curador | curadora
curador | curadora
- ca curador | curadora, n m, f
- es curador | curadora, n m, f
- fr curateur | curatrice, n m, f
- en curator, n
Definició
Persona física o jurídica en qui recau l'exercici de la curatela.
Nota
- El curador o la curadora, a diferència del tutor o la tutora, no representa la persona subjecta a curatela, sinó que es limita a completar-ne la capacitat d'obrar.
curadoria
curadoria
- ca curatela, n f
- ca curadoria, n f sin. compl.
- es curaduría, n f
- es curatela, n f
- fr curatelle, n f
- en curatorship, n
Definició
Figura jurídica de suport i protecció de la capacitat d'obrar que té per objecte assistir una persona sotmesa a una modificació parcial de la capacitat en la realització de determinats actes.
Nota
- 1. La curatela no pretén substituir la voluntat de la persona, sinó complementar-la. Per tant, totes les decisions que afecten l'àmbit objecte de la curatela s'han de pactar.
- 2. La curatela es materialitza amb el nomenament judicial d'un curador o una curadora o d'una fundació tutelar.
curatela
curatela
- ca curatela, n f
- ca curadoria, n f sin. compl.
- es curaduría, n f
- es curatela, n f
- fr curatelle, n f
- en curatorship, n
Definició
Figura jurídica de suport i protecció de la capacitat d'obrar que té per objecte assistir una persona sotmesa a una modificació parcial de la capacitat en la realització de determinats actes.
Nota
- 1. La curatela no pretén substituir la voluntat de la persona, sinó complementar-la. Per tant, totes les decisions que afecten l'àmbit objecte de la curatela s'han de pactar.
- 2. La curatela es materialitza amb el nomenament judicial d'un curador o una curadora o d'una fundació tutelar.